Jordi Pesarrodona: "Unes eleccions anticipades a l'ANC serien un bon camí i jo m'hi presentaria"

BarcelonaJordi Pesarrodona (Puig-reig, 1960) va dimitir ara fa uns dies com a vicepresident de l'ANC en una crisi que ha comportat tretze dimissions més al secretariat nacional.

¿Comparteix el diagnòstic del sector crític?

— Sí, l’estructura de l'ANC s’ha convertit pràcticament en la d'un partit polític. El comitè permanent, en lloc de representar una assemblea, actua com si fos un consell executiu. I nosaltres hem de ser garants del que diuen les bases. La cúpula no pot prendre decisions sense tenir en compte totes les sensibilitats del secretariat.

¿La llista cívica a les pròximes eleccions ha estat el problema?

— Mai seré contrari a una llista cívica, que a més forma part del full de ruta de l'Assemblea, però quan arribi el moment. Abans tenim feina a fer. Hem de tornar a mobilitzar l'independentisme, treballar per a la unitat, iniciar campanyes com la de Nosaltres acusem la justícia espanyola, que va ser silenciada... Ara mateix una llista cívica és un espai polític més, per fer exactament què? Anirem presentant llistes o primer intentarem la unitat estratègica?

Per això dimiteix?

— Vaig intentar fer de pont entre el comitè permanent i els crítics i no me'n vaig sortir. Ells demanaven una qüestió de confiança i, tot i que no està regulada en els estatuts, jo vaig ser el primer a posar el meu càrrec a disposició del secretariat. Ningú més em va seguir, però jo vaig mantenir la meva paraula.

Quina és la solució?

— L'ANC necessita una estructura més plana amb lideratges compartits. De portes enfora sempre es parla del president o presidenta, però tots som iguals. Si un parell o tres més de càrrecs haguessin acceptat la qüestió de confiança, tot s'hauria resolt.

Ara el grup de crítics s'organitza per reclamar noves eleccions al secretariat. Hi està d'acord?

— Crec que les eleccions anticipades serien un bon camí.

¿S'hi presentaria per ser el president de l'ANC?

— A l'ANC no es tria un president sinó un secretariat nacional que després tria el president. Evidentment que m'hi presentaria, però per plantejar lideratges compartits. L'any passat jo vaig demanar el vot per a Dolors Feliu [Pesarrodona havia estat el més votat en les eleccions] i per això va sortir triada en primera volta.

¿Ara demana la dimissió de Feliu?

— No s’ha demanat la dimissió de la presidenta, sinó una qüestió de confiança del comitè permanent. Si el problema ha estat un autoritarisme excessiu, hem de resoldre-ho. Necessitem una estructura més plana. Hi ha gent que s'ha sentit menystinguda, desplaçada.

Vostè s'ha sentit menystingut?

— No ben bé menystingut, però sí poc valorat. He vist com se silenciaven campanyes o com es feien retirar propostes de resolució o esmenes a la totalitat en el ple per evitar el debat intern. El comitè permanent no deixa de ser un òrgan delegat i ens hem assemblat massa al comitè executiu d'un partit que es creu lliure de fer les coses a la seva conveniència.

¿Hi ha vist els tentacles dels partits a l'ANC?

— No puc descartar-ho, però jo no els he vist. El que veig és una reclamació de fer la feina de forma assembleària.

Què li va semblar que Uriel Bertran es mostrés disposat a renunciar a substituir-lo en la vicepresidència?

— L'hi agraeixo moltíssim. Sabia el seu gest des de feia una setmana. Però això no va de càrrecs.

¿L'ANC continua sent una eina útil per a la independència?

— Continuo pensant que l’Assemblea és l’eina per excel·lència per moure la ciutadania en l’embat definitiu per la sobirania catalana. I a dins hi ha gent amb ganes de reconduir la situació. L'ANC és de les persones, de les bases, del territori. I fa poc, l'Onze de Setembre, va tornar a demostrar la seva capacitat de mobilització fins i tot quan hi havia qui convidava a no participar-hi.