Barris pobres i rics per a Vox i de classe mitjana per a Aliança Catalana
La relació entre renda i vot dona pistes sobre el tipus de votant de cada partit
BarcelonaJa fa cinc anys que Vox es va començar a fer un lloc en la política espanyola: primer a Andalusia, després al Congrés dels Diputats i finalment expandint-se a la majoria de les autonomies. És un temps suficient perquè s'hagin pogut estudiar les claus per entendre on té millor entrada l'extrema dreta espanyolista. Les eleccions catalanes del passat 12 de maig no han fet més que confirmar que, valgui la redundància, és als extrems on Vox se sent més còmode. Als barris més rics, però sobretot als més pobres, és on el partit de Santiago Abascal i Ignacio Garriga penetra amb més facilitat.
La novetat d'aquests comicis ha estat la irrupció per primera vegada de l'extrema dreta independentista, de la qual encara no hi havia prou dades per saber si competiria amb Vox pel mateix tipus de votant. La conclusió és clarament que no. Aliança Catalana va nodrir-se de vot provinent bàsicament de Junts i també d'ERC i de la CUP. Però, a més, la relació entre els seus votants i el nivell de renda també és molt diferent del de Vox.
El partit de Sílvia Orriols baixa tant en els barris més pobres com en els més rics i es fa fort en els de classe mitjana, on supera còmodament el 4% dels vots de mitjana. Té tot el sentit, perquè aquesta és precisament la distribució imperant entre els votants independentistes. Els gràfics de dispersió d'ERC i de la CUP són, si fa no fa, calcats al d'Aliança Catalana, i el de Junts tampoc és gaire diferent, tot i que els juntaires tenen més adeptes als barris rics.
En canvi, no hi ha una correlació entre el percentatge d'immigració i el vot a Aliança Catalana, tot i que el leitmotiv de la seva campanya va ser la vinculació entre immigració i delinqüència. De fet, té percentatges similars de vot als barris que en tenen més (3,56%) i als que en tenen menys (3,76%), unes xifres molt similars a la mitjana que va aconseguir el partit en la nit electoral (3,78%).
Els mapes d'intensitat de vot entre Vox i Aliança Catalana també són completament diferents. Mentre que els unionistes són més forts a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, amb un percentatge més elevat de ciutadans amb origen familiar en altres comunitats de l'Estat, els independentistes van focalitzar els seus resultats a les demarcacions de Girona i Lleida, d'on van treure els seus dos diputats.
Distribució entre la resta de partits
Més enllà de Vox i Aliança, com es distribueixen els votants de la resta de partits en funció de la renda? Un cop d'ull al gràfic següent permet observar una diferència fonamental, per exemple, entre els dos principals partits del Parlament. El PSC és, amb diferència, el més fort en les zones de renda més baixa, però a mesura que puja el nivell adquisitiu dels barris, Junts capgira la situació per complet.
Als barris més pobres de Catalunya, els socialistes obtenen un 39% dels vots, seguits per Vox (13%) i el PP (12%). En canvi, als més rics és Junts (29%) qui lidera, amb el PSC (21%) i, de nou, el PP (16%) immediatament al darrere.