Aragonès i Rull eviten el xoc i centren els atacs en Illa
El candidat socialista afirma que si és president posarà Trapero al capdavant dels Mossos
BarcelonaUn candidat favorit, un aspirant a la reelecció amb les enquestes en contra i el substitut d’un cap de cartell que no pot trepitjar territori espanyol. Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC) i Josep Rull (Junts) van intercanviar cops en un debat de TV3 en què van brillar també Laia Estrada (CUP) i Alejandro Fernández (PP), cadascú per al seu públic.
La lògica deia que Salvador Illa, com a candidat que va al capdavant, havia de concentrar els atacs, però el cert és que el candidat d’ERC també va rebre crítiques a tort i a dret per la gestió del Govern. En aquest context van cridar l'atenció moments puntuals de tensió entre Aragonès i Illa, molt més elevada que entre l’actual president i Josep Rull, que sempre va fer servir un to suau i conciliador i va recordar que Carles Puigdemont no hi podia assistir a causa de la "repressió duríssima de l'Estat". De fet, tots dos van evitar el xoc directe i van centrar els atacs en Illa.
El socialista va buscar elevar-se per damunt del brogit amb un cop d’efecte i va anunciar que, si és president, nomenarà Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia i Núria Parlon com a consellera d’Interior. Així s'assegurava un dels titulars de la jornada.
Tensió PSC-Esquerra
La tensió entre Aragonès i Illa va tenir diversos episodis. El primer va ser a compte de la sequera. L’actual president va criticar la inacció del govern espanyol amb la dessaladora de la Tordera i Illa va respondre molest que ja estava fent servir “el comodí del govern espanyol”. “Les coses que no es fan a Catalunya sempre són culpa d’algú altre”, es va queixar.
Una altra enganxada va estar motivada pel finançament. Quan Illa defensava que aconseguiria un millor finançament Aragonès el va interrompre: “Qui hi havia al govern de l’Estat? Vostès. Qui tenia el ministeri d’Hisenda?”, va insistir. “Credibilitat zero”, va sentenciar.
Quan Illa es va rebotar contra Aragonès la candidata de la CUP, Laia Estrada, va aprofitar per ficar-hi cullerada i recordar al socialista que ell havia donat suport al govern Aragonès. “Jo no he votat la investidura de Puigdemont, Torra i Aragonès”, li va respondre l’exministre de Sanitat.
En general, els dards entre Illa i Aragonès semblen allunyar la possibilitat d’un tripartit, ja que la sintonia amb Josep Rull va ser molt més elevada. Però no total. Aragonès va celebrar la presència de Rull recordant que era gràcies a la negociació d’ERC a Madrid per aconseguir els indults i la supressió de la sedició, un atac a Junts. En un altre flanc, Rull va criticar la gestió de la sequera del govern d’ERC, marcada segons ell per “la improvisació i la indolència”.
Catalunya-Espanya
En el capítol de la relació Catalunya-Espanya, Rull va defensar la vigència de l’1-O “mentre no hi hagi un altre referèndum que el substitueixi”. Aragonès va recollir el guant per donar la benvinguda a Junts a la via negociadora. “Tenim una oportunitat única per avançar en dos àmbits: la solució democràtica i el finançament”, va subratllar.
La candidata que va tenir més dificultats per sobresortir, en coherència amb el que està passant a la campanya, és Jéssica Albiach. Per donar-hi solució, els comuns han decidit centrar bona part dels seus atacs en el candidat del PSC, partit amb el qual es disputen una part dels votants. “Hi haurà un govern PSC-Junts, una mena de coalició per l’asfalt, o un govern amb els comuns a dins”, va subratllar. Albiach va incidir en la seva oposició al Hard Rock, un projecte que Rull sí que va defensar explícitament com una manera de "reforçar el sector turístic".
Competència a la dreta
En el flanc dret hi va haver una competició molt dura entre Alejandro Fernández, Ignacio Garriga i Carlos Carrizosa, que van atacar més Salvador Illa que els mateixos independentistes. Fernández va ser el més incisiu: “Sé que li molesta, però vostè ha mentit. Va jurar i perjurar que no donaria suport als separatistes. Va jurar i perjurar que no donaria suport a una amnistia. Dues mentides palmàries”. Aquest va ser el moment en què a Illa se’l va veure més molest. “Em diu que menteixo, però vostès han instrumentalitzat Catalunya per obtenir vots, i no tenen cap proposta per a Catalunya”, va contestar. Carrizosa es va sumar als atacs a Illa acusant-lo de vendre la falsa notícia que el Procés s'ha acabat. "El Procés no s'ha acabat", va insistir, i va recordar que la demanda d'un referèndum continua sobre la taula.
Garriga va semblar extraterrestre quan va proclamar que “no hi ha cap problema entre Catalunya i Espanya”. “Hi ha un problema amb els partits separatistes i el PSC”. A l’inici del debat el candidat de Vox havia ensenyat un esprai antivioladors per il·lustrar la inseguretat que, a parer seu, es viu a Catalunya. I parlant d’immigració va acusar el Govern de donar “paguetes a marroquins”. “Les seves dades són falses”, va clamar Albiach.
Tenia un cert interès saber què diria Rull sobre immigració donada la preocupació que hi ha al partit amb Aliança Catalana (AC). Rull, però, no va fer equilibris ni va ser ambigu: “Nego la relació entre immigració i delinqüència –va sentenciar–. No pactarem amb AC ni per activa ni per passiva”, va aclarir davant les insinuacions d’Aragonès.
A l'hora de parlar d'aliances ningú va ser gaire explícit, però van quedar els vetos de Junts a Illa i dels comuns a Junts, que segons Albiach "és la refundació de Convergència". Aragonès va insistir en les seves condicions –referèndum i finançament– i Illa va desafiar els independentistes a bloquejar la seva investidura. "Li passarà com a Arrimadas", va vaticinar Aragonès. Tot plegat dibuixa, si no hi ha un tomb el 12-M, una Catalunya ingovernable.