El debat a La Sexta evidencia la dificultat dels pactes postelectorals
Segueix en directe els actes, mítings i entrevistes de la campanya del 12-M amb els comentaris de l'equip de Política
El debat a La Sexta evidencia la dificultat dels pactes postelectorals
Bona nit! Amb el final del debat d'aquesta nit acomiadem aquest primer dia de la darrera setmana de campanya. El debat ha evidenciat la dificultat que es puguin bastir pactes després dels comicis del diumenge. La sequera, l'habitatge, els impostos i el model de finançament ha estat els principals temes sectorials. El mantra de la "dècada perduda" ha estat el principal argument de Salvador Illa per presentar-se com a alternativa, mentre que Pere Aragonès i Josep Rull l'han collat per la mala gestió de Rodalies i l'han acusat de ser submís a la voluntat del president espanyol.
L'amnistia i el referèndum no han estat els principals temes del debat, que ha tingut també moments de pica-baralla per les possibles aliances, i les que ja funcionen, entre els partits independentistes i el PSC, o el PSOE, juntament amb els comuns i Sumar. El debat de demà, el de 3Cat, és el que està cridat a ser el més destacat de la campanya, i el que la majoria de partits es preparen especialment. El seguirem demà a l'ARA!
L'aeroport, Rodalies i el finançament és el que ha centrat la segona part del debat. Rull ha lamentat el dèficit fiscal de Catalunya: "No té lògica que s'apugin impostos perquè la senyora Ayuso els baixi a Madrid", ha criticat el representant de Junts. Vega ha criticat, per la seva banda, que la dreta plantegi suprimir l'impost de successions: "Volen el model de Madrid? Gent morint-se a les residències?", ha qüestionat.
Pel que fa a infraestructures, Illa ha reiterat el seu suport a ampliar l'aeroport del Prat, cosa que ha secundat el PP, Cs i Vox, i que ha topat amb l'oposició d'Albiach. Rodalies també ha estat al centre del debat. "Van malament", ha criticat Aragonès, que ha reivindicat l'acord per al traspàs, cosa que també ha fet Illa, que ha qualificat d'exemple de "col·laboració entre institucions".
Sequera, educació, sanitat i habitatge, principals temes sectorials
La sequera ha estat el primer tema de gestió que han abordat els candidats. Enmig de crítiques a la gestió de l'última dècada, el PP, Cs i Vox han confirmat que la seva solució passa pel transvasament de l'Ebre, al qual s'oposen tots els altres partits. Albiach ha criticat que ERC, el PSC i Junts facin propostes per combatre-la que no passin per la renúncia a macroprojectes com el Hard Rock.
La situació a l'educació i a la sanitat i la crisi de l'habitatge han estat els altres temes sectorials pels quals s'ha carregat contra la gestió del govern Aragonès, que ha reivindicat la seva política d'habitatge: "Si hi ha un govern que ha regulat el lloguer de temporada, els pisos turístics i ha establert topalls al lloguer, aquest és el d'ERC", ha assegurat.
Rull-Aragonès i Albiach-Illa, primeres enganxades pels pactes
Les primeres enganxades del debat han girat al voltant de les aliances postelectorals. En primer lloc, Rull i Aragonès, sobre la posició a Madrid i la unitat. El juntaire ha reclamat unitat independentista al voltant de Carles Puigdemont, i Aragonès li ha retret que ho faci quan "durant tres anys no s'ha practicat", i ha recordat la trencadissa del govern: "A la política hi ha una màxima: els pactes es compleixen", ha contestat Rull en referència al pacte d'investidura del republicà.
Han protagonitzat també una enganxada Illa i Albiach. Quan la candidata dels comuns ha demanat claredat al del PSC sobre si pactarà o no amb Junts, Illa ha recordat que Albiach va aprovar pressupostos del govern de Quim Torra. S'ha justificat la candidata: "Estàvem en plena pandèmia i el PSC volia deixar els catalans sense pressupost". Fernández ha buscat també el cos a cos amb el líder socialista, al qual ha acusat de mentir constantment. "Em deixa respondre-li?", ha demanat Illa. "Sí, segur que diu una altra trola", ha ironitzat el popular.
Comença el debat de La Sexta que constata d'inici de l'enroc pels pactes
Comença el debat de La Sexta al Parc Audiovisual de Terrassa. Sis dels caps de llista –Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Ignacio Garriga (Vox), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP)– i Josep Rull (número 3 de Junts) i Laure Vega (número 2 de la CUP) es veuen les cares en un debat moderat per Ana Pastor.
La moderadora ha iniciat una ronda de preguntes que ha abordat un dels temes sobre els quals queden més preguntes: els pactes. Poques novetats de moment. "No m'ha contestat", ha hagut de repetir Pastor a més d'un candidat. Illa no descarta Junts, Garriga no pactaria amb Illa en cap cas, el PP constata que fins i tot Illa l'ha descartat, Albiach aposta pel tripartit, Aragonès no s'ha mullat sobre si farà president Illa, Rull tampoc ha detallat res, Carrizosa ha respost sobre el seu declivi a les enquestes, i la CUP ha parlat de línies vermelles: serveis públics i independència. El debat serà íntegrament en castellà. Aragonès i Rull se n'han queixat.
Puigdemont: "Som l'única opció independentista que pot guanyar i provocar un mal de panxa a Madrid"
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat aquest dilluns que el vot a la seva candidatura és un vot "doblement útil". A parer seu, "reforça l'única opció independentista que pot guanyar" i és "l'únic que pot provar un mal de panxa a Madrid". En el míting celebrat a Argelers, ha avisat que la campanya del 12-M encara la seva "setmana decisiva" i ha fet una crida a mobilitzar l'independentisme i convèncer els indecisos d'anar a les urnes tot i que sigui amb "dubtes". En aquest sentit, ha reivindicat la feina del seu partit a Madrid: "Tenim el govern espanyol collat. Si hem fet el que hem fet amb set diputats (al Congrés), què creieu que serem capaços amb el Govern de Catalunya? Per això tenen por".
Ayuso aterra a Barcelona a la caça del votant de Vox: "Catalunya quedarà en mans de bandolers, totalitaris i corruptes"
L'aterratge d'Isabel Díaz Ayuso a Barcelona no és causal, sinó que pretén ser un revulsiu en la campanya del PP. Aquest dilluns la presidenta madrilenya ha donat el tret de sortida a la seva participació en la contesa catalana des del barri de Sarrià i, en concret, des de la plaça Artós, que han venut com un "símbol d'una dècada de resistència contra el separatisme i el populisme". D'allà van sortir manifestacions espanyolistes com les del 3 d'octubre del 2017, algunes de les quals convocades per l'extrema dreta. I aquest també serà el punt de l'acte final de Vox de divendres. I és que els dos partits es disputen votants i, segons les enquestes, liderar el bloc unionista de la dreta.
Des de Barcelona ho explica el Roger Palós: 'Ayuso aterra a Barcelona a la caça del votant de Vox'.
Els funcionaris de presons tornen a interrompre un míting de Junqueras
Un grup de persones han interromput aquesta tarda la intervenció del president d'Esquerra, Oriol Junqueras, en un acte a Manresa. Amb crits de "Tots som Núria", en referència a la treballadora del centre penitenciari de Mas d'Enric assassinada per un intern, han volgut protestar per la gestió de l'incident. El president del partit, des de l'escenari, els ha convidat a pujar a l'escenari a explicar la seva postura, però han rebutjat fer-ho. "És una llàstima que no expliquin el que vulguin explicar –ha dit Junqueras–. ¿Tanta por us fa que digui el que he de dir? Parleu primer vosaltres, però deixeu-me també parlar a mi", s'ha queixat.
No és el primer cop que els funcionaris de presons protesten en un acte electoral d'Esquerra. La setmana passada va ser a Lleida, on un grup de treballadors també va interrompre la intervenció de Junqueras. Llavors va afirmar que "si no el van fer callar els jutges del Suprem, no el farà callar ningú", frase que ha repetit també en aquesta ocasió.
Pagesos: una revolta contra la competència deslleial que intenta implicar els polítics
Una autèntica revolta de la pagesia. Això va passar al mes de febrer, quan fins i tot milers d'agricultors, amb els seus tractors, van prendre la capital catalana. Van col·lapsar les vies d'accés a Barcelona, també els principals carrers, i van aconseguir ser rebuts pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i també al Parlament, on es van reunir amb els diferents grups per exposar les seves reivindicacions. Ara bé, quines mesures proposen els partits per al món rural i la pagesia?
Ho radiografia Xavier Grau del Cerro: 'Pagesos: una revolta contra la competència deslleial que intenta implicar els polítics'.
ERC, PSC i PP, els partits que poden 'pescar' més entre els indecisos
Tenint en compte que la gran majoria dels ciutadans no segueixen el dia a dia dels partits, l'estratègia per captar el vot de l'indecís és clau. Arribar a connectar amb el votant que dubta i mobilitzar el convençut són els dos grans objectius d'aquests quinze dies en què l'exposició mediàtica és màxima. En les últimes eleccions espanyoles, per exemple, el 40% dels ciutadans que hi van acabar participant van decidir el seu vot durant aquestes dues setmanes prèvies. Sobre el paper, el 12-M aquesta serà una feina que tocarà fer especialment al PSC, a ERC i al PP, els tres partits que tenen més camp per córrer segons desprenen les dades de les dues entregues de l'enquesta de l'ARA, elaborada per YouGov.
Ho desgrana Aleix Moldes: 'ERC, PSC i PP, els partits que poden 'pescar' més entre els indecisos'.
La CUP presenta el Pla Independitza't, que preveu expropiar 35.000 pisos buits
La CUP proposa garantir un habitatge públic per a totes les persones d'entre 21 i 35 anys que ho necessitin. Aquesta és la mesura estrella del Pla Independitza't, que els anticapitalistes han presentat aquest dilluns en una roda de premsa on han abordat diferents qüestions en relació amb l'habitatge. La cap de llista, Laia Estrada, ha explicat que es tracta d'un pla que es desplegaria progressivament i que començaria amb l'expropiació dels prop de 35.000 pisos buits en mans de grans tenidors. La CUP també ha demanat "valentia" a ERC en matèria d'habitatge i ha carregat contra el PSC i Junts. "Els hi hauria de caure la cara de vergonya amb les polítiques que estan fent en contra de la gent", ha dit Estrada.
La CUP ha reiterat que tenir un habitatge digne "ha esdevingut un privilegi" i per aquest motiu ha exigit que abordar aquesta qüestió sigui una "prioritat" en la pròxima legislatura. El candidat Xavier Pellicer ha assegurat que les propostes presentades aquest dilluns "són de mínims". "El sector públic ha d'intervenir en tot allò que és un dret per a la població", ha resumit.
Pagesos: una revolta contra la competència deslleial que intenta implicar els polítics
Xavier Grau del CerroFoment demana un Govern "solvent i ferm amb projecte" després del 12-M
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha demanat que l'executiu català que es formi després de les eleccions del 12 de maig sigui "solvent i ferm amb projecte". Així ho ha dit aquest dilluns durant el seu discurs a l'assemblea general de l'organització i espera que el futur Parlament "faciliti una acció de govern que recuperi el temps perdut" i, a la vegada, l'ha emplaçat a "prendre decisions estratègiques".
En aquest sentit, Sánchez Llibre ha apuntat acabar amb la influència "dels qui prediquen el decreixement econòmic". El president de la confederació també ha carregat contra "l'intervencionisme ideològic" del govern espanyol que "posa en risc" el diàleg social.
La JEC obliga RTVE a compensar la resta de partits per l'entrevista de Sánchez i expedienta el CIS per l'enquesta sobre ell
Els cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez van provocar que RTVE l'entrevistés en horari de màxima audiència el dia de la seva reaparició, en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament, i que el CIS fes una enquesta preguntant per la decisió del líder socialista d'aturar-se a pensar si dimitia. ERC, PP i Cs ho van denunciar davant la Junta Electoral Central (JEC), que ha censurat les dues iniciatives d'aquests organismes públics. Segons ha avançat El Español i confirmen fonts de la JEC a l'ARA, l'àrbitre electoral ha ordenat a la televisió pública espanyola que compensi la resta de partits que es presenten als comicis catalans oferint-los espais similars als seus informatius.
D'altra banda, la JEC també ha obert un expedient sancionador al president del CIS, José Félix Tezanos, per no haver comunicat a l'administració electoral que el Centre d'Investigacions Sociològiques faria aquest sondeig.
Ayuso desembarca a Barcelona entre la indiferència i el seu magnetisme
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha desembarcat a Barcelona recorrent el carrer Major de Sarrià. Envoltada de periodistes i d'un visitant "casual" com l'escriptor Arcadi Espada, que ha donat suport a Cs. El mateix candidat popular, Alejandro Fernández, li retreia entre somriures les crítiques rebudes mentre expressaven admiració mútua. "Hi ha més periodistes que gent", diu un pare agafat de la seva filla. La veritat és que algunes persones, sobretot joves, estan demanant fotos a la presidenta, que manté el seu magnetisme, però la indiferència dels vianants és el que predomina. Ara bé, Ayuso ha tingut la seva desfilada com a cap de govern, ha entrat en alguns comerços i ja pot complir el seu deure: mobilitzar el votant jove i espanyolista, sobretot el proper a Vox.
Abans d'intervenir en el míting, Ayuso s'ha reunit al Bar Tomàs amb restauradors encapçalats pel president del gremi a Barcelona, Roger Pallarols. Amb l'hoteleria hi té una bona relació, però la madrilenya també s'ha reunit amb comerços afins de Sarrià, com òptiques, floristeries o perruqueries. I amb una comitiva amb els pesos pesants del PP a Barcelona, com l'alcalde de Castelldefels, Manu Reyes, i el regidor Dani Sirera, que, juntament amb el comitè de campanya liderat per Dolors Montserrat, han acompanyat la passejada d'Ayuso amb Fernández.
El Senat vetarà l'amnistia el dimarts 14 de maig, dos dies després de les eleccions al Parlament
El PP ha esvaït finalment el dubte de si el ple del Senat que vetarà la llei d'amnistia seria abans o després del 12-M. La sessió serà dimarts 14 de maig, dos dies després de les eleccions al Parlament. Els populars havien habilitat una sessió extraordinària aquell dia, però mantenien la incògnita sobre l'ordre del dia i no descartaven que la votació de la norma es fes al ple aquesta setmana, ja que n'hi ha convocat dimarts i dimecres. La data límit per retornar l'amnistia al Congrés venç el 16 de maig, dos dies després del ple que donarà llum verda al veto del PP, que la cambra baixa podrà revocar.
La ponència de l'amnistia ha aprovat aquest veto en una reunió a porta tancada aquest dilluns a la tarda i la comissió mixta de justícia i constitucional ho farà dijous que ve, en una sessió que tindrà lloc a las 10.30 h. El següent i últim pas al Senat ja serà el ple de la setmana vinent.
L'aniversari gironí del corredor Illa: 10 km per un Montilivi de ressaca
Mariona Ferrer i FornellsOtxandiano (EH Bildu) acompanyarà ERC dijous a Barcelona
El candidat a lehendakari d'EH Bildu, Pello Otxandiano, i el senador i responsable de Relacions Polítiques del partit, Gorka Elejabarrieta, viatjaran aquest dijous que ve a Barcelona per participar en l'acte central de campanya d'ERC i mostrar el seu suport a aquesta formació i al president de la Generalitat i candidat d'ERC, Pere Aragonès.
Malgrat quedar segons en percentatge de vots a les darreres eleccions basques, la formació abertzale va empatar amb el PNB a 28 escons, en un resultat històric. Otxandiano intervindrà a l'acte per mostrar el suport de l'esquerra independentista basca a ERC, fruit de "la relació i l'acord estratègic" que manté amb EH Bildu. De fet, EH Bildu i ERC concorren junts a les eleccions europees, també amb el BNG, a la coalició Ara Repúbliques, i l'acte d'aquest dijous vol ser també "un impuls" de cara a la cita amb les urnes del 9 de juny.
Per què la dreta unionista parla més gallec que català?
Les eleccions catalanes se celebraran tres mesos després de les gallegues del passat febrer i les diferències, pel que fa a la llengua pròpia de cada territori, són significatives, sobretot per l'ús que en fan els partits de la dreta d'àmbit estatal: parlen més gallec que català.
Ho analitza el Roger Palós: 'Per què la dreta unionista parla més gallec que català?'
Junts defensa un "reset" a l'administració per eliminar la "teranyina" burocràtica
L'expresident de la Generalitat i candidat de Junts el 12-M, Carles Puigdemont, ha defensat aquest dilluns en un acte del partit un "reset" a l'administració pública i carregar-se la "teranyina paralitzant de normes" i "reglaments absurds" que "inhibeixen" l'activitat. Per desfer-se d'aquest "excés de burocràcia", ha promès una "reforma profunda" de l'administració.
En aquest sentit, ha argumentat que cal passar d'una administració "que crea problemes i obstacles" a una que "faciliti la vida de les empreses, autònoms i famílies" a través de la "col·laboració". "A l'economia catalana no l'espanta el Procés, l'espanten els papers", ha etzibat. La recepta de Junts consisteix en una "simplificació administrativa", la finestreta única "real" o un silenci administratiu positiu per als ciutadans i les empreses. Alhora, planteja una "ampliació" de les declaracions responsables i una digitalització "real i efectiva".