Els bastions inamovibles on es decidirà la victòria el 12-M

BarcelonaCatalunya es tenyeix de colors la nit electoral en funció de la força política que guanya en cada territori. Ara bé, al llarg dels darrers vint anys hi ha zones que sempre tenen el mateix aspecte: són els bastions inamovibles de les grans formacions polítiques, que només s'han esquerdat durant el Procés. Els feus electorals del PSC han estat tradicionalment les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona, mentre que l'antiga CiU ha sigut dominant a l'interior de Catalunya. Només Esquerra (i Ciutadans a les comarques de Tarragona i de Barcelona) ha sigut capaç de penetrar en la darrera dècada a les dues zones. I Junts ha heretat part del territori on Convergència era forta. El 12-M el PSC, Junts i els republicans es juguen les primeres posicions i el seu resultat dependrà, precisament, de la capacitat dels socialistes i els postconvergents de recuperar els seus feus tradicionals i de la possibilitat que els republicans puguin mantenir la seva incursió en aquests territoris.

Amb les dades a la mà, l'àrea metropolitana ha estat principalment dels socialistes a la majoria de conteses electorals al Parlament de Catalunya. S'ha constatat especialment en els comicis del 2003 i del 2006, que coincideixen amb els dos tripartits capitanejats per Pasqual Maragall i José Montilla. El PSC va ser llavors primera força, amb un 35,5% i un 29,3% dels vots, respectivament. En els comicis del 2010, però, uns mesos després de la sentència de l'Estatut, la Convergència que llavors liderava Artur Mas va aconseguir arribar al Palau de la Generalitat i això es va traduir en un retrocés dels socialistes en feus històrics, com, precisament, l'àrea metropolitana. Va ser Convergència qui es va imposar com a primera força en aquesta zona el 2010 amb un 33,6% dels vots, i també el 2012, tot i que amb un lleuger retrocés, 24,3%.

Si bé l'àrea metropolitana ha estat tradicionalment dels socialistes, amb el Procés el PSC pateix un retrocés i el 2015 la coalició de CDC i ERC, Junts pel Sí, aconsegueix la primera posició, superant els socialistes i amb Ciutadans trepitjant-los els talons. A partir d'aquí, el domini del PSC es desdibuixa, ja que pateix una fuga molt rellevant cap al partit taronja, coincidint amb els pitjors resultats històrics de la formació. El 2017 Cs guanya a l'àrea metropolitana, però Esquerra –a diferència de JxCat– aconsegueix fer forat. Arriba a ser segona força amb un 19% dels vots, una posició que manté en els comicis del 2021, amb un 18,7% dels sufragis. Les dades d'ERC contrasten amb les de Junts, per a qui l'àrea metropolitana és un forat negre: el 2017 hi va tenir un 15,3% dels suports, i el 2021 un 14,5%, per darrere de socialistes i republicans.

El regnat de CiU es va forjar sobretot gràcies a la Catalunya interior, les comarques gironines i les terres de Ponent, a qui el sistema electoral dona més pes encara que hi visqui menys població. Les dades del 2003 al 2012 són eloqüents: el percentatge de vot més baix de CiU a la província de Girona és a les primeres eleccions en què es presenta Artur Mas –2003–, un 38,7% dels sufragis, mentre que l'any 2010 el mateix Mas aconsegueix enfilar-se fins al 45,1%. Junts, malgrat que es deslliga de l'antiga CDC, ha assumit bona part d'aquest pastís, situant-se primera força a les darreres cites electorals del Parlament. A la província de Girona van assolir el 36,7% dels vots el 2017 i el 32,7% el 2021. Esquerra parteix de més avall, però aconsegueix sumar vots amb el Procés: a partir del 2012, quan hi ha un retrocés de CiU, els republicans s'enfilen fins al 17,8% del vot, mentre que després s'estabilitzen entre el 21,7% (2017) i el 21,8% (2021), convertint-se en la segona força.

La distribució de suports de la província de Girona és similar a les terres de Ponent. A la província de Lleida, Convergència sempre va treure més del 40% dels vots fins a l'any 2012, mentre que després de la seva desaparició el territori ha quedat repartit: Junts ha quedat primera força el 2017 (32,5%) i el 2021 (28%), però amb un resultat molt ajustat amb Esquerra, que venint el 2010 d'un 9,2% es va enfilar fins al 26,7% el 2017 i el 26,6% el 2021.

A Tarragona els republicans encara fan més forat entre l'electorat nacionalista. CiU es manté per sobre del 30% de sufragis fins al 2012, però després de l'1-O i la DUI els republicans fan el sorpasso a Junts (21,7%) amb el 23,7% dels vots –tot i que guanya Ciutadans en aquesta província– i pugen una mica més el 2021 amb el 24,5% dels sufragis, guanyant-hi per primera vegada. Tres anys més tard es tornen a repartir les cartes a tot arreu.