El ‘moment Sánchez’ tenyeix Espanya de vermell a costa del PP
Els socialistes arrabassen l’hegemonia als populars a l’espera dels pactes i enfonsen les candidatures pel canvi de Podem
BarcelonaL’últim cop que el PSOE va guanyar a la ciutat de Valladolid el seu gran rival es deia Aliança Popular: era el 1987. Des d’aleshores, el PP acumulava set triomfs consecutius al seu històric feu, ciutat natal de José María Aznar. Fa només vuit anys hi tocava sostre amb més del 50% dels vots. I, en el seu pitjor moment, n’obtenia un 35%, un resultat que ara semblaria bo per als conservadors: el PP va perdre ahir a la ciutat d’Aznar amb només un 29% dels vots.
El que es va viure ahir a Valladolid és la millor metàfora del que passava al conjunt d’Espanya: l’onada victoriosa del PSOE es va allargar tant a les autonòmiques com a les municipals per tenyir el mapa de vermell i arraconar un PP que ara mateix mira pel retrovisor per comprovar la distància a què queda Ciutadans.
Atenent-se als resultats electorals, i al marge d’aritmètiques i pactes, el 2015 el domini autonòmic del PP permetia fer un viatge a peu des de Finisterre fins al cap de Palos trepitjant únicament territori dominat pel partit que presidia aleshores Mariano Rajoy. Només quatre anys després, i de nou al marge de possibles acords electorals, resultaria possible anar des de Doñana fins a Vinaròs passant només per comunitats autònomes on el PSOE ha estat la força més votada. Dit d’una altra manera: els socialistes passen en ple moment Sánchez de liderar en quatre comunitats a fer-ho en set, mentre que el nou PP de Pablo Casado passa de nou comunitats a cinc.
Pel camí, casos com el Valladolid es van reproduir arreu del territori espanyol. Els més notoris: el PP va perdre a la Regió de Múrcia tot i que podria governar si pacta amb Cs i Vox. Situació idèntica a la que es donarà a Castella i Lleó, on Ciutadans és decisiu malgrat el triomf socialista. A Castella-la Manxa i a Extremadura el PSOE ha fet majoria absoluta. El PP també perd el primer lloc a Cantàbria -de 13 a 9 escons-, on Miguel Ángel Revilla seguirà governant.
Les capitals, més disputades
A les municipals l’equip de Casado tindrà el consol que el PP s’ha fet fort en diferents capitals que estan entre les ciutats més poblades d’Espanya. Així, ha guanyat a Màlaga augmentant els regidors de 13 a 14 i resistint la pujada del PSOE (de nou a 12). Els populars podran governar gràcies als dos regidors de Cs. Una situació similar es viu a Còrdova, on, tot i que el PP cau d’onze a nou regidors i el PSOE puja de set a vuit, els populars podran governar si sumen amb els cinc regidors de Cs i els dos de Vox, en un pacte que emularia el que hi ha ara al govern andalús. I a Múrcia, el PP cau de dotze a onze regidors, mentre que el PSOE puja de sis a nou, però amb el suport de Cs els populars retenen el poder a la ciutat. Les dretes també tindran el poder a Pamplona, on la candidatura unitària entre UPN, PP i Cs s’ha imposat amb tretze representants -a un de la majoria absoluta- i dilueix el quadripartit d’esquerres que ha manat els últims quatre anys.
No és l’única ciutat del canvi que perd el poder. Ha passat el mateix a Saragossa, on la victòria del PSOE pot quedar en no res perquè les esquerres no sumen i les dretes sí. A Galícia el PSOE s’ha menjat les candidatures vinculades a Podem i ha guanyat en quatre de les set ciutats més importants. El PP de Feijóo s’ha estavellat i ha perdut Ourense, l’únic gran municipi que governava. A Santiago el PSOE obté una sonada victòria, passa de 4 regidors a 10 i es queda a tres de la majoria absoluta a costa de Compostel·la Oberta, que fins ara governava la ciutat i que perd la meitat dels escons que tenia, de deu a cinc. Els socialistes també creixen a la Corunya, de sis a nou escons, mentre que En Marea s’enfonsa i passa de 10 a 6.
A Andalusia el PSOE guanya en vots a Sevilla, on ha governat els últims quatre anys i on ha pujat d’11 a 13 regidors beneficiant-se de la caiguda del PP, que passa de 12 a 8.