EH Bildu trenca el monopoli basc del PNB a Madrid

VitòriaDes dels temps de la Reforma Política el PNB havia sigut el grup basc al Congrés. L’únic. Un subjecte a qui no li feien falta adjectius ideològics. Els jeltzales, amb Xabier Arzalluz com a gran munyidor de l’estratègia, han teixit durant més de 40 anys una teranyina político-institucional perquè qualsevol cosa que afecta Euskadi passés per ells. El canvi d’estratègia d’EH Bildu, amb una política més possibilista d’acords, ha provocat que trontollin els fonaments del monopoli basc del PNB a Madrid. L’acord subscrit dimecres pel PSOE i Podem és un exemple d’aquesta nova dinàmica.

Per a un partit com el PNB, que complirà el 31 de juliol (festivitat de Sant Ignasi de Loiola, fundador dels Jesuïtes) 125 anys d’existència i que està acostumat a governar i influir, no és agradable que li mengin terreny i que amenacin el seu estatus de preponderància. I l’independentisme d’esquerra ho està fent. A més, li discuteix el monopoli amb la seva mateixa estratègia, encara que no per als mateixos objectius: llegeix la conjuntura i les necessitats dels governs i posa damunt la taula els seus vots. El PNB, 6; EH Bildu, 5.

Un exemple pràctic per visualitzar que els objectius de les dues forces polítiques no són els mateixos i difereixen molt en on posen l’interès. Mentre que per aconseguir l’abstenció del PNB a la pròrroga de l’estat d’alarma el president espanyol, Pedro Sánchez, ha hagut d’accedir a la direcció compartida de la desescalada de la pandèmia -el que el lehendakari Urkullu en diu “cogovernança”- i permetre que el PNB triï la data de les eleccions basques -ja convocades per al 12 de juliol-, en el cas d’EH Bildu, més enllà de l’embolic generat, el preu a pagar per part del govern espanyol ha sigut la derogació de la reforma laboral del 2012 i un altre punt al qual no s’ha donat la importància que realment té: el compromís que les entitats locals, forals i autonòmiques del País Basc i Navarra disposaran de més capacitat de despesa per a polítiques públiques destinades a pal·liar els efectes socials de la crisi del covid-19. És a dir, els desemborsaments seran exceptuats del còmput de la regla de despesa i la capacitat d’endeutament de les institucions s’establirà exclusivament en funció de les seves respectives situacions financeres.

Després hi ha un altre punt que no està explicitat en el pacte a tres i que és l’enorme valor de l’acord en si mateix. Per primera vegada un partit com el PSOE, en tasques de govern, signa un acord d’aquesta magnitud amb l’independentisme basc d’esquerres i ho fa, a més, al Congrés. Després dels pactes assolits prèviament a Navarra o a Irun, el PSOE ha travessat el Rubicó. Ja no hi ha línies vermelles.

L’horitzó electoral

Com pot influir aquesta nova situació en les eleccions del 12-J? Pot ser una de les claus, perquè la influència a Madrid -el paper d’ aconseguidor - ha sigut un dels tres baluards del PNB juntament amb la bona gestió i el fet de ser l’únic partit capaç d’arribar a acords de governabilitat. Els tres pilars dels seus fonaments han caigut. Davant la possibilitat que les eleccions no surtin com pensaven, els jeltzales han recuperat les al·lusions a la violència i a ETA. En aquest sentit, dijous mateix Josu Erkoreka afirmava que li semblava “xocant” que al mateix temps que s’atacava el portal de casa de la líder del PSE, Idoia Mendia, el PSOE signés l’acord amb EH Bildu. Un suggeriment de relació causa efecte molt poc encertat i que, a més, obvia que l’acord al Congrés feia més d’un mes que s’estava gestant i que les accions de denúncia per la situació del pres Patxi Ruiz també han afectat herriko tabernes.