BarcelonaTothom els dona per morts i només falta decidir qui els enterra, però si no hi ha un gir de guió d’última hora, els pressupostos de la Generalitat per al 2023 no veuran la llum i Catalunya sumarà així la seva cinquena pròrroga pressupostària en els últims deu anys. Tota una fita. Arribats fins aquí, la pregunta legítima ara és quin horitzó té un Govern en solitari d’Esquerra que tenia en l’aprovació dels comptes l’últim salvavides per intentar esgotar la legislatura però que queda ferit de gravetat si se certifica el fracàs pressupostari. Amb només 33 diputats i els dos principals partits de l’oposició aliant-se sovint al Parlament contra ell –atents a la maniobra d’ahir amb el decret de la pròrroga pressupostària perquè pot portar cua–, la pressió sobre l’executiu de Pere Aragonès per convocar eleccions anticipades serà asfixiant.
L’escenari es podria resumir de la següent manera per als republicans: o eleccions o calvari. I, tanmateix, el més probable és que s’opti pel calvari. Després d’una derrota parlamentària com aquesta, amb les últimes enquestes donant-los l’esquena a Barcelona i amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat fent mans i mànigues per deixar en paper mullat el que havia de ser el primer èxit de la taula de diàleg –la reforma del Codi Penal pactada amb el PSOE–, els republicans no tenen cap incentiu per convocar els catalans a les urnes. Per això la consigna a Palau d’ara endavant serà resistir i, quan sigui possible, contraatacar.
Per fer-ho, Aragonès compta encara amb algunes eines al seu abast. Primer, ha de decidir si vol portar igualment els pressupostos al Parlament i intentar allargar així un temps la pressió al PSC. Després, en cas de pròrroga, el Govern també pot portar a debat mesures concretes difícils de rebutjar –com ara l’increment de despesa en salut o la revisió de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya– i apuntar-se algun triomf que mitigui la sensació de debilitat i permeti als republicans anar trampejant fins que les eleccions municipals del maig, primer, i les eleccions espanyoles de finals d’any, després, dibuixin un nou escenari que els pugui ser més propici.
La carta fallida de Sánchez
Perquè l’altra lectura que deixa la negociació dels pressupostos és que l’amenaça d’ERC de no donar suport a Pedro Sánchez a Madrid ha estat innòcua davant d’un president espanyol que, amb els seus pressupostos ja aprovats i quan falten deu mesos per a les eleccions, es mor de ganes de deixar enrere la carpeta catalana. Però si una cosa ha demostrat Sánchez també fins ara és que pot fer una cosa i la contrària en funció del seu interès electoral, per la qual cosa si després dels comicis de novembre torna a necessitar ERC, els republicans tindran una vida extra per redefinir el tauler i intentar, llavors sí, collar el PSC al Parlament. Però per a això abans haurà de resistir un calvari.
