Catalunya hauria de recaptar tots els seus impostos? Què en diuen els partits?

BarcelonaLa reforma del model de finançament autonòmic ha tornat al centre de l'actualitat política arran de la proposta de "finançament singular" presentada per la Generalitat a mitjan març, segons la qual Catalunya passaria a recaptar el 100% dels impostos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Aquesta proposta es podria definir com un déjà-vu, ja que és gairebé igual que la petició de pacte fiscal que el 2012 va portar a la Moncloa Artur Mas i que Mariano Rajoy va rebutjar. La proposta també apareixia de manera gairebé idèntica al projecte d'Estatut d'Autonomia que havia aprovat el Parlament de Catalunya el 2005 i que acabaria retallat a les Corts espanyoles. Un dels punts que van caure primer del redactat presentat per la cambra catalana al Congrés va ser justament el sistema de finançament.

L'última proposta del Govern és la mateixa de sempre: un sistema de finançament propi per a Catalunya basat en una Agència Tributària de la Generalitat que recapti la totalitat dels impostos que paguen els ciutadans i empreses catalanes. A efectes pràctics, doncs, Catalunya passaria a tenir un finançament foral com el que la Constitució garanteix al País Basc i Navarra. És el model que defensen Esquerra i també Junts, ja que els dos partits ho han reflectit en el seu acord d'investidura amb Pedro Sánchez.

Actualment Catalunya es finança a través del sistema que comparteixen 15 comunitats autònomes: l'Estat recapta i reparteix els diners a cada comunitat d'acord amb un complicat sistema de càlcul. D'acord amb la nova proposta, Catalunya quedaria al marge d'aquest sistema i el Govern català passaria a ser qui recaptés tots els impostos a Catalunya. Què pagaria la Generalitat a l'Estat? Dues transferències acordades en una negociació bilateral: una primera per compensar tota la despesa i inversió de l'administració central a Catalunya (infraestructures, subsidis, etc.) o en benefici dels catalans (diplomàcia, defensa, etc.), i una segona de "solidaritat" per ajudar les comunitats amb menys renda.

"Deixem de parlar de dèficits fiscals i parlem de quant hem de pagar a l'Estat"

Segons el departament d'Economia, un dels punts forts de l'última proposta és que està més ben treballada jurídicament que les anteriors. La Generalitat argumenta que per dur-la a la pràctica no cal cap reforma constitucional, sinó una modificació de la Lofca, la llei orgànica de finançament autonòmic, que es pot assolir amb una majoria de diputats al Congrés. També assegura que no hi ha cap requisit perquè totes les autonomies tinguin el mateix sistema, ja que hi ha precedents de diverses autonomies funcionant amb sistemes diferents alhora, cosa que beneficiaria territoris com les Balears, ara mateix en una situació similar a la de Catalunya.

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, va assegurar que el govern català no s'oposarà a les peticions d'altres comunitats d'adoptar elles també aquest nou model de finançament basat en la recaptació. Aquest és el punt que des del PP consideren menys viable, tot i que la proposta posa com a exemple Alemanya, on els estats federats recapten el 100% de l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats.

La proposta de Mas va arribar poc després que 20 institucions de la societat civil i empresarial publiquessin un manifest reclamant una reforma del sistema de finançament "molt profunda i àmplia", ja que consideren que el sistema actual, caducat des del 2014, representa un fre al desenvolupament econòmic de Catalunya.

Una lluita de mesos: així es va gestar el manifest unitari pel nou finançament

L'ordinalitat, a debat

Però no totes les opcions polítiques a Catalunya ho veuen igual. La primera força actual al Parlament, el PSC, no vol anar tan enllà. El candidat del PSC, Salvador Illa, ha criticat el model actual, que considera injust, però la seva proposta passa per crear una agència tributària consorciada entre Estat i Generalitat i respectar el principi d'ordinalitat. És a dir, reformar el sistema actual per tal que les comunitats que més diners per habitant aporten a la caixa comuna no siguin les que menys reben. En aquesta proposta, la Generalitat continuaria rebent recursos en el marc del règim comú de les autonomies. "No estem d'acord que Catalunya sigui la tercera en aportació de recursos i la catorzena en recepció", va resumir Illa durant la precampanya electoral.

Hi guanyaria Catalunya, amb el model de finançament que defensa el PSC?

La inclusió de l'ordinalitat que proposa el PSC hauria aportat entre 3.400 i 4.500 milions addicionals a les arques catalanes l'any 2021, entre un 7% i un 20% més del que va rebre en realitat. En canvi, la Generalitat, amb la seva proposta i seguint l'exemple del 2021, hauria recaptat tots els 52.000 milions que van pagar els catalans en impostos i llavors hauria pagat les transferències corresponents a l'Estat.

És necessari un finançament singular per a Catalunya? Quines n'haurien de ser les bases?

Dossier Què en pensen els partits que es presenten a les eleccions? Comparem els programes

Següent

Deures, sí o no?: "N'hi ha d'haver, però pocs i senzills"

Anterior

La jubilació de metges i l'envelliment amenacen amb el "col·lapse" del sistema sanitari

Vés a l’ÍNDEX