Qui acompanya Sílvia Orriols a les llistes al Parlament?

BarcelonaAliança Catalana anunciava aquest diumenge que havia superat amb escreix el nombre d'avals que necessitava per poder-se presentar a les eleccions al Parlament. Ho anunciava, com sempre, a través de la seva presidenta, Sílvia Orriols, que és l'única cara coneguda de la formació després d'obtenir l'alcaldia de Ripoll. Ella és l'ànima, i qui dirigeix un partit en construcció que es va escindir del Front Nacional de Catalunya perquè Orriols considerava que era massa tou amb els musulmans. Esperonada pel suport que rep a les xarxes i algunes enquestes que els donen representació, Orriols ha decidit fer el pas, tot i que va dir que no es presentaria de candidata a la Generalitat mentre fos alcaldessa.

El seu lideratge incontestable l'ha exercit fins al punt que encapçalarà la candidatura a la Generalitat per Girona i no pas per Barcelona, segons ha pogut saber l'ARA. Es tracta d'un cas poc habitual entre aspirants a la presidència de la Generalitat. Només ho havia fet abans Joan Carretero amb Reagrupament el 2010 i també per Girona, com a exalcalde de Puigcerdà. "Nosaltres som de Ripoll i volem donar als ripollesos l'opció de poder-nos votar", afirmava en una entrevista recent sense confirmar llavors que així seria. I és que no són poques les veu del reduït pinyol del partit que li han dit que ho fes per Barcelona perquè les opcions d'entrar són més fàcils.

Orriols no ha cedit. Tampoc en la configuració de la candidatura a Barcelona. El cap de llista en aquesta demarcació serà Lluís Areny, militant d'Aliança i natural de Sant Quirze del Vallès, segons han confirmat a l'ARA fonts de la formació d'extrema dreta. L'altre dirigent que es postulava per encapçalar la llista era Jordi Aragonès, curiosament cosí de Pere Aragonès. Exmilitant d'Unió i ara secretari d'estudis i programes d'Aliança Catalana, Aragonès és un dels pesos pesants del partit, però Orriols ha preferit que el cap de llista fos Areny, molt actiu com ella a X i amb més de 8.000 seguidors.

Aragonès, doncs, anirà de número 2, seguit d'Oriol Ges, secretari d'organització del partit, que serà el tercer de la llista. Tots dos van deixar el FNC i van entrar a Aliança quan Orriols va crear el partit i han estat els encarregats de promoure la seva expansió pel territori aprofitant la popularitat cada cop més alta de la màxima dirigent del partit. Ges, que és economista, dirigeix les finances del partit i és la mà dreta de l'alcaldessa de Ripoll. Aliança Catalana confia que Orriols aconsegueixi l'acta de diputada per Girona i en fer el sorpasso a Barcelona i obtenir tres representants com han fet altres partits com Solidaritat, Ciutadans o la CUP a l'assolir 100.000 vots.

Regidors i exregidors d'altres partits i un secretari nacional de l'ANC

L'únic regidor que tenen a la demarcació de Barcelona, el manlleuenc Roger Saborit, és el número 6 de la llista. El segueix l'hondureny de naixament, Anthony Corey, que el 2021 va fundar Joves Junts, la competència de les JNC en l'àmbit juvenil en la formació de Carles Puigdemont. Crític amb aquest partit per la paràlisi del Procés, se'n va anar desmarcant fins a acostar-se a Aliança Catalana. Pel camí, ha estat secretari nacional de l'ANC durant aquest mandat, càrrec al qual no optarà a la reelecció a les eleccions que també se celebren al maig. El director de cinema Xavier Cruzado també forma part d'una candidatura on també hi ha el fins fa ben poc regidor del PSC a Borredà, Miquel Mendoza, que va deixar l'ajuntament en afiliar-se a Aliança. Sí que és encara regidor, però d'una formació independent de Bagà, Pep Llamas, que tanca la llista. Llamas que va ser coordinador de Junts al Berguedà fins al 2022, quan va perdre contra Montserrat Ribera, l'actual coordinadora.

A Tarragona, l'advocada Aurora Fornos és la cap de llista, mentre que a Lleida és Ramon Abad, responsable d'Organització d'Aliança en aquesta província. Precisament en aquesta demarcació, l'exalcaldessa republicana de Castelló de Farfanya, Christine Lafay, està a la llista de número 5. El 2019, Lafay es va enfrontar en unes primàries amb el que es convertiria en el primer alcalde musulmà de Catalunya, Omar Noumri, que ara ha revalidat el càrrec. Al ser derrotada, va estripar el carnet d'ERC i va posar en dubte el republicanisme de Noumri pel fet de ser musulmà. L'alcalde de Ribera d'Ondara, el segon municipi on governarà, per uns mesos, Aliança Catalana, Albert Puig tanca la llista a Lleida.

La primera entrevista

En la primera entrevista en un canal de la radiotelevisió pública estatal, en concret a RTVE, Orriols ha reforçat el seu discurs xenòfob contra els immigrants i ha posat les condicions per una eventual investidura d'un president a la Generalitat. La candidata a la presidència del país ha dit que si entra al Parlament només investiria un presidenciable com Carles Puigdemont –que ha lamentat que "anteposés la nòmina" al país– si es complissin un seguit de condicions exigents: la proclamació unilateral de la independència i l'enduriment de la política migratòria davant una llei d'estrangeria que ara "omple els carrers de delinqüents".

Així, ha reclamat "un control fronterer estricte" i que s'ha de "valorar el risc de no fer la independència" amb un control efectiu del territori davant els efectes de la immigració i el "fonamentalisme", un terme que ha repetit i s'ha reivindicat com a "islamòfoba". A més, ha dit que "la immigració és una càrrega per a l'administració", que "la majoria [de nouvinguts] no venen a treballar" i hi ha vinculat el tràfic de drogues, "la cultura del subsidi i del jaure" i la despesa en presons. D'altra banda, ha defensat que el poble català és una "ètnia" que comparteix "una singularitat" en termes "culturals", "històrics" i "ètics", semblant al terme "raça" en aquest sentit.