Els comuns s'ho juguen tot a la guerra contra els macroprojectes

BarcelonaLes setmanes prèvies a la votació dels pressupostos fallits que va precipitar la convocatòria d’eleccions, la major part dels rivals polítics dels comuns donaven per fet que els de Jéssica Albiach acabarien baixant del burro i en facilitarien l’aprovació tot i que el Govern no renunciés a tirar endavant el Hard Rock. No va ser així: els comuns van aguantar la posició fins al final i van rebutjar l’última proposta de l'executiu, que incloïa estudiar una possible moratòria a macroprojectes i reformes fiscals de bracet amb el PSC. El que va ser un revés en el seu moment –els sindicats no van amagar el malestar per com va acabar el sainet pressupostari– s’ha convertit en una de les banderes electorals dels comuns, que precisament van arrencar la campanya del 12-M a Reus, a la circumscripció de Tarragona. És on, per cert, el partit està pugnant per mantenir o fins i tot fer créixer l’escó que hi tenen –i on les seves joventuts han aprofitat per repartir preservatius contra el macrocasino.

En campanya, els comuns ja han promès que, si governen, no hi haurà Hard Rock, però tampoc ampliació de l’aeroport de Barcelona ni ronda Nord al Vallès, ni tan sols el tram que ja ha aparaulat i pressupostat el govern espanyol del PSOE i Sumar, entre Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès. Són projectes que, a parer de la formació, responen a models productius que concentren la riquesa "en poques mans", tal com subratllen al seu programa, i no tenen en compte ni l’emergència climàtica ni la "pressió turística" que ja hi ha a Catalunya, un altre dels seus cavalls de batalla a Barcelona amb Ada Colau.

Aeroport, Hard Rock i B-40 són els tres grans projectes que el PSC va posar sobre la taula per aprovar els pressupostos catalans del 2023. A diferència del que ha passat aquest any, en aquella ocasió els comuns van votar-hi a favor, argumentant que els comptes no preveien destinar-hi ni un euro. Tanmateix, també van donar suport als anteriors, quan hi havia una partida de 120 milions perquè el Govern comprés els terrenys del casino, propietat de CriteriaCaixa, i els revengués als promotors del complex. Per què aquest any no van passar per l’adreçador? Catalunya En Comú defensa que, en un context de sequera, era imperatiu vetar un projecte que consumiria tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants, segons els seus càlculs; però fonts del partit tampoc no amagaven que aquesta vegada no havien de conciliar posicions per obtenir el sí d’ERC als comptes de l’Ajuntament de Barcelona, on ja no governen.

El xoc amb el PSC d'Illa

De cara a l’escenari postelectoral, l’oposició frontal dels comuns als macroprojectes dificulta possibles pactes amb el PSC, els seus aliats al govern espanyol i exsocis a l'Ajuntament de Barcelona. Ara ho aprofiten com a reclam electoral per distanciar-se dels socialistes en clau ecologista. En un míting aquest dissabte al Prat, Albiach va acusar Salvador Illa de semblar més "el líder d’una cimentera" que d’un partit socialdemòcrata i de ser el principal ambaixador polític d'infraestructures del passat en lloc d’apostar pels trens i per limitar el turisme. La tria de Lluís Mijoler, alcalde del Prat, com a número 2 de la candidatura d’Albiach tampoc no és casual, i obeeix, entre d’altres, a la voluntat de situar al costat de la candidata una de les cares més visibles de la lluita contra l’ampliació de l’aeroport, segons fonts del partit.

I aquest diumenge qui ha carregat contra el Hard Rock ha estat directament la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, que governa amb el PSOE. En un acte dels comuns a Tarragona, la líder de Sumar ha demanat "coherència" al PSC pel seu suport a un "gran macrocasino" que el PSOE i "fins i tot Felipe González" van rebutjar per a la Comunitat de Madrid en referència a Eurovegas. Díaz ha preguntat "quina esperança" transmet "dir a la ciutadania de Tarragona que per pal·liar la situació de desocupació la proposta que es fa és un macrocasino que ja es va rebutjar a Madrid". "És mirar al passat amb una proposta fallida", ha sentenciat.

Al llarg de la legislatura, únicament la CUP ha fet costat als comuns en la seva guerra contra els macroprojectes. Esquerra, lligada pels seus pactes i per les responsabilitats de Govern, també s'ha sumat al rebuig durant la campanya, on han reivindicat un país "lliure de casinos". En aquest moviment els comuns hi veuen una debilitat que han aprofitat per acusar Pere Aragonès d’haver actuat fins ara al dictat "del PSC i de la patronal".