Per què Aliança Catalana ha sigut tercera força a Olot i segona a la Garrotxa?

Olot"Es busca personal". Aquest cartell és ben visible a l'entrada d'una cafeteria del centre d'Olot. No és l'únic. La capital de la Garrotxa és un dels centres de la indústria càrnica del país i necessita mà d'obra. Les oportunitats laborals, amb una taxa d'atur d'un 8%, un punt i mig per sota de la mitjana catalana, han comportat un degoteig de persones nouvingudes a la ciutat per fer feines poc qualificades que els autòctons no volen fer. Això situa Olot en un dels percentatges d'immigració més alts, amb un 25%, quan a Catalunya és del 17%. Només l'últim any van arribar-hi 1.300 persones de fora, a una població que ha crescut fins als 38.000 habitants. El fenomen migratori i la paràlisi del Procés han estat el caldo de cultiu perfecte perquè Aliança Catalana (AC) hagi irromput com a tercera força a Olot i com a segona a la Garrotxa captant vot de totes les forces independentistes.

El cas més paradigmàtic és el del número 2 de la llista per Girona, l'olotí Jordi Coma, que ha estat un quart de segle militant a ERC i vuit com a regidor a l'Ajuntament fins que el 2010 va deixar el càrrec després de ser l'alcaldable i aconseguir només dos regidors. "No renego del meu passat, però fa tres anys em vaig donar de baixa del partit perquè no van tirar endavant la independència i perquè la base no l'han ampliat per sota sinó per dalt, donant càrrecs a gent que no era del partit com Elena, Nuet o Boya", diu l'advocat, que ha estat clau per rebre la confiança de molts veïns i convertir Olot en un dels bastions de l'extrema dreta independentista.

El candidat assegura que els més de 2.000 vots que han aconseguit "provenen d'ERC i la CUP i pocs de Junts", que ha rebut gairebé 1.500 sufragis més respecte a les municipals, tot i que a la resta del país el creixement és sobretot a costa dels de Carles Puigdemont. Coma posa un exemple per sustentar el suport dels cupaires a la seva nova formació: "Al míting que va fer l'Orriols a Olot va venir gent de la CUP, i pensàvem que venien a rebentar l'acte, però no només no van fer res sinó que ens van felicitar i es van fer fotos amb ella". La regidora de la CUP, Sílvia Pagès, ho rebat: "Cap militant nostre hi ha anat, potser era un votant prestat a la CUP rebotat amb Junts i ERC; els vots que perdem ara van a Junts".

La qüestió migratòria també ha estat cabdal en el sorpasso d'Aliança a Olot. "La gent està farta de tanta immigració, perquè la delinqüència ha augmentat i hi ha una inseguretat que mai s'havia viscut", assenyala Coma, que diu que la seva mare, que té 83 anys, no li havia demanat que l'acompanyés a treure diners al caixer com fa ara. Les dades, però, no assenyalen un augment rellevant dels fets delictius. La Junta de Seguretat Local va informar que els robatoris amb violència han passat només de 37 a 51 durant l'últim any a la Garrotxa i que han baixat les ocupacions i els robatoris amb força en domicilis. La sensació, però, és una altra, com sostenen alguns dels seus votants, amb qui ha parlat l'ARA.

Vot de càstig als partits independentistes

El Joan, un jubilat de 70 anys, assegura que ha votat Aliança sobretot pel tema migratori. "Abans passejaves tan tranquil i ara ja no tant, perquè hi ha merder al carrer, hi ha massa immigrants", diu aquest exvotant de Junts, que també està descontent pel rumb del partit en l'àmbit nacional: "Són uns caragirats, prometen molt, però no fan res". El Carlos, que té 49 anys, en canvi, ha passat de votar ERC a votar Vox i ara Aliança Catalana. "Després de l'1-O votava ERC pels pals que ens van donar, tot i que no soc independentista, però a les espanyoles ja vaig votar Vox perquè estic fart que robin a la nostra mainada". "La campanya no l’ha fet Aliança, sinó els veïns, que només parlen de la delinqüència", afegeix la Maria, una dona de mitjana edat que considera que és "un toc d'atenció" als partits perquè "es controli la immigració com es fa a Andorra".

Un altre simpatitzant del partit, el Jordi, que té 57 anys, també diu que és "un vot de càstig" als tres partits independentistes que han anat votant "per no aplicar la DUI i no abordar el tema de la immigració, que sembla un tabú". "No pot ser que no s'integrin i que vinguin aquí per viure de subvencions", remata. Mari Drammeh, membre de Sagoe i Cepaim, entitats que treballen contra l'exclusió dels nouvinguts, contradiu aquesta afirmació: "El 70% d'ajuts que ha atorgat el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa els ha donat a famílies de nacionalitat espanyola", replica aquest jove originari del Senegal. També denuncia que "la inseguretat és una sensació més que una realitat" i que es "magnifiquen fets puntuals que són fruit de la pobresa de persones racialitzades". Òmnium de la Garrotxa tampoc amaga la seva "preocupació" per l'augment de l'extrema dreta. "Els nostres objectius i valors fundacionals són incompatibles amb els seus i ara ens cal plantar cara al seu discurs d'odi per aconseguir una societat lliure, cohesionada i socialment justa", conclou la seva presidenta, Glòria Bassets.