Deures, sí o no?: "N'hi ha d'haver, però pocs i senzills"
Cap partit s'hi oposa, però alguns remarquen que posar-ne molts pot ser font de desigualtats
BarcelonaÉs una de les preguntes que més s'ha fet en les jornades de portes obertes d'escoles i instituts que s'han celebrat les últimes setmanes: "Aquí poseu deures?" Com acostuma a passar en la majoria de debats educatius, la solució no es redueix a un simple sí o no.
L'any 2022 de mitjana els estudiants de l'OCDE van dedicar 10,8 hores a la setmana a fer deures, una xifra que a Espanya va ser d'una mica més de 12 hores setmanals, tot i ser un dels països amb més hores de classe d'Europa. Ara bé, els mals resultats educatius que Catalunya (i Espanya) han obtingut en les últimes proves educatives internacionals han fet que tot trontolli i que els dubtes al voltant dels deures es multipliquin: se'n fan masses?, se'n fan pocs?, se'n fan però no funcionen?
A Catalunya el departament d'Educació no marca quantes hores de deures haurien de fer els alumnes de primària, secundària i batxillerat. De fet, tampoc s'estableix si se n'han de fer o no. Per tant, la decisió de posar feina que els infants i adolescents han de fer a casa depèn de cada escola i institut i, també, de cada professor.
"S'han de posar deures? La resposta és sí, però...", reconeix el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, que explica que perquè els deures siguin útils han de complir una sèrie de condicions. Aquests requisits són aparentment bàsics: hi ha d'haver deures, però han de ser pocs, molt clars i que els alumnes els puguin fer de manera autònoma.
Hores
"Què vol dir pocs deures? No es pot sobrecarregar l'alumnat, però diversos estudis internacionals ens diuen que als últims cursos de primària haurien de dedicar-hi tres quarts d'hora al dia i a secundària ampliar-los fins a l'hora o hora i mitja diària", detalla Alegre. En aquest sentit, fonts d'Educació defensen a l'ARA una postura semblant: "S'ha de vetllar perquè no hi hagi una sobrecàrrega de deures, especialment en períodes determinats del curs. La qualitat és més important que la quantitat", insisteixen.
Autonomia
El cap de projectes de la Bofill explica que, perquè els deures siguin útils, és necessari que les tasques siguin molt clares i que "no pugui haver-hi cap dubte de com es completen aquells deures". Alegre detalla que no han de ser tasques complexes i han d'anar destinades a "reforçar allò que s'ha treballat a classe i que és segur que tot l'alumnat sabrà resoldre". Ara bé, l'expert en polítiques educatives també adverteix que en cap cas els deures han de servir per fer la feina que no s'ha pogut acabar a l'aula o per avançar temes que encara no s'han explicat.
Feedback
Més enllà del que es mana fer, o no, a casa, Alegre insisteix en la necessitat que els alumnes rebin un retorn de la feina que fan: "S'ha de trobar una estona a l'aula perquè el professor pugui donar feedback de com s'han fet els deures. No ho podem reduir a apuntar si s'han fet o no o que sigui un simple lliurament en un campus virtual".
El cap de projectes de la Bofill també planteja que seria convenient intentar fer deures en grup i que no sigui només una tasca individualitzada que cada estudiant hagi de fer sol a casa seva, ja que això pot suposar un problema per a l'alumnat vulnerable.
Pel que fa a si els alumnes catalans fan menys deures ara que abans, la resposta és complicada, ja que, tal com apunten des de la Bofill, "només tenim evidències anecdòtiques". Alegre explica que hi ha dos escenaris: centres que continuen la tradició de sobrecarregar els alumnes de deures i altres que han passat de posar molta feina per casa a no posar-ne gens. "Estem en un moment de pèndol en què s'està basculant d'una sobrecàrrega a un no res, però en algun moment haurem de tornar al punt d'equilibri mitjà", conclou Alegre.
S’han de posar deures als nens? Més o menys que en l'actualitat?
-
PSC: a favor
El PSC està a favor dels deures i de la cultura de l’esforç, però veu necessari el debat sobre el volum, per no aprofundir en desigualtats ni afectar la salut física i psíquica d’infants i adolescents.
-
ERC: a favor
No són contraris als deures, i creuen que l’important és dissenyar-los bé i sense sobrecàrregues, i vigilant les desigualtats que pot generar no tenir acompanyants o materials adequats a casa.
-
Junts+: a favor
Veuen positius els deures i defensen la cultura de l’esforç, però volen protegir l’autonomia dels centres i dels docents, motiu pel qual consideren que són els professionals qui han de decidir quants i com s’han de fer.
-
Vox: a favor
Estan a favor dels deures, i recalquen que ha d’estar en mans dels pares la decisió de quin és el centre on han d’educar els seus fills.
-
CUP: a favor
La CUP no s’oposa als deures als infants, creuen que poden ser positius, però diuen que no es pot abusar de fer-ne fer perquè depenent de l’entorn familiar dels alumnes es poden reproduir desigualtats.
-
Comuns Sumar: a favor
Els comuns veuen la necessitat d’adaptar els deures a la realitat dels infants, però no s’hi oposen. Aposten també per l’aprenentatge de capacitats, més enllà de capacitats memorístiques només.
-
Cs: a favor
Cs és favorable a posar deures, però on posa el focus en educació —més enllà de la batalla per la llengua—, és en l’abandonament i en l'aprenentatge de la lectura, l'escriptura i les matemàtiques.
-
PP: a favor
El PP vol que es posin deures als alumnes i consideren que l’hàbit de treball és més important que no pas els coneixements, però cal que siguin, adverteixen “adequats al perfil de les famílies de l'escola”.