Alhora, l'intent de Ponsatí d'esmenar el "processisme"

El naixement d’aquesta formació és fruit d’un desencontre. L’eurodiputada Clara Ponsatí enceta aquest projecte més distanciada que mai de Junts, el partit que la va incorporar com a independent després del seu pas pel Govern que va fer l'1-O. Les desavinences amb Carles Puigdemont per l’estratègia de l’independentisme venen de lluny, però es dona la paradoxa que encara és eurodiputada de la candidatura de l’expresident a les eleccions europees del 2019, a l'espera de l'amnistia. El jutge Llarena la va deixar en llibertat després del seu retorn a Catalunya —està acusada només de desobediència després de la derogació de la sedició—, però continua ocupant l’escó que li atorga immunitat fins a les europees del juny.

L’acompanya en aquesta aventura el filòsof Jordi Graupera —a més de personalitats culturals com els escriptors Miquel de Palol, Anna Punsoda i Carlota Gurt, els músics Roger Mas i Joan Magrané i l’actor Joel Joan—, que ja va provar sort a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona amb Primàries. Llavors es va presentar amb una candidatura beneïda inicialment per l’ANC que va obtenir menys del 4% dels vots i que no va entrar al consistori.

En aquesta ocasió van presentar la formació i només deu dies després es van convocar els comicis. Per això les seves expectatives són baixes, i en la seva posada de llarg van recordar que el seu és un projecte a llarg termini. La seva campanya ha estat sobretot digital i “quirúrgica”, a la captura de l’independentista abstencionista. Es presenten contra la “política de rendició” dels partits independentistes, que veuen “pacificats i sotmesos a Espanya”, i situen la llengua —amb la polèmica proposta d’una doble xarxa d’ensenyament que substitueixi la immersió, amb centres 100% en català i centres que combinin llengües— i l’oposició als macroprojectes com a punts clau del programa.