Albiol aposta per un govern unionista encara que ni PP, ni PSC, ni C's siguin la llista més votada

BarcelonaEl cap de llista del PP per al 27-S, Xavier García Albiol, es manifesta partidari de construir un govern no independentista a Catalunya després del 27-S, encara que entre els partits que formin l'executiu no hi hagi la llista més votada. En una entrevista a l'ACN, Albiol trenca el dogma que ha defensat els darrers mesos, des que un pacte entre 5 grups el va deixar fora de l'alcaldia de Badalona. Segons Albiol, les eleccions del 27-S són "excepcionals", fet que justifica "respostes excepcionals". "És cert que el fet que la llista més votada no pugui governar és una perversió del sistema, però parlem d'unes eleccions excepcionals en què un grup de diputats intentarà saltar-se la llei", remarca.

"Sempre he defensat que ha de governar la llista més votada perquè és natural en una situació normal. Però estem davant d'unes eleccions excepcionals, no plebiscitàries però les autonòmiques més importants, i davant de fets excepcionals les respostes han de ser excepcionals", explica.

Per això, si el 27-S els partits que defensen una Catalunya dins l'estat espanyol aconsegueixen més diputats que els que volen la independència, Albiol planteja obrir converses per arribar, en primer lloc, a un acord de mínims i continuar-les per traduir-les en "accions concretes", contemplant la possibilitat de formar govern o donar suport a un dels partits constitucionalistes perquè governi. "Sigui quin sigui el resultat estarem obligats a seure per parlar", ha destacat.

D'aquesta manera, Albiol veu viable un govern format per PP, PSC i C's, si aquestes tres formacions aconsegueixen majoria per governar encara que cap d'ells hagi resultat el partit més votat en les eleccions. "Hi ha un grup de diputats que intentarà saltar-se la llei. I quan algú intenta això, aquells que defensem que es pugui seguir dins un ordre establert estem obligats a actuar", indica.

"Una DUI té el mateix valor que la declaració de República Independent de Badalona"

La declaració unilateral d'independència que Junts Pel Sí i la CUP estan disposats a tirar endavant en la propera legislatura no amoïna el cap de llista popular, que minimitza el valor objectiu d'aquest document. "Una DUI té el mateix valor que si jo hagués declarat la República Independent de Badalona", assegura. Segons Albiol, el problema real arribaria si un govern independentista segueix endavant amb el projecte secessionista i incompleix sistemàticament la legislació espanyola.

"Si més enllà de fer proclames algú té la temptació de passar de les paraules als fets el govern de Mariano Rajoy prendrà les mesures oportunes, que seran proporcionals als fets", adverteix. El líder popular recorda que l'article 155 de la Constitució preveu la suspensió 'de facto' d'una autonomia si incompleix la legalitat, però té "el convenciment i el desig" que no s'arribarà a aquest extrem, ja sigui perquè els independentistes no obtenen majoria el proper 27 de setembre o perquè, tot i obtenir-la, no decideixen tirar endavant el seu projecte al marge de la legislació vigent.

Segons Albiol, el govern espanyol té "predisposició i voluntat" de seure a negociar amb el govern català. "De tot allò que es pugui parlar, és clar. Si algú pretén entrar en una reunió a fer plantejaments que, des d'un punt de vista de legalitat, siguin inassumibles per al govern d'Espanya, sigui qui sigui el president, en aquest cas la negociació serà molt complicada", apunta.

Compromís amb Badalona, amb Catalunya i amb el PP

A partir del 27 de setembre, Xavier García Albiol serà, amb tota probabilitat, diputat al Parlament amb el compromís de mantenir-se en el càrrec durant tota la legislatura. "Jo no m'he apuntat per posar la meva cara i després marxar cap a casa. Si jo assumeixo la responsabilitat en moments històrics per a Catalunya és per donar la cara i intentar ser el principal referent no independentista al Parlament", afirma.

Albiol compatibilitzarà el càrrec de diputat –llevat que formi part d'un hipotètic govern constitucionalista– amb el de cap de l'oposició a Badalona. "El meu compromís era amb Badalona i allà estaré com a mínim 4 anys fent oposició", explica.

Pel que fa al PP de Catalunya, Albiol no defuig la responsabilitat de ser el futur president de la formació –com han estat tradicionalment els líders al Parlament–, tot i que garanteix que encara ni s'ho ha plantejat. "Amb el repte que tenim al davant el dia 27 seria curt de mires i mesquí pensar què passarà a nivell intern del partit d'aquí a vuit mesos", observa. En tot cas, "si els militants decideixen que jo estigui al capdavant hi seré, i si decideixen que ha d'estar-hi algun altre company li donaré suport, com no podria ser d'una altra manera".

Immigrants amb empadronament mínim per accedir a determinats serveis

Les propostes en matèria d'immigració de Xavier García Albiol no acostumen a passar inadvertides. Fa uns dies plantejava que la Generalitat retirés el decret que garanteix la universalitat de la sanitat –també per als immigrats irregulars–. Ara proposa aplicar una restricció en determinats serveis públics per a aquelles persones immigrades que no demostrin un mínim de cinc anys d'empadronament a Catalunya. Una política que ja va aplicar al capdavant de l'Ajuntament de Badalona i que va ser molt criticada per l'oposició. "En una situació legal, es podria recórrer a un temps mínim per poder gaudir de determinats serveis. No em sembla malament, jo ho he aplicat a Badalona, per exemple per accedir als plans d'ocupació local", explica.

De fet, el reglament de serveis socials que preveia aplicar a partir de 2014 contemplava deixar de concedir "prestacions complementàries" als immigrants en situació il·legal, als nouvinguts empadronats durant menys de 5 anys i a les persones sancionades per l'ordenança de civisme. Entre altres coses, aquestes prestacions complementàries incloïen les ajudes econòmiques destinades a la reparació d'habitatges, material escolar o dietes especials. "En cap cas per a beques menjador", deixa clar Albiol.

Els programes electorals del PP per a les passades eleccions municipals en altres ciutats metropolitanes, com Barcelona i l'Hospitalet, incorporaven plantejaments similars. A la capital catalana, per exemple, Alberto Fernández Díaz defensava un mínim de 5 anys per accedir a un pis de lloguer de protecció oficial, a ajuts extraescolars, a prestacions ortoprotèiques i als programes d'inserció laboral.

Diferència entre "refugiats" i immigrants il·legals

La situació d'emergència a Europa provocada per l'arribada de milers de refugiats de la guerra, especialment la de Síria, urgeix a prendre una solució "coordinada" per part de la Unió Europea. Xavier García Albiol creu que Europa està "obligada" a donar una resposta als exiliats.

En canvi, diferencia la situació dels refugiats de guerra de la dels immigrants que intenten accedir a Espanya saltant la tanca a Melilla o en pastera. "Estem parlant d'una situació totalment diferent", opina. "S'han creat unes xarxes d'explotació de persones per fer-los entrar en el nostre país de forma irregular i moltes d'elles vénen de països sense cap conflicte bèl·lic, com poden ser el Marroc o el Pakistan", conclou.