Jéssica Albiach: "L'esquerra tendeix a estigmatitzar els votants d'extrema dreta, i el que cal és seduir-los"

BarcelonaJéssica Albiach (València, 1979) es presenta a les eleccions amb el repte de millorar els 8 diputats dels comuns del 2021.

¿Podem dir que som aquí per vostè, per haver tombat els pressupostos?

— Crec que Esquerra ens ha portat a aquestes eleccions perquè pensava que era el millor moment per a ells, i els pressupostos eren secundaris.

No s’esperava l'avançament?

— No, sincerament no. Llavors pensava que Esquerra posaria límits al PSC i li diria "per aquí no passem". Després vam saber que hi havia hagut un acord de govern per afavorir el Hard Rock.

Els fets són que vostès voten en contra d'aquests pressupostos, que Sánchez prorroga els de l’Estat per l’avançament electoral, i després també voten contra els comptes a l'Ajuntament de Barcelona. ¿Li preocupa aquesta imatge dels comuns de "no a tot"?

— Fixa-t'hi. Jo crec que nosaltres el que diem és sí a un nou model productiu, sí a fer front a les addiccions i a la ludopatia, sí a una nova cultura de l'aigua, i per tant és no al Hard Rock. Però nosaltres hem demostrat durant tot aquest temps que som capaços de dialogar, de negociar i d'arribar a acords. Ara que ningú espere un xec en blanc. I, per tant, jo què dic per a les catalanes? Jo vull un govern progressista; i soc la més transparent, perquè ni ERC ni el PSC estan aclarint amb qui volen fer govern.

¿Vostès el que volen és un tripartit?

— Nosaltres diem que som capaços d'arribar a pactes amb Esquerra, amb el partit socialista i amb la CUP. I aquest és el nostre esquema. A mi el que em sobta és aquesta competició entre Esquerra i el PSC per pactar amb la refundació de Convergència, que és Junts. Jo no m'oblido de qui és Convergència i qui és Junts, que està dient que el casino més gran d'Europa al Camp de Tarragona seria turisme familiar.

Vostè ha dit que no estarà en un govern que impulsi aquest projecte.

— No entra dins del nostre model i no podem estar en un govern que impulse aquest deliri, aquesta barbaritat. Però també li dic que la principal emergència del país és l'accés a l'habitatge.

Llavors, en l’hipotètic cas que PSC i ERC els convidessin a entrar en un govern que tirés endavant el Hard Rock, ¿vostès es quedarien a fora i com a molt votarien la investidura des de fora?

— El que no faré serà entrar al govern. I espero que Esquerra no faci cap pacte secret ni cap història estranya amb el tema del Hard Rock. I també espere que Salvador Illa no bloquege el proper govern de la Generalitat per un projecte que només té el suport del 17% de la població.

I si això no passa?

— No concebo que no passi. És que deixaria de ser un govern progressista; per tant, no tindria viabilitat. Jo no hi vull estar per estar.

¿No seria un govern progressista i, per tant, no tindria els vots dels comuns?

— Exactament.

D'acord, ja està. Només es tractava de veure quin era el compromís exacte. Queda clar que el Hard Rock és una línia vermella, però hi ha moltes més discrepàncies entre vostès i el PSC: l’ampliació de l’aeroport per exemple.

— El PSC està en posicionaments desarrollistes dels anys 80, i això ens diferencia molt. I també em separa d'Esquerra la gestió que han fet aquests últims anys.

¿Però vostè entén que quan es pacta un govern s'han de fer cessions i que no poden imposar el seu programa si són el soci minoritari?

— Hem demostrat que som persones que entenem la política des de la negociació i també des de l'acord i el pacte. Jo he sigut capaç d'aprovar uns pressupostos el 2020 sent president Quim Torra. Sí, amb Junts. Però ara crec que Catalunya té una pulsió de canvi. D'una banda, hi ha el pacte de l'asfalt, que és entre Junts i el PSC, i de l’altra el model d'esquerres que jo defenso.

¿Vostè es va creure Pedro Sánchez?

— Cada dia que passa i no ompli de contingut aquesta reflexió me'l crec menys, sincerament. Tots coneixem persones que han patit lawfare i no han tingut el país pendent d'un fil durant cinc dies, han fet la seva reflexió tranquil·lament, discretament a casa, i després han dit marxo o em quedo. Però si fas aquesta maniobra i quan tornes sembla que aquí no ha passat res, doncs evidentment hi ha gent que desconfia.

Si l'independentisme no suma majoria absoluta al Parlament, ¿vostè creu que es podrà dir que el Procés s'ha acabat?

— La pregunta és què entenem pel Procés. Jo entenia un full de ruta amb un calendari i des de la unitat de l'independentisme...

Però això fa temps que es va trencar.

— Clar. Jo crec que es trenca quan passen dues coses. Primer, quan Junts trenca amb Aragonès i surt del Govern, i segon quan junts investeix Pedro Sánchez. Són dos moments que no responen a la lògica del Procés, i per això crec que ara estem en un escenari post-Procés.

¿Vostè es creu Salvador Illa quan diu que ell sí que aconseguirà una millora del finançament?

— Jo tinc la meva pròpia proposta, i la meva proposta parla d'una negociació bilateral perquè Catalunya ha de tindre un sistema de finançament propi. La discrepància amb Esquerra és que ells parlen d'una solidaritat temporal i per a nosaltres ha de ser permanent.

¿Tem que augmenti la representació de l’extrema dreta al Parlament amb l’entrada d’Aliança Catalana?

— Hem de pensar molt bé com actuem, però li dic que a Catalunya ens hem equivocat en moltes coses, però crec que l'estratègia de cordó sanitari que hem fet durant aquests anys al Parlament ha sigut un encert i crec que hauria de servir de referent i d'exemple per a altres parlaments.

Però alguna cosa ha fet malament l'esquerra perquè hi hagi aquesta pujada de l'extrema dreta...

— L'esquerra ha de fer autocrítica. És un fenomen global i crec que moltes vegades pugem al pedestal i pensen que tenim raó i que amb etiquetar-los en tenim prou. Tendim a estigmatitzar la gent que els ha votat en algun moment, i més que estigmatitzar-los el que hem de fer és seduir-los millor. També hem de ser capaços de generar una nova identitat. Perquè Catalunya no és la mateixa ara que fa 40 anys. I, per tant, hem de tornar a repensar què som com a catalans i com a catalanes. I hem d'entendre que la diversitat és una riquesa, una fortalesa i no una amenaça.

¿A vostè com a feminista la violenta veure dones amb vel pel carrer?

— Jo, com a feminista, rebutjo una visió etnocentrista. I, per tant, jo crec que per a mi el més important és que cadascú faci el que vulgui fer. Jo no m'atreviré a jutjar a ningú si ho ha decidit lliurement. Crec que aquí hem de ser molt respectuosos.

—