Objectiu: treure EH Bildu del joc polític de Madrid
La nova estratègia pactista topa amb la dreta estatal, el PNB i una part del PSOE
VitòriaDes que Arnaldo Otegi va reconèixer a Radio Euskadi que, si res no canvia, EH Bildu està en disposició de sumar els seus cinc vots per tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat, la maquinària per evitar-ho no ha parat amb un atac per terra, mar i aire. L’estratègia ha agrupat socis que en els últims anys havien estat allunyats, fins i tot enfrontats: la dreta espanyola veu una gran oportunitat de colpejar el govern; el foc amic intern del PSOE s’hi afegeix per desgastar Sánchez i la seva aliança amb Unides Podem, i el PNB aprofita l’oportunitat perquè veu en la nova estratègia d’EH Bildu una amenaça per als seus interessos. Es recrea gairebé el mateix nucli dur, contra els catalans de Pujol, que va sumar forces a la mort de Franco per fer la reforma.
Com ja és un clàssic, ha sigut el comodí d’ETA l’eina utilitzada, tot i que ja fa nou anys que es va acabar amb la violència, va lliurar les armes el 2017 i es va dissoldre un any més tard. S’han fet servir moltes fake news com que EH Bildu és el mateix que Batasuna o que aquest món mai ha fet autocrítica pel dany causat. Fins i tot Javier Maroto, exalcalde de Vitòria, ha criticat durament l’acord pressupostari, quan ell es vantava dels seus pactes amb l’esquerra abertzale. L’estació d’autobusos vitoriana és la prova d’un comportament del qual ara fuig amb unes grans dosis d’hipocresia.
També ha entrat en l’estratègia el Tribunal Suprem, amb la Fiscalia reclamant la repetició del judici del cas Bateragune, a què l’Audiència Nacional ja s’ha negat dues vegades. I això que Otegi i els seus companys ja van complir condemnes de fins a sis anys i mig de presó. Però el Tribunal d’Estrasburg va considerar que no havien tingut un judici just, fet que va obligar el Suprem a anul·lar-lo (sense cap indemnització per als condemnats).
La pugna a Euskadi
La partida també es juga a casa, a Euskadi, i entre els de casa. El PNB està gelós per la influència cada vegada més gran d’EH Bildu a l’Estat, cosa que amenaça els seus interessos d’interlocutor únic. I, per si això no fos prou, als dirigents jeltzales també els preocupa la incidència que pugui tenir aquest gir de timó en la política basca i en la seva actual hegemonia. A Sabin Etxea han perdut els nervis i han passat de menysprear la capacitat del sobiranisme d’arribar a acords -“Volen arribar a acords, però no se’n surten”; “Els enganyen”- a demanar que se’ls aparti. Fins i tot han parlat d’una agenda oculta amb el govern espanyol per intercanviar pressupostos per l’acostament de presos. Pujant un esglaó més, Iñaki Anasagasti titulava aquest cap de setmana un article d’opinió d’aquesta manera: “L’obsessió d’ETA i Bildu és ser interlocutors solitaris”. Sí, d’ETA.
La qüestió també té una clara derivada ideològica, d’esquerres i dretes. El president del PNB, Andoni Ortuzar, reclamava a Sánchez fa uns dies que doni “un cop de puny a la taula del consell de ministres” perquè “així no es pot continuar”. Es referia a Unides Podem i el seu impuls de crear aliances amb EH Bildu i ERC, fins i tot presentant iniciatives al marge del govern, com la que té a veure amb els desnonaments. D’entrada, el PNB i Ciutadans han coincidit en reclamar (i aconseguir) suprimir l’impost al dièsel en els pressupostos, i així han mostrat que poden ser l’alternativa a l’independentisme d’esquerres basc i català per a la governabilitat. A Euskadi, Carlos Iturgaiz, que no passa per ser un dels moderats del PP, ja parla obertament d’un “inici de desgel” amb els jeltzales.
Tot aquest soroll està evitant que es reflexioni sobre el perquè i on porta el profund canvi d’estratègia de l’esquerra abertzale, hegemònica a EH Bildu, incloses les seves contradiccions. Han passat de la idea d’anar a Madrid “a tombar el règim”, com defensa Arkaitz Rodríguez, secretari general de Sortu, a participar en la seva governabilitat. Aquest canvi segueix un itinerari i, d’altra banda, és compartit per les bases de les formacions que s’integren a Bildu. Un exercici de transparència quan hi ha molts entestats a treure’t de la partida.
