Més enllà dels grans titulars: les 10 lectures que també deixa el 12-M

BarcelonaLa nit electoral ha estat marcada per la nova victòria incontestable del PSC i, sobretot, per la desfeta de l'independentisme, que perd la majoria absoluta que mantenia des del 2012. Però 12 de maig deixa molts altres titulars destacats que ajuden a explicar els resultats de les eleccions catalanes que certifiquen l’inici del post-Procés.

1. Esquerra no guanya en cap demarcació

Junts resisteix a Girona i Lleida i el PSC guanya a Tarragona

Esquerra ha passat de la primera posició en vots a les últimes eleccions a un tercer lloc que deixa Pere Aragonès sense opcions de retenir la presidència. Els republicans, de fet, no s’imposen en cap de les quatre demarcacions catalanes, després d’haver guanyat a Tarragona el 2021 amb 5 escons, dos més que ara. Els socialistes els han arrabassat el primer lloc amb 6 diputats (dos més) i han repetit i ampliat la victòria a les comarques de Barcelona, amb 28 diputats (+5). Junts, per contra, resisteix a les demarcacions de Girona i Lleida, on ha aconseguit 7 i 5 representants, respectivament, els mateixos que fa tres anys.

2. L’extrema dreta creix fins als 13 diputats

Vox es manté tot i la irrupció al Parlament d’Aliança Catalana

Tal com pronosticaven les enquestes, l’extrema dreta creix a les urnes i amplia la representació al Parlament. Vox resisteix amb 11 diputats, set dels quals a la demarcació de Barcelona, i el flanc ultra s’engreixa amb els dos representants d’Aliança Catalana, un per Lleida i un altre per Girona. Sílvia Orriols, que ocuparà aquest últim escó, irromp a la cambra amb victòria inclosa a Ripoll, el municipi on governa, i millora els resultats que va aconseguir-hi a les municipals: de 1.401 a 1.559 vots. Si a aquest 33% dels vots s'hi sumen els que ha obtingut Vox (3%), Ripoll és el municipi català amb més percentatge de vots a partits d'extrema dreta (36%). Pel que fa a poblacions de més de 10.000 habitants, destaca el 20% d'Olot, on Aliança Catalana ha obtingut un 15% dels vots i Vox un 5%.

3. Ponsatí i Graupera queden fora del Parlament

L’independentisme s’enfonsa en l’estrena del quart espai

L’adeu a la majoria independentista arriba en unes eleccions on hi havia fins a set llistes partidàries de trencar amb Espanya, una xifra rècord. Aliança Catalana s’estrena com l’anhelat quart espai independentista en la nit que consuma la patacada d’Alhora. La candidatura de l’exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera ha aconseguit poc més de 13.600 vots (0,44%) i queda fora de la cambra. La seva proposta unilateralista i de crítica als partits que han liderat el Procés no ha fet forat i el fracàs del flamant projecte suposa una nova patacada per a Graupera, que el 2019 tampoc va aconseguir entrar a l’Ajuntament de Barcelona amb Barcelona és Capital-Primàries. Llavors va aconseguir 28.230 vots.

4. Ciutadans queda per darrere del Pacma

Els taronges, amb el 0,71% dels vots, desapareixen del Parlament 

Un altre partit que queda fora de la cambra és Ciutadans. Tal com auguraven la majoria de sondejos, el 12 de maig ha acabat d’escombrar els taronges, el partit que el 2017 havia guanyat les eleccions catalanes amb fins a 36 diputats. Dels 1.109.732 vots de fa set anys han passat a 22.300 (0,71%), 136.000 menys que a les últimes catalanes. Es tracta d’un resultat fins i tot inferior que el del Pacma, el primer partit extraparlamentari, que ha aconseguit 33.800 vots (1,08%)després de no haver-se presentat el 2021.

5. Les 10 ciutats més grans es tenyeixen de vermell

Els socialistes milloren resultats als seus feus metropolitans

L’àmplia victòria socialista s’explica, en part, per la força del PSC a les grans ciutats del país, especialment als seus feus de l’àrea metropolitana, però no només. Salvador Illa ha aconseguit el primer lloc, amb millors resultats que el 2021, en les 10 ciutats amb més habitants de Catalunya. En la majoria, com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Lleida i Tarragona, els socialistes ja hi governen, però en aquests comicis també han guanyat en llocs com Badalona, on governa el PP de Xavier García Albiol, i Terrassa (Tot per Terrassa). Dels 15 municipis més grans, de fet, els dos únics que no s’han tenyit de vermell són Girona i Sant Cugat del Vallès, on ha guanyat Junts.

6. Vila-Seca i Salou voten a favor del Hard Rock

El PSC, el PP i Vox s'imposen als municipis del macroprojecte

El Hard Rock, principal escull dels pressupostos fallits, va desencadenar les eleccions anticipades i ha estat un dels temes principals de la campanya. I el PSC, partit favorable al macroprojecte al Camp de Tarragona, no només s'ha imposat a tot el país, sinó també als municipis on s'hauria de situar el complex d'oci. Els votants de Vila-seca i Salou han donat la victòria al PSC amb un 31,1% i un 28,6% dels vots, respectivament. I en segon i tercer llocs han situat dos partits també partidaris del Hard Rock: a Vila-seca, Vox ha obtingut un 18,9% i el PP un 16%. A Salou, l'ordre ha estat invers: el PP ha arribat al 20,1% i Vox al 16,9%. El quart partit als dos municipis ha estat Junts, també favorable al projecte.

7. Esquerra perd més de 10 punts al territori més castigat per la sequera

Dura patacada d'Esquerra a les comarques gironines, en especial a l'Alt Empordà, la comarca que més pateix la sequera. Els republicans hi perden més de 10 punts, passant d'un 22,11% dels vots en les eleccions al Parlament del 2021 a un 11,88%. Una de les últimes mesures del govern Aragonès, ja durant la campanya, va ser flexibilitzar algunes de les restriccions per la sequera que es mantenien des de feia tres mesos. Tot i això, la unitat de Darnius-Boadella, a l'Empordà, es va mantenir en emergència 2. 

8. Junts i el PSC s’imposen als municipis més petits

Vox torna a disparar-se a Sant Jaume de Frontanyà

El municipi més petit de Catalunya, Gisclareny (27 habitants), ha donat la victòria a Junts amb 12 vots. Són quatre més que el 2021, quan ja es va imposar a les urnes a la localitat berguedana, mentre que ERC repeteix el segon lloc amb els mateixos 5 vots. Per contra, el segon poble amb menys habitants de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà (29), també al Berguedà, ha seguit la tendència catalana i ha donat la victòria al PSC amb 6 vots (+2). La segona posició és per a Vox (5), que venia d’obtenir una victòria inèdita al municipi a les generals i que a les últimes catalanes no hi havia obtingut cap vot.

9. Els millors resultats del PSC i Junts, a Bossòst i Santa Cecília de Voltregà

Esquerra aconsegueix el percentatge de vot més alt als Garidells

El PSC ha aconseguit el seu millor percentatge de vot al municipi de Bossòst (47,2%), a la Vall d'Aran, gairebé el mateix que va obtenir en una localitat molt més poblada: la metropolitana Santa Coloma de Gramenet (46,9%). Pel que fa a Junts, el seu millor resultat ha estat a Santa Cecília de Voltregà (66,4%), a Osona, i destaquen també els bons resultats a Amer (62,5%), a la Selva. ERC, que ha perdut una part important dels vots assolits el 2021, ha aconseguit el millor resultat als Garidells (Alt Camp), amb un 47,7%, mentre que el percentatge més alt en una població de més de 10.000 habitants ha estat Deltebre (30,9%), al Baix Ebre.

10. Illa i Puigdemont guanyen a casa seva 

El PSC es torna a imposar al municipi d’Aragonès

Una de les dades més curioses de cada cita electoral és el resultat als municipis dels principals candidats. En aquests comicis, tant el cap de llista del PSC, Salvador Illa, com el de Junts, Carles Puigdemont, han guanyat a casa seva, la Roca del Vallès i Amer, respectivament. L’expresident també s’ha imposat a Girona, on va ser alcalde durant gairebé cinc anys. El republicà Pere Aragonès, per contra, ha quedat segon a Pineda de Mar, on els socialistes, que ja governen al municipi, han repetit la victòria del 2021.