El braçalet vibrador que va aconseguir que Jordi Pujol clavés el missatge per a TV3

BarcelonaEl més important en un míting electoral, perquè transcendeixi dels estrictes simpatitzants que hi assisteixen, és que el candidat digui la frase exacta, en el moment precís, i entri sobretot als informatius de la televisió. I més si hi ha una connexió en directe. En el cas de CiU, en l'última campanya electoral de Jordi Pujol com a candidat l’any 1999, el més important era que el president llancés el missatge quan tocava perquè entrés a TV3. Per fer-ho, Felip Puig, que coordinava la campanya amb el llavors secretari general de CDC, Pere Esteve, col·locava una llum vermella al faristol del candidat que s’encenia quan els informatius hi connectaven en directe. La idea era que, quan pampalluguejava, Pujol havia de col·locar el missatge, l'anomenat tall del dia –dit en argot periodístic– que l’equip de campanya havia decidit.

Ara bé, amb Pujol hi havia un problema. Més enllà que no llegia mai els seus discursos i que improvisava i modelava com volia les seves intervencions, no s’adonava mai de quan estava en directe per TV3. Mentre parlava aixecava els braços, s’agafava les ulleres i, per descomptat, tancava els ulls. No veia el llum vermell. I no clavava el tall que volia l'equip de campanya per a TV3.

Fins que va arribar el míting final, al Miniestadi del FC Barcelona, davant de més de 20.000 persones: l’últim gran acte de Jordi Pujol com a candidat. Abans de començar, Felip Puig va agafar el president:

—“Vingui cap aquí, tregui’s la camisa”, li diu.

—“Felip!”, salta Pujol astorat.

Però li segueix el joc mentre l’altre li col·loca un braçalet d’àrbitre al braç que vibrarà cada cop que Felip Puig premi el botó d'un comandament a distància. Així va ser com el va avisar que entrava en directe per TV3, i així va ser com Jordi Pujol va llançar el seu últims missatge en campanya electoral en el moment més precís.