La candidata que va estar tancada al calabós abans de néixer

BarcelonaLa cap de llista de la CUP, Laia Estrada, ha acumulat diferents causes repressives, però abans de néixer ja va estar tancada en un calabós. Va ser el mes de febrer del 1982, set mesos abans que arribés al món. La Crida va convocar una plantada en silenci a la Rambla de Tarragona contra l'OTAN i la Policia Nacional en va detenir els promotors, entre els quals hi havia la seva mare, la Marisa, embarassada de dos mesos. Entre els detinguts hi havia Carles Riera, amb qui ha compartit hemicicle aquesta última legislatura.

Un mandat que va començar amb un altre embaràs, però en aquest cas seu. "Vam entrar 10 diputats i no 9, perquè estava embarassada i no ho sabia", confessa la candidata cupaire, que deu el seu nom a l'exlíder d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira. L'històric dirigent independentista feia classes de català a la seva mare, que és d'Extremadura, i un dia li va regalar el llibre Laia, de Salvador Espriu. Li va agradar tant que va decidir posar-li aquest nom a la seva filla, com ja havia fet ell amb la seva filla.

A Carod no l'ha sorprès la trajectòria política d'Estrada, que ha estat regidora i diputada: "En absolut, ve de nissaga combativa". El seu pare, José, obrer de la construcció que va venir de Castella-la Manxa, va ser regidor del PSUC en el primer ajuntament democràtic (tot i que ho va deixar al cap de sis mesos decebut per les renúncies del partit) i és un històric sindicalista que ha estat empresonat diverses vegades. I la seva mare, tècnica en cures auxiliars d'infermeria, també és una activista social.

"La Laia encarna el fil roig de resistència de tots dos", subratlla l'exdiputat de la CUP Vidal Aragonès, que una de les primeres imatges que té d'ella, quan encara no la coneixia, és de la vaga general del 14-N del 2012: "Els Mossos peguen a un menor d'edat i ella, en lloc de fugir com faria la majoria de la gent, posa el seu cos per protegir-lo".

Els seus pares, però, li van demanar que abans de ficar-se en política acabés els estudis superiors, perquè era la primera de la família que podia tenir carrera. Els hi va fer cas, però va mirar les llicenciatures que li agradaven i no es feien a Tarragona, perquè tenia ganes de veure món. Va acabar estudiant ciències ambientals a Girona. Va poder anar a la universitat perquè la van becar, i els caps de setmana i a l'estiu treballava en restaurants i hotels de la Costa Daurada per pagar-se les despeses. Coneix les possibles feines del Hard Rock, que es projecta a Salou, on hi ha una de les rendes més baixes de Catalunya. “El turisme només aporta riquesa a uns pocs”, no es cansa de repetir, amb coneixement de causa, Estrada.

Militància familiar

Després d'acabar la carrera amb un Erasmus a Holanda, Estrada inicia el seu activisme, tard, amb 24 anys. Abans de militar a Endavant i a la CUP, entra a l'Assemblea per l'Habitatge i a l'organització feminista Cau de Llunes. En una acció d'aquesta associació contra la pressió estètica en una botiga de Bershka va ser detinguda per primer i últim cop el 2009. "Arran del fet que la CUP destapés el cas de corrupció d'Inipro, el PSC la va voler fer fora del ple, tot i que era il·legal perquè no hi havia sentència, però ella va demostrar molta força i ordenació mental per contraatacar", fa ressaltar Jordi Martí, l'altre regidor de la CUP del 2015. "Té una fortalesa brutal perquè des de ben petita té dos exemples de lluita a casa", corrobora Eva Miguel, que va acompanyar Estrada en el segon mandat.

"La Laia és una suma de tots dos", confirma Laia Castellví, una de les seves amigues de la infància i que s'ha convertit en la padrina del seu fill, el Blai. I recorda que de petita ja apuntava maneres: "Va promoure un equip de futbol de noies en una competició escolar en què fins llavors només jugaven nois". L'esport rei, però, no ha estat mai el seu preferit. Va fer vòlei i atletisme, i fins i tot va guanyar alguna medalla en curses de mig fons. Però la seva gran passió és el ball, especialment el flamenc. Ara ella, com la resta de dirigents de la CUP, esperen que torni el mambo que reclamaven a les portes de l'1-O.