El dia que Alícia Sánchez-Camacho es va negar a sortir per la tele sense el seu talismà

BarcelonaLes campanyes passen factura als polítics, i si no que l'hi preguntin a Alícia Sánchez-Camacho. A les eleccions del 2010, la candidata del PP va tenir un dia d'aquells que no s'obliden. Tenia cita al Tinc una pregunta per a vostè de TVE i hi va arribar com no ho pot fer un candidat: sense veu. "El debat se suspenia perquè estava completament afònica, i així no podia sortir", recorda.

"Estàvem acollonits perquè no tenia gens de veu i el programa era en directe", admet el que era el seu cap de premsa, Eladio Jareño. El que seria director de la cadena va ser qui va posar sobre la taula "la poció màgica". Va recordar que, quan treballava a TVE, José María Íñigo va anar al programa d'Àngel Casas i al sortir del taxi es va quedar sense poder articular paraula. Li van subministrar un corticoide i es va produir el miracle: va poder parlar.

Els serveis mèdics de la televisió pública van decidir fer-ho amb Alícia Sánchez-Camacho. El remei va funcionar. De mica en mica va anar recuperant la veu. El que va anar a pitjor, amb la punxada, va ser la seva cama. "Cada cop em feia més mal i no podia ni caminar", assegura. El format del programa l'incomodava més que les preguntes –no pactades– que li havia de fer el públic. S'havia de passar mitja hora dreta mentre responia.

Per acabar-ho d'adobar, se li va tacar l'americana quan se la va treure perquè la punxessin. I aquella americana blanca era el seu talismà. TVE li va oferir una altra peça de roba, però ni ella ni el seu equip volien fer el canvi. "Encara ara me la poso en actes importants", assegura l'ara diputada a l'Assemblea de Madrid. La solució va passar per activar el servei de bugaderia de TVE –que va fer una rentadora ràpida– i perquè un membre de l'equip de comunicació del PP planxés l'americana. Malgrat el vodevil, el talismà va donar sort a Sánchez-Camacho: va aconseguir fer un resultat històric per als populars de 18 diputats.