La CUP: menys de cinc contradiccions són dogma

BarcelonaDavid Fernández va afartar-se de dir que menys de cinc contradiccions era dogmatisme. Era 2012, l’època en què Catalunya descobria la CUP i a una part del país els va caure en gràcia perquè duien samarretes, i també perquè érem un país en gràcia on es creia en Manel i en què Guardiola, que acabava de plegar, tard o d’hora tornaria al Barça. Tothom es preguntava si un diputat de la CUP podia tenir Iphone, dur roba d’una multinacional o tenir una segona residència on se suposa que només la poden tenir els capitalistes: “Menys de cinc contradiccions és dogmatisme”, deia Fernández, i a seguir. Per la resta, el partit amb menys contradiccions possibles: si ho deia, ho feia, i si no que l'hi preguntin a l’abraçat Artur Mas.

Amb els anys, la CUP ha passat de ser un partit de fora del sistema a ser el punt de rebuig just que necessita el sistema per funcionar. L’any clau per a aquest fet és el 2019, el de la gran contradicció del partit: a l’abril, assegurava que no es presentava a les eleccions al Congrés perquè no es donaven “les condicions necessàries per ser una candidatura rupturista”. En cinc mesos virava 180 graus sense que a Madrid hi hagués cap gran símptoma d’haver abraçat el rupturisme: com a molt, l’èxit a Espanya del disc Per la bona gent, el més disruptiu de Manel. La primera cançó de l’àlbum, Canvi de paradigma, sembla definir el que va fer la CUP al desembarcar a Madrid per colar els seus dos minuts de ruptura entre UPN i Coalició Canària. “No hem vingut a bloquejar ni a desbloquejar, hem vingut a fer política”, argumentava aleshores Mireia Vehí. El partit completava així la seva adhesió al sistema, i iniciava un procés de declivi que els ha deixat fora del Congrés i amenaça de restar-los pes al Parlament.

La formació que fins i tot feia política amb els lemes de la samarreta ara vesteix Fred Perry. I que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, però la Catalunya del 2024 creu que potser tot està per fer, però que ja no tot és possible, que Manel s’ha separat i Guardiola no tornarà. Però igual que el culer que es resigna a seguir el Barça sabent que res serà el mateix, la CUP té un electorat fidel que espera que li faci confiança. Amb tantes contradiccions com faci falta, l’objectiu és començar de nou sabent que els ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.