La campanya en 10 moments surrealistes
Caigudes a l'escenari, mítings sense candidat, menjar ràpid i embolics amb el català
BarcelonaLa campanya és el moment en què els líders polítics s'han d'arremangar i fer de tot: entrevistes, mítings, passejades, debats… I, és clar, dues setmanes donen per a molt, també perquè es produeixin moments còmics i surrealistes. En destaquem alguns.
Els dirigents dels partits s'animen quan són a l’escenari, perquè els mítings són el seu hàbitat natural. Alguns, però, fins i tot hi posen massa ímpetu. És el cas de Marta Vilalta, cap de llista d’Esquerra per Lleida, que mentre deia "Quan Esquerra Republicana avança…" va ensopegar. “Ens hi deixem la pell!”, va ironitzar plantant-se un altre cop dreta a la tarima, sense haver-se fet mal.
No és l’única que ha tingut problemes amb l’escenari. A Argelers, mentre el conductor del míting presentava Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts i número 5 per Barcelona, com un dirigent que "aplica l’esperit dels castells a la política amb força, equilibri…", el cap de campanya de Carles Puigdemont va ensopegar per les escales. Posant les mans a temps, això sí.
Però, per a ensopegades, les lingüístiques del líder del PSC, Salvador Illa, ja que jugar amb el català i el castellà en un mateix discurs pot jugar males passades. Han estat sorolloses les castellanitzacions de topònims: primer va dir Lérida, en al·lusió a la capital del Segrià, i tres dies més tard i després d'una allau de crítiques per part de l'independentisme també va dir Bajo Llobregat. "Va ser un lapsus pel cansament. Lleida és Lleida", va justificar-se el cap de llista del PSC.
No és l’única relliscada amb la llengua com a protagonista. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va reivindicar l’andalús com a llengua. Afirmava que el seu partit era “el més autonomista d’Espanya” perquè parlen “gallec, català, valencià, andalús, en el cas que el considerem un idioma amb accent propi”.
També el líder de Vox, Ignacio Garriga, es va confondre de termes. En un debat encès a RTVE va criticar indignat la resta de partits perquè es barallaven, va dir, al voltant d'una taula de diàleg "sobre la DIU". "DIU és una altra cosa, eh", li va etzibar de seguida el president, Pere Aragonès, ja que el líder de l'extrema dreta va confondre les sigles de declaració unilateral d'independència amb les de dispositiu intrauterí.
Quan es demana el vot per a un altre partit
L’error de Carrizosa, però, va ser encara més flagrant i el va cometre en dues ocasions. Va traslladar-se en comitiva a Argelers, on Puigdemont ha fet tots els mítings, per criticar que l'expresident utilitzés el terme exiliat. En declaracions als mitjans de comunicació va demanar als familiars dels “exiliats de debò” que votessin... Puigdemont! Però no només això. Abans d'acabar la seva intervenció encara va tornar a demanar el suport pel seu partit perquè és l'únic que “volia detenir aquests exili… fugats”, en al·lusió a Puigdemont.
El líder taronja també ha admès en aquesta campanya electoral, en un vídeo difós pel seu propi partit ensenyant la casa del candidat, que era un fan del menjar ràpid, fent un paral·lelisme entre les dones i les hamburgueses: “Quan t’agrada una dona, t’agrada retrobar-la tal com la coneixes, amb la seva olor. El Big Mac és igual”.
"Se'n va anar al maleter plorat, i no sé si cagat i pixat"
Però la sortida de to més grossa de la campanya és la del president de la UGT a Catalunya, Matías Carnero, que tanca la llista del PSC. Amb Illa a la primera fila d’un acte, va atacar el candidat de Junts, Carles Puigdemont: “Se’n va anar al maleter plorat, i no sé si cagat i pixat, però se’n va anar cap a Brussel·les”. Els socialistes van haver de demanar disculpes.
Als actes dels partits extraparlamentaris també s’han viscut moments que mereixen ser inclosos en aquest recull. A la posada de llarg d’Alhora, el partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, a l’actor Joel Joan li va tocar presentar els candidats de les llistes, però tres dels noms que va anunciar no s’havien presentat al Teatre Borràs de Barcelona: “Quantes baixes”, va exclamar contrariat. No ha sigut l’única punxada del partit, que va difondre un vídeo de Graupera en un acte a Sarrià davant l’atenta mirada de cap simpatitzant. Va avisar als veïns: “Us donarem la turra”, però va veure clar que el faristol que li havien preparat no li faria massa servei.
