El Congrés aprova per àmplia majoria els pressupostos amb més despesa social, que ara passen al Senat

MadridPedro Sánchez ja té a la butxaca els seus primers pressupostos. Han costat dos anys i encara falta el tràmit del Senat, però amb tota seguretat el govern espanyol disposarà d'aquest baló d'oxigen fins al que duri aquesta legislatura. Després d'una setmana sense cap mena de sorpresa, en què el debat d'esmenes parcials ha quedat soterrat per altres temes de l'agenda política, el Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous totes les seccions dels comptes per al 2021 amb la majoria ampliada de la investidura. Tiren endavant, doncs, uns pressupostos expansius amb rècord de despesa social i amb un important augment en la inversió per a Catalunya respecte als del 2018 del ministre popular Cristóbal Montoro.

ERC ha acabat retirant a l'últim moment l'esmena per deixar sense pressupost la Casa del Rei –que en aquests comptes hi té un augment– i el Tribunal Constitucional després de l'acord subscrit la setmana passada, i ha aplanat, de la mà també del PDECat, el PNB, EH Bildu, Compromís, Més País, Nova Canàries, el Partit Regionalista de Cantàbria i Terol Existeix l'aprovació dels comptes. Una majoria absoluta inèdita que Sánchez poc es podia imaginar al principi de la legislatura. Un total de 188 vots a favor –al final ha faltat un vot per arribar als 189 acordats per l'absència d'un diputat–, 12 per damunt de la majoria absoluta. Al seu torn, la triple dreta, amb la incorporació a última hora de Ciutadans un altre cop, s'ha atrinxerat en el no, sumat a Junts per Catalunya, la CUP, Coalició Canària i un BNG que ha deixat enrere l'abstenció amb què va facilitar al gener la investidura de Sánchez. En aquest cas no hi ha hagut cap abstenció, sinó entre 113 i 114 vots en contra, perquè entre vuit i nou diputats no han votat.

Rufián: "Benvinguts a una nova era"

Tal com emfatitzava el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, al debat final dels comptes, 17 dels 23 diputats independentistes catalans hi han donat suport –hi sumava al PDECat, a qui ha aplaudit en la seva intervenció–. És més, com assenyalava el portaveu del partit postconvergent escindit de Junts, Ferran Bel, un 75% dels diputats escollits a Catalunya els han acabat avalant. El portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, anava més enllà i subratllava que una majoria inèdita de fins a onze partits polítics ha donat suport als comptes i que s'ha de mantenir tota la legislatura per deixar de banda la triple dreta. Si Rufián donava la benvinguda a una "nova era" en què la Moncloa pactava amb l'independentisme català i basc –amb el català ja ho van fer els governs de Zapatero–, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha proclamat l'inici d'una "nova etapa". Ara bé, ha evitat parlar d'ERC i EH Bildu com a "socis prioritaris" com fa amb el PNB, i s'ha encomanat a "consolidar" el suport de les onze formacions polítiques i ha continuat "convidant" Ciutadans a sumar-s'hi.

La portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, ha tancat el debat amb dures crítiques al PP per mantenir-se en el no i deslegitimar el partit de Sánchez. "Creuen que més de la meitat dels espanyols som l'anti-Espanya?", s'ha preguntat en referència a les polèmiques declaracions d'ex alts càrrecs de l'exèrcit a favor d'"afusellar 26 milions" d'espanyols en un xat de WhatsApp i que el ministeri de Defensa ja ha posat a disposició de la Fiscalia per si hi ha indicis de delicte.

Ara caldrà veure més enllà de les xifres econòmiques si hi ha un canvi de posició des de la Moncloa per alliberar els presos polítics. Els pressupostos s'aproven a l'espera que el Suprem resolgui sobre el seu tercer grau, que pot comportar la fi del règim de semillibertat de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors Bassa. Tant els comuns com ERC i el PDECat han pressionat el govern espanyol els últims dies perquè els presos polítics siguin alliberats abans del 14 de febrer. Rufián no ho ha demanat obertament, però sí que ha llançat un advertiment: la necessitat que els que "aposten pel diàleg" demostrin que "la política i el diàleg serveix d'alguna cosa". "Hem de fer el possible perquè serveixi d'alguna cosa", ha insistit. Sobre la taula hi ha la reforma del delicte de sedició, que Podem planteja que només sigui possible per la via de les armes, així com els indults. El PSOE descarta una llei d'amnistia.

Sánchez encarrila així la legislatura amb el bloc de la investidura passant de l'abstenció d'ERC i EH Bildu al sí, però continua mirant cap a Ciutadans, que manté una actitud de mà estesa tot i assenyalar que el president espanyol ha escollit la via "del separatisme i la radicalitat". Els comptes s'aproven al Congrés a només tres dies de la commemoració del 42è aniversari de la Constitució, cosa que ha comportat un intercanvi de discursos curiós a la cambra. La majoria dels partits que no assistiran diumenge a la recepció de petites dimensions per la pandèmia a la Porta dels Lleons, ERC, EH Bildu i el PDECat, han votat a favor dels comptes.

Sí del PP al pressupost de la Casa del Rei

La votació final només ha tingut una sorpresa, en part esperada des de la bancada socialista. El PP ha votat a favor dels pressupostos pel que fa les partides de la Casa del Rei, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial. Volia deixar clar que amb aquestes institucions sí que hi comptava, perquè els seus diputats han aplaudit el resultat de la votació. La retirada a última hora de l'esmena d'ERC, doncs, no era necessària. Els republicans van al·legar que podria haver donat munició a la dreta per fer caure els pressupostos –perquè si una secció no s'aprova, cauen tots els comptes.

Però igualment la recta final del debat dels comptes al Congrés l'ha protagonitzat la picabaralla entre el PP, Vox i Cs per qui havia treballat més les últimes setmanes. El partit ultra ni va participar en la comissió parlamentària de pressupostos, cosa que li han retret els populars i el partit taronja. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha tingut dificultats per explicar el seu no. Si fa un mes assegurava que eren uns pressupostos "moderats" i "progressistes", un grapat d'esmenes els han convertit en uns comptes que "no són realistes". Ara bé, des de la tribuna del Congrés ha tret pit d'haver aconseguit alguns canvis en el text com la targeta sanitària única a tot Espanya. L'expresident de Cs, Albert Rivera, tampoc l'hi està posant les coses fàcils. Ahir dimecres afirmava des d'Andalusia, al costat del vicepresident de la Junta, que els comptes eren "dolents" per a Espanya des d'un principi.

Ara els pressupostos encaren l'última tramitació al Senat. Montero ja ha dit que des del PSOE i Unides Podem no tenen intenció de tocar-hi res. Però, per poca modificació que hi hagués, els comptes tornarien al Congrés per aprovar-los definitivament el 29 de desembre. "Abans de finals d'any el projecte estarà aprovat", ha assegurat la ministra d'Hisenda, assenyalant que tenia intenció de preparar uns nous pressupostos per al 2022 però que "queda un any al davant". De moment ja ha aconseguit una fita: mai abans tants partits havien donat suport a uns comptes. També és cert que mai abans hi havia hagut un Congrés tan atomitzat.