Alhora, l'intent de Ponsatí d'esmenar el "processisme"
L'exconsellera i eurodiputada per Junts intenta crear un nou espai independentista de la mà de Jordi Graupera
![Una persona vota a l'ambaixada d'Espanya a Andorra per les eleccions al Parlament de Catalunya. / M. M.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El naixement d’aquesta formació és fruit d’un desencontre. L’eurodiputada Clara Ponsatí enceta aquest projecte més distanciada que mai de Junts, el partit que la va incorporar com a independent després del seu pas pel Govern que va fer l'1-O. Les desavinences amb Carles Puigdemont per l’estratègia de l’independentisme venen de lluny, però es dona la paradoxa que encara és eurodiputada de la candidatura de l’expresident a les eleccions europees del 2019, a l'espera de l'amnistia. El jutge Llarena la va deixar en llibertat després del seu retorn a Catalunya —està acusada només de desobediència després de la derogació de la sedició—, però continua ocupant l’escó que li atorga immunitat fins a les europees del juny.
L’acompanya en aquesta aventura el filòsof Jordi Graupera —a més de personalitats culturals com els escriptors Miquel de Palol, Anna Punsoda i Carlota Gurt, els músics Roger Mas i Joan Magrané i l’actor Joel Joan—, que ja va provar sort a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona amb Primàries. Llavors es va presentar amb una candidatura beneïda inicialment per l’ANC que va obtenir menys del 4% dels vots i que no va entrar al consistori.
En aquesta ocasió van presentar la formació i només deu dies després es van convocar els comicis. Per això les seves expectatives són baixes, i en la seva posada de llarg van recordar que el seu és un projecte a llarg termini. La seva campanya ha estat sobretot digital i “quirúrgica”, a la captura de l’independentista abstencionista. Es presenten contra la “política de rendició” dels partits independentistes, que veuen “pacificats i sotmesos a Espanya”, i situen la llengua —amb la polèmica proposta d’una doble xarxa d’ensenyament que substitueixi la immersió, amb centres 100% en català i centres que combinin llengües— i l’oposició als macroprojectes com a punts clau del programa.
- 0
Cap enquesta els dona possibilitats d’entrar a l’hemicicle, i moltes ni els contemplen en intenció de vot. A la seva posada de llarg el dia de Sant Jordi van recordar que el seu és un projecte “a llarg termini”. Quedar fora, però, seria començar la singladura amb mal peu i el projecte quedaria qüestionat.
- 2-1
Entrar al Parlament seria oli en un llum, significaria ser la gran sorpresa de la nit electoral.
- +2
Si entrar a l'hemicicle ja se'ls aventura complicat, fer-ho folgadament és, segons totes les enquestes, una quimera. Per ells, però, seria un gran èxit
