D’on venen els vots d’Aliança Catalana?
La candidatura encapçalada per Sílvia Orriols ha fet forat bàsicament entre el votant independentista
BarcelonaAliança Catalana ocuparà dos escons en la legislatura que està a punt de començar i aconseguirà una fita de la qual pocs partits poden presumir des del 1980: només Cs (2006), Solidaritat (2010), la CUP (2012) i Vox (2021) han irromput a la cambra catalana de bell nou d'entre desenes d'opcions que ho han intentat sense èxit. L'extrema dreta independentista ha basat la seva campanya en assenyalar la immigració com el principal problema del país i l'ha relacionat constantment amb l'increment de la delinqüència, com si fossin vasos comunicants per se. Un discurs que combina amb la bandera de la unilateralitat per aconseguir la independència i prometre una Catalunya amb fronteres molt més difícils de travessar, especialment per a les persones musulmanes –sense importar el lloc d'origen–, una religió que el partit islamòfob considera que atempta contra la manera de viure occidental.
Amb aquesta carta de presentació, Aliança buscava fer forat entre dos tipus d'electorats. D'una banda, l'independentista desencantat amb els partits que han pilotat fins ara el Procés. De l'altra, la gent que busca solucions fàcils a problemes difícils com el de la integració dels nouvinguts (bàsicament quan són pobres). ¿D'on ha aconseguit els 118.000 vots que li han donat un escó per Girona (el de la seva líder, Sílvia Orriols) i un per Lleida (Ramón Abad), i que l'han deixat a només 3.000 vots de treure'n dos més per Barcelona?
Malgrat que el discurs de presentació és molt similar al de Vox –obviant les evidents diferències en l'àmbit nacional–, la incidència sobre el votant espanyolista d'extrema dreta ha sigut mínima. Fent servir el model estadístic d'inferència ecològica, que ens permet calcular transvasaments de vots en agrupacions de seccions censals, Aliança no va captar ni 500 vots entre antics votants de Vox. El forat el va fer entre els votants independentistes.
Totes les enquestes apuntaven una fuga del votant de Junts cap a l'extrema dreta independentista, cosa que es confirma analitzant les dades a posteriori. La meitat dels vots d'Aliança venen, de fet, de Junts –hi ha altres models que en redueixen l'impacte, però que també conclouen que el gruix principal del vot d'Aliança arriba des de la candidatura de Carles Puigdemont–. Més del 10% dels votants juntaires del 2021 haurien canviat ara a Aliança.
Però no només. També haurien fet el mateix camí un 2% dels votants d'ERC i de la CUP. Traduït a nombres absoluts, significa que uns 11.000 exvotants republicans i uns 4.000 cupaires haurien preferit ara la papereta d'Orriols, que completa els números amb uns 4.000 exvotants del Front Nacional –l'antic partit d'Orriols–, i uns 3.000 del PDECat.
Abstenció i nuls/blancs
Set de cada deu votants d'Aliança venen, doncs, d'independentistes desencantats. I probablement no són els únics. Antics abstencionistes (12.000) i persones que van optar pel vot blanc o el nul el febrer del 2021 (14.000) completen l'altre gruix de votants de l'extrema dreta, que s'estrenarà a partir del 10 de juny a l'hemicicle del Parlament.