El candidat del PP defensa la unitat de la llengua catalana
Alejandro Fernández ha dit a RAC1 que "parlem en la mateixa llengua, amb els matisos dialectals que cadascú pugui tenir"
BarcelonaEncara ara la llengua és camp de batalla al País Valencià i el PP es nega a reconèixer que valencià i català són dos noms per a una mateixa llengua. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, hi va insistir quan es va aprovar l'ús del català al Congrés denunciant que en quedés exclòs el valencià perquè creu que és "diferent" aferrant-se al nom que consta a l'Estatut. Però aquesta no és la posició del líder del PP a Catalunya i candidat a les eleccions del 12-M, Alejandro Fernández, que ha defensat a RAC1 la unitat de la llengua catalana.
"Parlem en la mateixa llengua, amb els matisos dialectals que cadascú pugui tenir", ha assegurat amb claredat. De fet, ha explicat que quan parla amb gent del PP de Castelló, que és la província que té més a prop com a tarragoní, parlen en català: "Ells li diran valencià, jo català", ha recalcat, puntualitzant que es tracta d'una polèmica exclusivament pel nom amb què cada territori se sent més identificat. "No entraré si això és català o mallorquí perquè és estèril. Cadascú li diu com vol a la llengua que parla", ha afegit. "El que tinc molt clar és que és la llengua que fan servir els meus companys", ha comentat, defensant que els populars valencians el parlen. També ha lamentat que es digui que la presidenta balear, Marga Prohens, va "en contra de la llengua" perquè impulsa unes polítiques que no agraden.
La polèmica del PP català amb la llengua
El 2004, Josep Piqué ja va defensar que són la mateixa llengua i va originar controvèrsia a València, mentre que Xavier García Albiol va recalcar el 2017 que el tema no li "interessa" i va eludir-lo. El 2017 també es va referir a l'assumpte Dolors Montserrat, assumint en un acte del PP al País Valencià aquesta unitat lingüística, amb una frase amb mitja rialla en què va demanar deixar-li parlar "valencià amb una mica d'accent català". D'altra banda, el coordinador general de comunicació i estratègia del PP català, Juan Milián, nascut a la localitat valenciana de Morella, també va defensar des del Parlament el 2014 que es tracta de la mateixa llengua, independentment de com s'anomenin, de la mateixa manera que l'exeurodiputat Santi Fisas el 2017.
En canvi, el regidor a l'Ajuntament de Barcelona i exlíder dels populars catalans, Daniel Sirera, no va voler reconèixer en una entrevista a 8TV el 2023 aquesta unitat lingüística. Va assegurar que tenia avis valencians i que "són llengües que s'assemblen molt" i es va limitar a defensar "la denominació de valencià" que recull l'Estatut. Sirera va ser assessor del president Mazón en la seva etapa a València que va concloure amb la candidatura a les eleccions municipals de Barcelona.
Tot i aquestes mostres del PP català sobre la llengua, el partit oficialment no ha volgut mai fer sang en aquest assumpte tan sensible per a la formació al País Valencià, promoguda pel blaverisme anticatalanista. Així, si bé internament nombrosos membres han entès aquesta unitat de la llengua i fins i tot alguns ho han dit públicament, mai n'han fet bandera.
