La pandèmia fixa un nou mínim històric de participació a les catalanes

El món s’ha hagut d’anar adaptant a fer eleccions en temps de pandèmia, amb noves exigències per conciliar el dret de vot de la ciutadania amb la protecció de la salut. Per a Catalunya eren les primeres i el repte consistia en fer-les com més assimilables millor a les dotze eleccions al Parlament que s’havien celebrat fins ara. Malgrat els problemes de les últimes setmanes, les meses es van constituir totes, la jornada va evolucionar sense entrebancs i el recompte -amb guants, mascaretes i equips de protecció- no es va allargar gaire més que en altres comicis. Des del primer moment, però, ja s’intuïa un problema amb la participació. A les 13 h baixava 10 punts respecte al 2017, a les 18 h ja eren 22 punts i al tancament dels col·legis gairebé 26 punts per fixar un nou mínim històric de participació en unes eleccions al Parlament: 53,5%, a l’espera de comptabilitzar el vot que arriba des de l’estranger i tot i que s’hagi triplicat el vot per correu.

“No es poden fer comparacions amb les eleccions del 2017 per l’excepcionalitat d’aquells comicis”, va subratllar ahir el conseller d’Exteriors, Bernat Solé, en la compareixença oficial ja pràcticament amb el 100% escrutat. Aquelles, celebrades el 21-D, arribaven després del referèndum de l’1-O, de la DUI i de l’aplicació del 155. Amb els blocs independentista i unionista encara més mobilitzats que el 2015, les catalanes van arribar al seu màxim històric i, quatre anys després, fixen el mínim per l’efecte de la pandèmia, però també pel refredament de la tensió.

El descens de la participació es donava per descomptat i les enquestes competien per pronosticar fins on acabaria caient. La probabilitat que acabés passant una cosa similar a la que ha acabat succeint, de fet, havia fomentat un debat que semblava oblidat en democràcia: el de la legitimitat dels resultats. El va plantejar el mateix Govern com a argument per ajornar els comicis. Els dubtes, que podien “qüestionar seriosament” el caràcter “democràtic” de les eleccions, eren bàsicament dos: l’increment de l’abstenció i la “por” de certs col·lectius a participar pel risc de contagi. Por que s’especulava que pogués afectar sobretot la gent gran, el col·lectiu més greument afectat pel coronavirus, i els residents de les zones on més impacte té la pandèmia.

Sospites infundades

Amb els resultats a la mà, aquestes dues sospites, però, no semblen haver-se validat. D’una banda, no hi ha correlació entre la baixada de participació i la distribució del covid-19 per territoris. La incidència acumulada del virus assenyala la Garrotxa, la Vall d’Aran, el Solsonès, Osona, l’Urgell i el Pla d’Urgell amb més de 500 casos per cada 100.000 habitants. Però aquestes no són les comarques on més ha baixat la participació. De fet, se situen totes en la mitjana catalana (entre 25 i 26 punts de davallada). Per exemple, menys que a la Conca de Barberà (27 punts), la comarca més ben situada a aquestes altures de la tercera onada, lleugerament per sobre dels 100 casos per 100.000 habitants.

En canvi, al Baix Camp, al Tarragonès i a l’Anoia, amb una incidència per sota dels 300 casos per 100.000 habitants, la baixada de la participació ha superat els 30 punts. Les dades no són bones enlloc de Catalunya però són sensiblement millors que les que havia previst el departament de Salut el 15 de gener, en l’informe que va servir per avalar l’intent d’ajornament electoral.

Pel que fa a la gent gran, la Terra Alta és la que té un percentatge més alt de persones majors de 65 anys (un 29,6%), però és de les que menys han notat el canvi respecte al 2017, amb un descens del 22,43% de la participació. Ha baixat encara menys al Pallars Jussà, un 21,34%, la segona comarca catalana amb un percentatge més elevat de gent gran. De fet, les enquestes ja apuntaven que no seria entre els majors de 65 anys que es notaria més el repunt de l’abstenció, sinó entre la població jove, la que teòricament més ben parada surt d’un contagi. En l’enquesta de l’ARA, que va pronosticar una participació del 58%, tres punts més de la que s’ha acabat registrant, els joves d’entre 18 i 24 anys eren el col·lectiu que més abstencionista es declarava per motius vinculats amb la pandèmia.

A Galícia i al País Basc, que no partien de registres de participació tan alts com el de Catalunya el 2017, l’efecte del covid també els va fer situar el juliol de l’any passat al voltant del 50%, amb baixades més moderades (de 5 i 10 punts respectivament). A Portugal, que també va posar les urnes en la tercera onada, l’efecte va ser encara més evident. Però aquesta no ha sigut la tònica a tot arreu. En les eleccions del novembre als Estats Units la participació va ser la més alta en cent anys i també va pujar a Bolívia i a Nova Zelanda, tot i haver ajornat els comicis per la crisi sanitària.

Ahir Bernat Solé, responsable màxim del dispositiu electoral, no va qüestionar la legitimitat dels resultats com sí que havia fet setmanes enrere, i va recordar que la participació el 2010 i el 2006 tampoc va arribar al 60%. La pitjor dada fins ara era la del 1992, en l’última majoria absoluta de Jordi Pujol, quan només es va assolir el 54,9%. Enguany aquella dada ja és història.