El 12-M examina la capacitat de Junts i ERC de reconciliar-se

BarcelonaLa legislatura 2021-2024 ha estat la del trencament independentista. La legislatura de la ruptura del Govern entre Esquerra i Junts i també la de la majoria al Parlament amb la CUP. Va ser així malgrat que a les eleccions del 2021 van sumar el nombre de diputats independentistes més alt de la història, fins a 74 diputats. Tres anys després, el 12-M posa a prova la capacitat del sobiranisme de reconciliar-se. Sobretot per part d’Esquerra i Junts, que són els partits que ja han governat junts, però també de la CUP, que tot investir Pere Aragonès es van desmarcar de seguida de les polítiques del Govern. Per ara les enquestes no garanteixen que els partits sobiranistes sumin el llindar de 68 diputats, però l’entesa entre Junts, Esquerra i la CUP torna a estar sobre la taula com una de les possibilitats aritmètiques.

¿És possible tornar després de trencar? Els juntaires asseguren que sí i que volen fer un govern amb ERC, tot i que van decidir sortir del govern pel desacord estratègic amb els republicans. “Clarament ERC”, va assegurar Carles Puigdemont en l’entrevista que va fer amb l’ARA a l’inici de la campanya electoral, i s’hi ha refermat posteriorment assegurant que no farà president Salvador Illa. Ara bé, acusa els republicans de no tenir la mateixa prioritat.

Els republicans no descarten cap entesa, però eviten mullar-se i prefereixen parlar del “què” i no del “qui” –diuen–. Aquest dilluns el candidat d’Esquerra ho ha exemplificat en la roda de premsa a Efe: “Esperem al 12 de maig. Hi ha candidats que ja s’estan repartint cadires abans que voti la gent”, ha dit en al·lusió al líder del PSC, Salvador Illa, i a Carles Puigdemont, i ha afegit: “Quan parles de cadires jugues a «on és la boleta»”. Amb aquest argument, Aragonès ha esquivat pronunciar-se sobre si faria president Illa o Puigdemont, ja que encara veu possibilitats de fer el tomb a les enquestes i mantenir ell la presidència de la Generalitat. Ara bé, hi ha una dada que no és innòcua: segons l’enquesta de l’ARA, la meitat dels seus electors prefereixen el tripartit i l’altra meitat un govern independentista. És a dir, estan dividits pel que fa als pactes.

Aragonès, però, sí que ha posat sobre la taula quines són les seves condicions per forjar una aliança: “Han d’avançar en tres eixos: referèndum acordat, un model de finançament propi i un reforç de l’estat del benestar i de la llengua catalana”. Almenys dues de les condicions són incompatibles amb els de Salvador Illa, que no aposten ni pel referèndum ni per un finançament singular. ¿Hi és més proper Puigdemont, llavors? Tampoc ho ha concretat: “No seré jo qui digui qui està més a prop de les meves propostes. Ells diuen que seran presidents, però no diuen què faran”, ha dit en referència als seus dos rivals. De fet, una de les estratègies d’aquesta campanya d’Aragonès és atacar obertament Puigdemont per intentar retenir votant independentista. Al contrari de Puigdemont, que opta per ignorar Aragonès per presentar el 12-M com un dilema entre ell i Illa.

La relació entre els republicans i els juntaires fa molt temps que està enrarida. De fet, l'última reunió que van mantenir Puigdemont i Aragonès de forma presencial va ser a Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord) arran d'un acte amb tots els expresidents en homenatge a Pau Casals, i no va anar bé. En aquell moment, Aragonès li va plantejar la possibilitat de negociar conjuntament amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, i el líder de Junts s’hi va negar amb l’argument que “no sabia en quin costat de la taula estaria”. Junts retreu a Esquerra que, mentre els republicans van tenir la clau a Madrid –en l’anterior legislatura–, van rebutjar fer un front comú amb ells per negociar amb els socialistes i els acusen de tenir un pacte amagat amb el PSOE pels indults. ERC ho nega i critica que ara Junts avali negociar amb el PSOE quan fins ara havien carregat contra ells per fer-ho.

Per tot plegat, si l’independentisme sumés el 12-M, la primera dificultat entre els líders seria vèncer la desconfiança. Puigdemont ha dit que el primer que farà l’endemà del 12-M serà trucar a Aragonès, però aquest dilluns el candidat d'ERC li ha contestat: “Diu que vol parlar amb mi el dia 12 a la nit però no ho fa durant la campanya. Crec que hi ha por de confrontar projectes perquè el meu no és personalista, no reclamo seguir sent president pel sol fet de ser president”, ha reiterat a Efe. “[La unitat] No l’han practicat durant tres anys de legislatura”, ha afegit. Puigdemont, al seu torn, des d'un míting a Argelers, s'ha erigit en l'únic "vot útil" davant d'Illa: "Som l'única opció independentista que pot guanyar i provocar un mal de panxa a Madrid".

Ara per ara, els que sí que mantenen un fil de comunicació són els respectius secretaris generals de Junts i ERC: Jordi Turull i Marta Rovira. Però amb una mala experiència al camí, malgrat haver teixit una bona relació durant l'època de Junts pel Sí: després de les municipals es van conjurar per prioritzar pactes independentistes, i això no va acabar passant. Turull es va sentir enganyat per Rovira per l'acord d'ERC amb el PSC a les diputacions de Lleida i Tarragona, mentre que ERC va acusar Junts de saltar-se el pacte abans aliant-se amb el PSC a Roses.

¿I la CUP? Per ara no es mulla, però deixa clar que necessita contrapartides. En l’àmbit nacional, demana a ERC i Junts que es deslliguin del PSOE i, en el social, un gir a l’esquerra. Un gir difícil amb Junts: Puigdemont ha promès, per exemple, rebaixar els impostos els primers cent dies de govern.

Illa advoca per un tripartit

Qui sí que s’ha mullat aquest dilluns sobre els pactes ha estat Illa. També en una roda de premsa a Efe ha descartat de totes totes donar el seu suport al candidat de Junts, Carles Puigdemont, perquè torni a presidir la Generalitat. “En cap cas em plantejo donar suport a la investidura de Puigdemont”, ha dit, malgrat que els juntaires sí que compten amb la possibilitat que els socialistes s’abstinguin per facilitar una presidència de Puigdemont a canvi de no retirar el suport a Pedro Sánchez a Madrid.

En canvi, Salvador Illa sí que s’ha obert a un possible executiu de coalició amb ERC i els comuns, que creu que és una “fórmula possible”: “Serà un Govern per afrontar i posar al capdamunt de les prioritats els serveis públics”, ha dit, i s'ha compromès a fitxar persones més enllà de l’àmbit dels partits. La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, també ha abonat un tripartit d’esquerres, però amb condicions: no hi pot haver Hard Rock. “Per descomptat que no tirarà endavant”, ha dit Albiach en un col·loqui d'El Periódico, sobre si continuarà el macroprojecte si ells són a l’executiu. I això és un escull per entendre’s amb el PSC, que fins ara han situat el Hard Rock com una de les condicions per donar suport als pressupostos, motiu pel qual els comuns els van tombar. Per tant, totes les aliances, per ara, compten amb esculls.