Les eleccions amb covid li costaran vuit milions més a la Generalitat

Barcelona“Si és segur anar a la platja, tan segur o més és anar a votar”. La frase és del lehendakari Iñigo Urkullu per justificar que a Euskadi i a Galícia es fessin eleccions en plena pandèmia. La realitat, però, va demostrar ser molt més complexa que aquelles paraules. Bascos i gallecs van tenir rebrots i polèmiques en plena campanya i van acabar prohibint el vot als contagiats i exigint que no anessin a votar els que tenien símptomes. ¿És una vulneració de drets? La pregunta és més pertinent que mai a Catalunya, que, si res no canvia, en pocs mesos tornarà a les urnes i votarà per primer cop en temps de covid.

Noves necessitats

Les eleccions en temps de pandèmia faran pujar la factura

Executar les idees en aquest cas val diners. En un primer estudi, la Generalitat ha calculat que les pròximes eleccions li podrien costar 8 milions d’euros extres, que s’hauran de sumar als 23 que ja tenia previst que valdrien -10 en subvencions als partits i 13 en l’organització-. 31 en total. Ho explica en conversa amb l’ARA el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals del Govern, Ismael Peña-López. D’aquests vuit milions extres, calcula que almenys tres seran per posar mascaretes a disposició dels ciutadans per quan vagin a votar. També podria costar uns 700.000 euros ampliar el nombre de meses i, per tant, les dietes que cobren els ciutadans als quals els hi toqui ser-hi i els funcionaris que aquell dia treballin. S’haurà de reservar un milió, calcula, per imprevistos i també s’haurà d’adquirir gel hidroalcohòlic i safates perquè els ciutadans hi deixin el seu DNI i no hi hagi cap contacte físic. A més, preveu urnes mòbils per portar a casa dels contagiats o la promoció del vot per correu. “És una qüestió de planificació i pressupost. Tu has d’estar disposat a posar diners perquè les persones votin”, exposa. Assegura que li va semblar “fatal” que es prohibís el vot dels contagiats en les eleccions basques i gallegues i garanteix que la Generalitat ja està “treballant” perquè aquí no passi.

El president del Govern, Quim Torra, no ha revelat la data de les eleccions ni com es votarà en aquest context, però dilluns va semblar que tenia present el problema. Va protestar perquè a ell la justícia li tombés el primer confinament domiciliari del Segrià i, en canvi, a Euskadi i Galícia es prohibís el dret a vot de contagiats “i no passés res”.

El vot dels contagiats

El nucli de la polèmica és si es garanteix el sufragi de tothom

L’article 3.2 de la llei de règim electoral general estableix que “tota persona podrà exercir el seu dret a sufragi actiu, conscient, lliure i voluntàriament” i que ho haurà de fer amb “els mitjans de suport que requereixi”. Per al politòleg Pablo Simón que això no es complís ni a Galícia ni a Euskadi va ser “inacceptable”. Encara més que passés amb l’aval de la Junta Electoral Central (JEC). “La Junta hauria de preocupar-se menys de les pancartes i dedicar-se al que li toca, que és garantir el sufragi de tothom”, reflexiona.

Ell formula una bateria de propostes per fer possible el vot sense excepcions i amb garanties sanitàries. Per exemple, ampliar l’horari dels col·legis per evitar aglomeracions -passar del clàssic de 9 a 20 hores a un de 8 a 22 hores- i establir franges horàries específiques per a les “persones de risc”. A més, proposa ampliar el marge per votar per correu fins al mateix dia de les eleccions, dissenyar un sistema d’urnes mòbils per portar a casa dels contagiats i que l’administració enviï a casa de tothom les paperetes de tots els partits per així portar el vot preparat i estar el mínim temps possible al col·legi electoral. “Hi ha mecanismes infinits, només es necessita una mica de voluntat”, resol.

La participació baixa

Galícia i Euskadi han registrat rècords negatius

En les primeres eleccions amb covid a l’Estat, Euskadi va registrar la participació més baixa de la seva història amb un 52,8%, nou punts per sota del 2016, mentre que a Galícia va caure cinc punts respecte a les anteriors. Pablo Simón relativitza que el culpable sigui el virus. Diu que fins que no hi hagi enquestes postelectorals sobre la qüestió serà difícil conèixer l’impacte real. El seu argument és que tant a Euskadi com a Galícia es donen dos efectes desmobilitzadors. Hi ha una “baixa polarització” de la societat en el tema nacional i poques expectatives de “canvi polític”, ja que es percebia com a quasi segura la continuïtat d’Urkullu i Feijóo. Quan la impressió és que el “peix està venut” hi ha menys gent que vota, diu. En els últims anys l’escenari català ha sigut l’oposat. La polarització ha estat més present que mai i s’han batut rècords de participació: 75% a les catalanes del 2015 i 79% el 2017.

El vot electrònic

Seria un bon remei, però la llei està encallada al Parlament

Un dels elements que evitaria càbales i tribulacions sobre com votar en temps de pandèmia és la posada en pràctica del vot electrònic. La llei electoral espanyola no ho preveu i la llei catalana que sí que ho fa no està en vigor i porta anys encallada al Parlament. Els últims pressupostos de la Generalitat incloïen una partida de mig milió d’euros per començar a fer proves pilot. Peña López sosté que, si pel motiu que fos -com per exemple els rebrots- els comicis catalans no fossin fins a la primavera de l’any que ve, “s’arribaria a temps” d’aprovar-la. Tot i això, la qüestió electoral és sensible i no seria descartable que el govern espanyol volgués impugnar la llei.

Els conillets d’Índies que ja han votat

Malgrat totes les incerteses que hi ha a l’hora de fer unes eleccions, Catalunya té l’avantatge que ja hi ha hagut diversos països i regions de tot el món que li han fet de conillets d’Índies. No només Galícia i Euskadi. És el cas del land alemany de Baviera, on a finals de març es va fer la segona volta de les municipals i es va votar exclusivament per correu, la situació més extrema. En canvi, també al març, França va suspendre els seus comicis locals i els va recol·locar a finals de juny, quan la participació va caure un 20 per cent. A Corea del Sud va passar el fenomen contrari. Es va votar a l’abril i van ser les eleccions legislatives més concorregudes des del 1992. En aquest país asiàtic es van obrir els col·legis de les sis del matí a les sis de la tarda i es va reservar una franja especial perquè votessin els confinats. A Macedònia del Nord, on es va votar la setmana passada en un clima de preocupació per un possible rebrot, es va habilitar un dia específic perquè votessin els contagiats. La combinació d’urnes més covid comença a ser objecte d’estudi a tot el món. L’Organització dels Estats Americans (OEA) ja ha elaborat la Guia per organitzar eleccions en temps de pandèmia.