Així voten els catalans que viuen a l'estranger

BarcelonaUna població tan gran com la de les ciutats de Lleida i Tarragona juntes podria haver canviat per complet el resultat de les eleccions. Es tracta dels catalans que viuen a fora i que formen part del Cens d’Estrangers Residents Absents (CERA). Són 294.594, però la participació del cens CERA ha sigut només del 7%, cosa que situa la participació final dels comicis al 55%, la tercera pitjor xifra històrica en unes catalanes. Aquest divendres se n’ha fet el recompte, que no ha alterat el repartiment d’escons. D’entre els que voten fora, el PSC ha estat també la primera força, amb el 26,2% dels vots, seguit de Junts (23%), el PP (11,6%), ERC (11,56%), els comuns (7,38%), Vox (5,7%), la CUP (4,1%) i AC (1,6%).

La participació exterior és lleugerament superior a la de les últimes eleccions al Parlament, que va ser del 6,21%, però l’augment ha estat inferior al que es podia esperar tenint en compte que eren els primers comicis catalans sense el vot pregat des del 2011 (abans que s’introduís, la participació se situava al voltant del 25%). Malgrat que la majoria d’experts consideren el canvi positiu –abans s'havia de demanar expressament el vot abans d'exercir-lo–, la participació no ha tornat a nivells previs a la reforma. Quins són els motius? D’entrada, alguns impediments burocràtics que persisteixen, però també és determinant el perfil dels electors.

En tot cas, Antoni Montserrat, vocal d’estudis i anàlisi de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes i resident a Luxemburg, creu que el canvi té “més avantatges que inconvenients”, perquè ara les paperetes es reben de forma directa, sense que s’hagin de demanar de manera explícita. Hi coincideix Marc Marsal, advocat especialista en dret electoral, que afirma que “suprimeix tràmits i treu càrregues administratives”, cosa que facilita exercir el dret a vot.

Problemes que persisteixen

Ara per ara es pot votar de dues formes diferents quan es viu fora: presencialment en alguna ambaixada o consolat o per correu postal. Per fer-ho per correu cal haver rebut la documentació amb el certificat censal, mentre que les paperetes amb les candidatures es poden imprimir. El que denuncien alguns dels catalans a l’exterior és que no han rebut a temps aquesta documentació i no s’han pogut desplaçar per votar presencialment. La situació s’agreuja quan s’impugna alguna candidatura, perquè no es poden enviar les paperetes fins que es resol la impugnació, assenyala Marsal.

“A hores d’ara, mentre els que som a Europa ja rebem la documentació per a les europees, m'arriben casos de gent que rep ara el sobre de les catalanes”, explica Mireia Domènech, periodista especialista en vot exterior que viu a Suïssa. És una situació que passa en zones allunyades de les grans capitals, bàsicament fora d’Europa, i, segons Montserrat, per la manca d’acord i de planificació entre les empreses de correu espanyola i d’altres països: “Si no els avises que rebran un munt de documentació no s’hi afanyen i ho tracten com si fos publicitat”, explica. Marsal posa d’exemple el cas d’un català que viu a Montana, al nord dels Estats Units, a qui no li ha arribat el sobre però que tampoc es pot desplaçar a un consolat: “Ha de fer 1.000 quilòmetres per votar, com si hagués d’anar de Catalunya a Ourense, i si vol que li arribi el sobre a un poble de Montana ja pot esperar assegut”, explica.

Domènech, que fa temps que denuncia a les xarxes que el sistema és poc transparent, també assegura que molts votants no hi confien perquè als consolats els fan posar les dades del remitent, cosa que fa que el sobre sigui “perfectament identificable”: “Imagina que votant a Barcelona et fessin posar el nom”, reclama. Amb tot, Marsal, que és membre de la Comissió Jurídica Assessora i va assessorar el govern per a les eleccions del 2021, fetes en pandèmia, demana calma: “El sobre postal l’obren els funcionaris quan s’ha de fer l’escrutini a Catalunya, i el separen del sobre de votació, que es recompta a posteriori”.

Com voten els estrangers?

Més enllà de les deficiències, cal buscar les explicacions de la baixa participació en altres coordenades. La professora de Ciència Política de la UOC i experta en comportament electoral Ana Sofía Cardenal n’assenyala quatre: “El temps que fa que s’és fora és una variable que té impacte, així com l’expectativa de tornar o no al país d’origen”, apunta. També hi afegeix el context polític i la polarització del país: “Per això els pics de participació exterior coincideixen amb els pics de participació general”, argumenta.

Montserrat hi afegeix un altre motiu, que és l’enorme creixement del cens CERA. El 2010 era de 133.859 persones, i ara s’ha més que doblat. D’una banda, ha crescut la gent que ha emigrat i no torna, però l’explicació també es troba en la Llei de Memòria Democràtica. La norma permet “als nascuts fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia que originàriament haguessin estat espanyols i que, a conseqüència d'haver patit exili [...], haurien perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola” recuperar-la. “En alguns casos és gent que no té ni la remota idea del que passa a Catalunya i que mai es plantejarà votar –diu Montserrat– però que tenen la nacionalitat per si al seu país van mal dades”, remata.

La bossa d’electors del cens CERA és tan gran gairebé com la de la província de Lleida, i els partits també hi pensen quan dissenyen les seves campanyes. Montserrat explica en què es fixen els estrangers a l’hora de votar: “Hi ha gent que vota igual que si visqués a Catalunya, però d'altres es fixen o bé en les propostes per a la Catalunya exterior i en la campanya que han fet fora de Catalunya o en si els partits porten catalans estrangers coneguts a les seves llistes”. La número dos de Junts en aquests comicis, Anna Navarro, per exemple, és una empresària que vivia a Califòrnia.

Cardenal també apunta que l'orientació del vot gira al voltant de tres variables: la realitat política dels països on viuen, l’orientació política del territori pel qual voten (el vot exterior a les eleccions autonòmiques de Madrid va ser molt conservador) i els vincles familiars o afectius: “La majoria dels inputs que reben els que són fora són la família i els amics”, exposa.

Els països amb la diàspora més gran amb dret a vot són França, l'Argentina, el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya, però on més s’ha votat és a Àustria (22,8%), Suècia (17,8%), Portugal (17,2%), Suïssa (16,5%) i Dinamarca (16,3%). On menys, a l'Equador (0,2%), la República Dominicana (1%), Turquia (1%), Cuba (1%) i Veneçuela (1,1%).