Ciutadans es juga la desaparició del Parlament

Ciutadans va aconseguir 36 diputats l'any 2017 i va ser la primera força a Catalunya en les eleccions convocades pel 155 després del referèndum de l'1 d'Octubre. Ara bé, sis anys i mig després, la mateixa força política pot desaparèixer aquest diumenge de la cambra catalana, després que el 2021 ja s'enfonsessin fins als sis escons. Ara per ara cap enquesta dona representació a la candidatura que lidera Carlos Carrizosa –els donen un escàs 1% dels vots–, que ha escollit morir matant en aquesta convocatòria electoral del 12-M: es va plantar davant de la direcció del partit a Madrid, que volia que s'integrés en la llista del PP, i va decidir provar una aventura en solitari amb escasses possibilitats d'èxit.

Tanmateix, asseguren que han fet aquest pas per “dignitat”, perquè volen reivindicar el seu projecte contra el nacionalisme català i “liberal”. I perquè –afegeixen– no se senten representats per ningú més. El mateix Carrizosa va admetre divendres, l'últim dia de campanya, en una roda de premsa a l'ACN que si aconseguissin representació es tractaria d’una “heroïcitat”.

La seva campanya ha estat la demostració de l’estat precari de la formació: no han fet mítings públics amb assistents excepte l’acte central. I la festa de final de campanya l'han feta en un hotel i es pot convertir en el seu comiat a la cambra catalana. Han optat només per fer declaracions davant de mitjans, evitant la difícil tasca d’omplir cadires. I, en termes de relat, han recorregut a l’oposició frontal a Carles Puigdemont. L’estil dur, comandat pel cap de campanya, Jordi Cañas, ha anat acompanyat de declaracions pujades de to i d'atacs al PP pels pactes amb Convergència, contra el PSOE per l’amnistia i contra el nacionalisme per les seves polítiques lingüístiques, que els van empènyer a néixer ara fa divuit anys.