Què hi guanya i què hi perd cada partit amb l'ajornament de les eleccions?

Pere Aragonès, candidat d’ERC

Pere Aragonès, candidat d’ERCQuatre mesos més per intentar exhibir gestió i desgastar el candidat Illa

Amb el Procés des de fa temps en hores baixes i sense un rumb unitari de l’independentisme, ERC s’ha autoimposat centrar-se en el dia a dia de la Generalitat per intentar exhibir capacitat de gestió davant dels ciutadans. En definitiva, que l’estratègia d’ ampliar la base no vingui només perquè els electors subscriguin el seu rumb nacional -autodeterminació sense terminis i diàleg amb l’Estat-, sinó també perquè els percebin com un partit eficient a l’hora de governar. En aquest sentit, l’ajornament dels comicis dona als republicans quatre mesos més de marge per aconseguir millors resultats en la lluita contra la pandèmia que lliuren des de conselleries clau com la de Salut o la d’Educació. Si els comicis s’haguessin fet el 14 de febrer amb el pic de malalts crítics només 10 dies abans -segons les previsions de la Generalitat-, hauria sigut un seriós contratemps mirar de convèncer els votants d’aquesta eficiència. En canvi, el 30 de maig la campanya de vacunació ja haurà avançat i es veu més probable tenir resultats tangibles.

En termes estrictament polítics, els republicans també guanyen temps per intentar contrarestar l’efecte Illa, ja que des del primer moment han interpretat que el ministre de Sanitat és una amenaça més seriosa que Miquel Iceta. Esquerra vol polaritzar la campanya presentant-la com un únic pols entre ells i els socialistes, erigint-se finalment com el vot útil independentista que resti munició a JxCat.

Les enquestes

Però ajornar les eleccions també té un component d’incertesa notable per als republicans. Fa temps que lideren les enquestes i allunyar la data electoral dona als rivals, sobretot a JxCat, més capacitat de rearmar-se i marge per capgirar la demoscòpia. En la memòria del partit d’Oriol Junqueras estan gravades amb ferro roent les eleccions del 2017, en què tenien a favor els vents dels sondejos però en l’esprint final es van veure superats per Cs i JxCat. Els republicans sempre es neguen a parlar d’enquestes i d’aquí al 30 de maig podrien ser el seu principal rival. Un eventual canvi de tendència faria inevitable recordar l’hivern de fa tres anys. Quim Bertomeu

Laura Borràs, candidata de JxCat

Laura Borràs, candidata de JxCatUna pròrroga per consolidar l’ascens i assolir la remuntada

JxCat té el cor dividit sobre com els pot afectar l’ajornament electoral. No tots dins del partit tenen la mateixa percepció i segurament té a veure amb la posició que ocupen dins la formació. Des del Govern, que gestiona la pandèmia i n’assumeix el desgast, el clima era més propens a l’ajornament, mentre que des de l’entorn de la candidata, Laura Borràs, preferien que les eleccions fossin de seguida. Dins el partit hi ha qui pensa que, amb les seves expectatives a l’alça, ja guanyaven a ERC i el PSC -tot i que per ara les enquestes els situaven segons o tercers-. D’altres, però, consideren que la pròrroga els permetrà consolidar el partit -es va formalitzar el 25 de juliol- i Borràs com a candidata. Fer campanya en una millor situació sanitària creuen que els pot anar bé pel perfil de Borràs: és popular -farà presentacions del seu nou llibre Filla de l’1 d’Octubre (Enciclopèdia, 2021)- i entrarà en contacte amb sectors econòmics i socials com a presidenciable.

Ara bé, sobre Borràs penja des de fa mesos una espasa de Dàmocles en forma de causa al Tribunal Suprem: la diputada al Congrés està investigada per presumpta contractació irregular a la Institució de les Lletres Catalanes. La defensa no preveu que la instrucció s’acabi abans de l’estiu i també descarta que Borràs deixi l’escó del Congrés per evitar que sigui el Suprem qui piloti el cas, que aniria a un jutjat ordinari i s’allargaria la causa. Serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, diuen, qui agafarà el relleu quan Borràs entri al Parlament.

El futur de Puigdemont

Un altre factor clau a tenir en compte per a JxCat serà la situació de l’expresident Carles Puigdemont, que és el cap de llista. Aquesta setmana hi ha hagut el primer tràmit del suplicatori a l’Eurocambra i el seu entorn calcula que al maig ja hi haurà resposta i s’hauran mullat tots els partits -inclòs el PSOE-. Segons JxCat, això pot servir per evidenciar que Pedro Sánchez no varia el posicionament amb els exiliats i segueix al costat del PP en aquest aspecte. Si l’Eurocambra dona el suplicatori, Puigdemont seguirà sent eurodiputat amb un risc mínim de ser extradit per Bèlgica. Núria Orriols

Jéssica Albiach, candidata d’En Comú Podem

Jéssica Albiach, candidata d’En Comú PodemL’oportunitat per intentar contrarestar l’efecte Illa

La cursa pel 14-F era per als comuns l’oportunitat que feia temps que esperaven per instal·lar en l’agenda política la possibilitat d’un canvi d’aliances a la Generalitat. Creien realment possible l’opció d’un executiu amb ERC i el PSC, tot i que les dues formacions es veten mútuament en públic. Però l’anomenat efecte Illa els ha agafat a contrapeu. Des que els socialistes catalans van anunciar que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, lideraria la seva candidatura, els comuns s’han estancat a les enquestes i fins i tot han reculat lleugerament -els últims sondejos els donen entre 6 i 7 escons, un o dos menys que ara-. Per això des de fa dies l’objectiu del partit que lidera Jéssica Albiach al Parlament és intentar contrarestar el gir en el tauler polític que va suposar la candidatura del ministre. I l’ajornament electoral hi pot ajudar. Fonts de la formació apunten que la situació epidemiològica ha acabat pesant a l’hora de debatre internament l’ajornament electoral, però el cert és que el partit també confia que els propers mesos serveixin perquè la polarització entre ERC i el PSC vagi a la baixa. “Hi ha la possibilitat que l’efecte Illa es desinfli”, apunten les mateixes fonts. La prioritat dels comuns és tornar a situar al centre del debat que poden tenir la clau de la governabilitat per a un executiu d’esquerres. I donar a conèixer la candidata, esclar, tenint en compte que és una de les més desconegudes de l’arc parlamentari. Amb tot, també hi ha veus que no creuen que l’efecte Illa acabi desapareixent i defensen que haver votat el 14-F no els hauria perjudicat perquè concentren el vot en l’electorat d’entre 35 i 40 anys i són persones que haurien votat sense por. Sigui com sigui, el que és probable és que fins al maig tornin a intensificar la pressió al PSOE perquè avanci amb la seva proposta de reformar el delicte de sedició per alliberar els presos polítics. Mireia Esteve

Dolors Sabater, candidata de la CUP

Més temps per cohesionar una coalició forjada a última hora

Només fa un mes, el 12 de desembre, les bases de la CUP avalaven l’aliança amb Guanyem Catalunya i que l’exalcaldessa de Badalona fos la cap de llista a les eleccions. Les assemblees dels cupaires ho van secundar, però, per un estret marge. Els 33 vots a favor, els 26 en contra i les 3 abstencions van posar en relleu les divergències internes al si de l’organització. L’ajornament de les eleccions pot servir a la formació anticapitalista per evitar que els engranatges d’una entesa que es va tancar a última hora no grinyolin. També per apaivagar els recels d’algunes organitzacions que donen suport a la candidatura com Endavant o Lluita Internacionalista i que critiquen que el pacte s’hagi tancat des de dalt, o el pragmatisme de Guanyem a l’hora de buscar consensos i construir fronts amplis. En aquest sentit, l’ajornament dels comicis al maig hauria de permetre al que és una coalició de facto debatre amb calma per decidir quin serà el seu posicionament en els debats més rellevants, com el de la investidura, la participació en el futur govern o l’aprovació dels pressupostos. El preacord entre les dues formacions estableix llibertat de vot per a Guanyem, però iniciar la legislatura amb desacords importants pot restar credibilitat a la candidatura i ser l’inici d’un camí sense retorn.

Que els comicis s’hagin posposat també servirà perquè Sabater guanyi visibilitat després d’un temps en un segon pla per la pèrdua de l’alcaldia i la incapacitat de reconquerir la vara d’alcaldessa de Badalona en les últimes eleccions municipals. Per contra, la CUP perdrà el cop d’efecte que va suposar la seva incorporació com a presidenciable en el que es podria qualificar de fitxatge d’hivern inesperat. Un altre dels obstacles que hauran de superar els cupaires amb l’ajornament de la convocatòria electoral és que el frec a frec cada cop més accentuat entre ERC i JxCat per ser els vencedors dels comicis no els relegui a un paper secundari. Amb vot fronterer amb els dos grans partits independentistes, la pugna entre Aragonès i Borràs espanta els cupaires. No obliden que les crides al vot útil independentista al cap de llista d’ERC, Ernest Maragall, per derrotar l’alcaldessa en funcions, Ada Colau, els van deixar sense representació a Barcelona tot just farà dos anys, el 30 de maig. Xavi Tedó

Salvador Illa, candidat del PSC

Salvador Illa, candidat del PSCEl repte d’allargar el revulsiu durant tres mesos més

El terme hype, molt utilitzat a les xarxes socials, es refereix a la gran expectativa -sovint desmesurada- creada arran d’un fenomen concret. És l’excitació de l’opinió pública prèvia a una nova cançó de la Rosalía, l’última temporada de Joc de Trons o el darrer model d’iPhone. En la política catalana, una cosa semblant al que el PSC havia generat amb la candidatura de Salvador Illa per al 14-F. El pas al costat de Miquel Iceta va ser un cop d’efecte en precampanya, i alguna enquesta ja donava la victòria als socialistes i situava el ministre de Sanitat com a preferit per presidir la Generalitat. Un revulsiu que, amb l’ajornament de tres mesos, podria perdre eficàcia.

A la sala de màquines de Pallars assumeixen el perill que l’efecte Illa es desinfli amb el pas de les setmanes o que, després de projectar-se com el rival a batre, l’estratègia passi per desgastar-lo d’aquí al maig. Tot i això, el partit s’aferra a la seva continuïtat al govern espanyol -amb quota de pantalla garantida- i confia que els atacs de la resta de formacions el reforcin com l’alternativa al Govern. “Això pot empènyer el vot útil pel canvi”, afirmen fonts de la direcció socialista.

La pandèmia, arma de doble tall

Pel que fa a la gestió de la pandèmia, posposar les eleccions pot ser una arma de doble tall per a Illa. Estar a capdavant de Sanitat enmig d’una tercera onada juga a la contra, però els socialistes compten tenir més marge per treure rèdit de la campanya de vacunació a tot l’Estat. “Arribar a les urnes amb un 30%-40% de la població vacunada reforça la seva imatge de gestor”, defensa un càrrec a l’executiva.

Altres fonts destaquen com a punt a favor l’avançada edat dels votants socialistes: gairebé el 40% tenen més de 65 anys, segons el Centre d’Estudis d’Opinió. “Ara el nostre votant podria quedar-se a casa per por. Tampoc ens va malament que les eleccions es facin amb un millor escenari epidemiològic”, conclouen. La incògnita és si això compensarà la pèrdua de hype. Marc Toro Marc Toro

Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans

Un parèntesi per recuperar-se de les fuites i frenar la caiguda

El salt de Lorena Roldán al PP va sorprendre les files de Ciutadans, però és el factor Salvador Illa el que més els preocupa. En aquests mesos extres a causa de l’ajornament electoral, esperen que la novetat del nou cap de llista del PSC es desdibuixi i això doni a Cs una oportunitat per frenar, almenys parcialment, la fuga de vots que li vaticinen totes les enquestes. Fonts del partit assenyalen també que fer les eleccions en plena tercera onada hauria provocat una gran abstenció en perjudici de Cs, que el 2017 va guanyar les eleccions amb una participació del 79%.

Les novetats es rovellen i per a Cs això pot ser un avantatge. No només pel que fa a l’impacte del nomenament d’Illa, sinó també per deixar enrere el pas de Roldán al PP i les crítiques del corrent intern que en els últims mesos han flagel·lat Carrizosa per no haver-se sotmès a primàries. Els quatre diputats que lideraven la revolta ja no formaran part de les llistes de cara a les pròximes eleccions. El candidat taronja té més temps ara per legitimar la seva figura de cara a les bases, que, segons diverses fonts, estan molt desmobilitzades. Ja va fer un acte de precampanya en què va “agrair” als militants el seu esforç. A més, aquesta setmana Cs ha difós un manifest signat per fundadors del partit reivindicant la “utilitat” de la formació malgrat els “encerts i errors” que hi hagi hagut en la seva història, un moviment que alguns van llegir com un intent de reforçar el lideratge de la cúpula.

En mans del candidat

Això s’ha de sumar al fet que només fa cinc mesos que Carrizosa és el número u de Cs. Diverses veus creuen que ara el cap de llista pot disposar de més temps, “si l’aprofita”, per donar-se a conèixer com a líder. Però totes les monedes tenen una doble cara, i el fet que el Parlament s’hagi dissolt i només es convoqui la diputació permanent –bàsicament, per forçar la compareixença dels membres del Govern i convalidar decrets– pot fer perdre visibilitat al dirigent taronja, que, bregat en el debat parlamentari, exercia el rol de líder de l’oposició. “No és la mateixa visibilitat mediàtica que poden tenir Illa o Pere Aragonès”, argumenta una font. Amb el nou calendari, algunes veus taronges són optimistes i aprecien “signes de recuperació”. No obstant això, la majoria admeten que el marge és estret i donen per feta una pèrdua significativa d’escons. “No ens enganyem –reconeix un parlamentari–, estem en un cicle electoral a la baixa”. Anna Mascaró

Àngels Chacón, candidata del PDECat

El partit creu que el temps fins al 30 de maig el beneficiarà per perfilar-se com a marca pròpia

El PDECat té una llarga trajectòria a la política catalana, primer com a Convergència –va sorgir de la seva dissolució– i després com a JxCat. Ara bé, el partit que lidera David Bonvehí té una vida curta com a marca pròpia. No va ser fins al setembre que es va decidir a divorciar-se de JxCat i Carles Puigdemont i concórrer en solitari a les eleccions per primer cop des de la seva fundació el 2016. Menys de sis mesos per començar a construir un perfil propi era un hàndicap de cara al 14 de febrer. Amb la nova data del 30 de maig, el Partit Demòcrata creu que guanya prou temps per fer-ho. Tot i que va ser consellera d’Empresa amb el govern de Quim Torra, la candidata del Partit Demòcrata, Àngels Chacón, té uns nivells de coneixement més baixos que altres candidats, de manera que, com més marge tingui fins a les eleccions, més possibilitats tindrà de revertir-ho. El seu repte és aparèixer com a opció política sobiranista: bàsicament competeix amb JxCat, però també amb ERC. Ara per ara no treuen cap a les enquestes –com a màxim els sondejos els situen entre els 0 i els 2 escons–, però esperen començar-ho a fer amb la presència de l’expresident Artur Mas. El PDECat assegura que s’implicarà en campanya, però algunes fonts també admeten que Mas dubta sobre si mantenir-se al marge de la batalla electoral. Com més temps passi, però, el PDECat també es pot trobar amb les causes judicials pendents: està imputat com a successor de CDC en el cas 3%, un judici que s’ha de fer aquest any. Núria Orriols

Alejandro Fernández, candidat del PP

El risc de no rendibilitzar els fitxatges estrella

Fa poques setmanes diversos dirigents del PP presumien d’haver situat el partit als primers llocs de l’agenda mediàtica catalana arran dels seus fitxatges estrella per la seva candidatura al 14-F. “Hem aconseguit que es parli del PP dues setmanes seguides”, deia una veu de la formació després de l’anunci que l’exdiputada de Cs Lorena Roldán feia el salt al PP i que la número dos de Manuel Valls, Eva Parera, també s’afegia a les llistes dels conservadors. Els populars comptaven aprofitar l’empenta mediàtica que els havien aportat aquests dos fitxatges de cara al 14-F per intentar fer el sorpasso a Ciutadans, tot i que cap enquesta ho pronosticava.

El PP s’havia mostrat reticent a l’ajornament electoral des de l’inici. Passar els comicis al maig els suposa un problema. D’entrada, pel risc que passin les setmanes i es perdi l’impacte de les incorporacions de Roldán i Parera i que, per tant, no en treguin el rèdit que pretenien. La direcció volia recuperar vots de Cs desencantats amb el projecte d’Inés Arrimadas i intentar frenar una probable fuga de vots cap a Vox presentant el PP com l’eina per “reagrupar” el constitucionalisme, en paraules del mateix Alejandro Fernández, a més d’aprofitar per centrar el discurs i presentar-se com l’alternativa sòlida a l’independentisme. Però que les eleccions passin a ser el 30 de maig vol dir que els seus principals contrincants, Cs i Vox, podran rearmar-se políticament per intentar contrarestar l’estratègia del PP.

Ara bé, si l’ajornament electoral beneficia en alguna cosa els populars és en el fet que tindran més temps per donar a conèixer Alejandro Fernández, que encara té uns índexs molt baixos. L’ajudarà el líder del partit, Pablo Casado, que tindrà més setmanes per continuar visitant Catalunya de manera regular. La tàctica del partit passa per intentar visibilitzar-se més a Catalunya i recuperar la confiança dels principals sectors econòmics. Mireia Esteve

Ignacio Garriga, candidat de Vox

La irrupció al Parlament haurà d’esperar

Després d’entrar amb força al Congrés i en molts Parlaments autonòmics, Vox tenia pressa per tenir representació també al Parlament de Catalunya. Ara haurà d’esperar com a mínim tres mesos més i, tot i que estudia impugnar l’ajornament, fonts del partit dubten que ajornar els comicis perjudiqui les seves expectatives. La possibilitat que les eleccions se celebrin en un context de millora de la pandèmia –sense tantes restriccions i amb unes dades sanitàries més bones– pot llastar les expectatives d’un partit que s’alimenta en bona part del malestar ciutadà. Tanmateix, confien en la mobilització dels seus votants, perquè el nombre d’afiliats a Catalunya va creixent. A més, creuen que els fitxatges que el PP ha fet poden fer que una part dels votants dels conservadors es decantin per l’extrema dreta. Anna MascaAnna Mascaró