Elda Mata: "No hi ha nacionalisme a Societat Civil Catalana"

BarcelonaElda Mata (Barcelona, 1953) és la nova presidenta de Societat Civil Catalana després d’un període en què l’entitat ha viscut problemes econòmics i crisis internes i ha reduït la seva capacitat de convocatòria respecte al 2017.

SCC continua sent viable?

— Absolutament. Tenim una situació financera estable.  

En una entrevista recent va dir: "El Procés fa quaranta anys que funciona". Des del final de la dictadura?

— És patent en el programa 2000 del president Jordi Pujol que la intenció d’uns partits nacionalistes era ser hegemònics a Catalunya, però no necessàriament per governar per tots els catalans sinó per crear uns nuclis identitaris.

¿El fet que després de la dictadura arribessin unes majories amb voluntat de recuperar la llengua i assolir quotes d’autogovern no era una pretensió democràtica?

— No parlo d'això, quan parlo de deslleialtat. Els partits són constitucionals, tenen les seves idees. El que no deien era que no gestionarien, que farien un ús partidista de les institucions, que governarien per a menys de la meitat dels catalans.  

El castellà està en risc a Catalunya?

— No. Tampoc el català. No és un tema de riscos, és un tema de drets.

El català sí que està en risc. Només el 19% dels joves barcelonins el té de primera llengua.

— Es parla menys. Els esforços que han fet no estan servint per al que volien sinó tot el contrari. Han enfocat la llengua com una eina al servei d'un nacionalisme identitari.

El català ha de ser un requisit a l’administració?

— Més que de requisits, soc de mèrits. No deixaria de tenir el millor professor perquè no parli català. Moltes universitats tenen professionals que parlen l'anglès. Altres parlen espanyol. És la segona llengua més parlada. Quan nosaltres diem "Anem a excloure l’espanyol..."

Qui exclou l’espanyol?

— No s’aprèn a les escoles.

La nota mitjana de català a les últimes proves de selectivitat era un 6,9. La de castellà, un 6,6.

— Les proves en castellà es fan a uns nivells ínfims.

Què en pensa de l’acord polític sobre la llengua a les escoles?

—  Constata una realitat. Que es posin d’acord una sèrie de partits sempre és bo. No té res a veure amb el compliment de la sentència del 25%. La sentència s’ha de complir.

Hi ha nacionalisme a SCC?

— Jo crec que no. Lluita perquè els drets de Catalunya siguin per a tots els ciutadans igual.

I per la unitat d’Espanya.

— És que la unitat d’Espanya és a la nostra Constitució.

ERC i JxCat són nacionalistes?

— Absolutament.

Vox, que defensa la supressió de les autonomies, és nacionalista?

— La nostra Constitució accepta que els partits puguin demanar una sèrie de coses. El problema és que et saltis la llei.

Hi ha un problema de convivència a Catalunya?

— En el moment en què t’assenyalen perquè vols que el teu fill aprengui també el castellà, això vol dir que hi ha una societat que està malalta.  

Pablo Casado va dir: “Hi ha professors amb instruccions per no deixar anar al lavabo els nens si parlen castellà”. ¿Vostè creu que això és veritat?

— Puc dir de primera mà que sí.

Ho han denunciat? Consta en algun lloc que això passi?

— Això ho porta molt bé Escola Bilingüe, projecte on nosaltres estem. No en tinc ni idea.

Seguiran anant als tribunals contra els adversaris, com amb la causa del Tribunal de Comptes?

— Vam considerar que si hi havia hagut malversació calia fer una denúncia. ¿Si se salten la llei i les institucions, i a més perjudica els ciutadans, haurem d’anar a posar demandes? Sí.

¿SCC manté vincles amb l’extrema dreta? Quina relació té amb Vox?

— Tenim interlocució amb tots els partits constitucionalistes. Tornarem a demanar al senyor Pere Aragonès que ens rebi.  

Vox no és extrema dreta?

— No entro a qualificar. És al Parlament.

Sí que ho fa amb altres partits. Ha dit que ERC és nacionalista.

— Considero ERC un partit nacionalista perquè ho proclama.

ERC no proclama això. Vox és extrema dreta, sí o no?

— Considero Vox un partit constitucionalista dins del Parlament. Tenim la mateixa relació que tenim amb els partits constitucionalistes de l’arc parlamentari.