Entre eixamplar la base i despistar-la

Oriol Junqueras va definir a la perfecció l’objectiu d’ERC al Congrés: tenir prou influència perquè Pedro Sánchez hagi de dialogar amb l’independentisme. “Nosaltres ho hem dit sempre”, insistia, en un mantra que el partit repeteix per intentar amagar el gir de 180 graus en la seva estratègia: el mateix Gabriel Rufián que parla avui del referèndum acordat és aquell que fa tres anys deia que prometre un referèndum acordat és una “mentida piadosa”. ERC no reconeix la contradicció però comença a sentir-se còmoda en la nova posició, que es resumeix en el lema “eixamplar la base”. De moment, recollirà els primers fruits el 28-A eixamplant la seva base electoral. Davant del gir d’ERC, JxCat es va erigir en l’únic defensor de l’unilateralisme, però, a mesura que passen els mesos i s’evidencia la improvisació al voltant de la DUI, la seva contundència va minvant. L’espai intenta alhora semblar el més ferm en “el mandat de l’1-O” i conviure amb el pragmatisme, cosa que converteix la seva campanya en una nòria: línies vermelles que es mouen, mandats de l’1-O que van mutant i un candidat i la seva número 2 en direccions oposades. ERC i JxCat acabaran el cicle electoral amb el mateix problema de fa mesos: sense un pla comú i amb l’únic objectiu de guanyar-se mútuament a les urnes.