Quant costa l'últim escó de cada província?

BarcelonaUn grapat de vots pot condicionar una investidura, pot assegurar una majoria absoluta, pot constatar l’extinció d'un partit o pot significar causar sensació la nit electoral. És per aquest motiu que les calculadores de les formacions treuen fum per endevinar quantes paperetes necessiten a cada circumscripció per complir els seus objectius. Ara bé, no a tot arreu hi posen la mateixa atenció, perquè no a tot arreu se’n necessiten les mateixes.

Cal recordar d’entrada que, per entrar al repartiment d’escons, la llei electoral —l’espanyola, que s’aplica per defecte perquè Catalunya no n'ha aprovat mai cap de pròpia— estableix que cal haver obtingut almenys el 3% dels sufragis de la circumscripció en qüestió. Al capdavall, però, aquesta barrera només ho és a Barcelona, on es reparteixen 85 diputats, perquè a Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18), es requereix un percentatge de vots més alt per entrar en el repartiment.

Un 3% dels vots a Barcelona, però, no només garanteix entrar al Parlament, sinó fer-ho amb dos o tres seients, depenent de l'aplicació de la llei d'Hondt. De mitjana, arribar al 3% a Barcelona ha requerit aproximadament 80.000 vots. És el cas de formacions com Ciutadans (Cs), que el 2006 va superar per poc la barrera electoral (3,53) i, amb pràcticament 80.000 vots, va assegurar tres diputats a Barcelona, encapçalats llavors per Albert Rivera, unes xifres que va repetir pràcticament quatre anys després. Similarment, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), el partit amb Joan Laporta de cap de llista, va obtenir poc més de 72.693 vots que van garantir-li, a més del diputat per Girona, tres diputats a Barcelona.

La baixa participació, clau per a les formacions extraparlamentàries

En tots dos casos, Cs i SI van entrar al Parlament en comicis amb una participació inferior a la mitjana, on sol ser més fàcil per a les noves formacions obtenir representació, perquè el "preu" dels escons baixa. El que cap formació política ha fet fins ara ha estat entrar per primer cop al Parlament només en una circumscripció que no sigui la de Barcelona.

És el que algunes enquestes pronostiquen per a Aliança Catalana, la formació islamòfoba de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Els sondejos li donen possibilitats a Lleida i a Girona, més enllà de Barcelona. Ara bé, són només enquestes, i la realitat diu que obtenir representació és realment més “car” que a Barcelona, i cal superar amb escreix la barrera del 3%. A Girona, amb una participació com la de la mitjana, calen almenys uns 21.000 vots (5,9% dels sufragis), a Lleida més de 13.000 (6,7%) i a Tarragona cal superar els 20.000 (5,6%).

A les darreres eleccions, el 2021, amb la participació més baixa de la història, l’últim escó de Girona se’l van disputar Vox i els comuns, a Lleida Vox i el PDECat i a Tarragona els comuns i el PP. En els dos primers casos se’l va endur l’extrema dreta, per un marge de 5.788 i 1.511 vots respectivament, i a Tarragona els comuns per 1.695 paperetes.