El PNB aguanta l'envestida de Bildu i Pradales serà lehendakari
Penebistes i socialistes podran reeditar la seva aliança i governar amb majoria absoluta
Barcelona"Aldaketa da orain" [El canvi és ara], deia el lema de campanya d’Euskal Herria Bildu (EH Bildu). Des d’aquest diumenge Euskadi viu una nova realitat política, però la formació abertzale s'ha quedat amb la mel als llavis amb l’empat a 27 escons amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la victòria en vots d’Imanol Pradales (35,2% a 32,5%), que podrà revalidar el govern de coalició amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). Els seus 12 escons serviran per superar per 1 la majoria absoluta –38–. El nou Parlament basc serà el més nacionalista de la història amb 54 escons, dos més que els actuals, la xifra més elevada fins ara; paradoxalment en un moment en què la pulsió independentista ha baixat. El PP puja de 6 a 7 escons i Sumar i Vox en tindran 1.
El creixement d’EH Bildu és destacat arreu: assoleix el 32,5% dels vots, amb una pujada d’uns 4,5 punts a Àlaba i Biscaia i de 5 punts a Guipúscoa. Aconsegueix 6 diputats més que fa quatre anys –2 a cadascun dels tres territoris–, 5 dels quals els que havia obtingut Podem, que no obté representació parlamentària. EH Bildu és la primera força a Àlaba i Guipúscoa, mentre que el PNB resisteix a Biscaia, el territori més poblat i on els jeltzales treuen 11 punts de diferència a EH Bildu. Això sí, fa quatre anys van ser-ne gairebé 19. Els nacionalistes bascos retrocedeixen 4 diputats i més de 3,7 punts, i s’evidencia així el desgast de dotze anys amb Iñigo Urkullu com a lehendakari. Malgrat tot, guanya les eleccions, amb victòries en grans ciutats com Sant Sebastià, i sobretot a Bilbao –gairebé dobla els independentistes–, mentre que EH Bildu s’imposa a Vitòria, cosa que té valor simbòlic perquè és on es concentra el poder institucional.
Amb una participació del 62,5% hi havia bons presagis al PNB, que en la segona setmana de campanya ha remat contra el clima de sorpasso que dibuixaven les enquestes. A la sala de màquines de Sabin Etxea, la seu dels nacionalistes, comptaven que una participació superior al 60% podia somriure al PNB perquè significava que aconseguirien reduir l’abstenció. “Els ciutadans han confiat de manera majoritària en el nostre projecte”, es congratulava Pradales en la seva compareixença un cop coneguts els resultats.
La hipòtesi era que EH Bildu ja tenia el votant mobilitzat i que havia tocat sostre. De fet, l’últim sondeig durant la campanya enfilava els independentistes fins al 35% dels sufragis, i no han arribat a aquesta xifra. “Podem dir que som la primera força d’Euskal Herria”, afirmava el líder de la formació, Arnaldo Otegi, que apostava per fer la fotografia del mapa complet amb Navarra i el País Basc francès. A la seu d’EH Bildu hi havia un ambient de triomf i crits d’"independència", encara que aquesta bandera no hagi sigut la protagonista de la campanya per així poder absorbir votant no independentista. “Hem de fer un salt en la sobirania”, ha dit el candidat, Pello Otxandiano.
De 10 a 0
Fa quatre anys la distància era de 10 escons entre el PNB i EH Bildu, i ara és de 0. Els comicis reflecteixen el canvi en el sistema polític d’Euskadi que auguraven les enquestes i que ja s’havia començat a donar en les últimes conteses electorals, fossin municipals o generals, en què el PNB i EH Bildu ja se situaven frec a frec. “Ha quedat clara la pluralitat d’aquest país”, reconeixia Pradales en una compareixença un cop coneguts els resultats. A partir d’ara la formació abertzale qüestiona l’hegemonia històrica dels jeltzales i es converteix en una opció vàlida de govern, encara que aquest 2024 no serà el moment del canvi real a Ajuria Enea. EH Bildu és un partit que penetra sobretot en les generacions més joves, de manera que el futur pot ser-li prometedor.
Tanmateix, perquè els independentistes puguin arribar a tocar govern caldrà trencar amb l’exclusió que encara se li practica a nivell autonòmic: el PSE mai es va plantejar entregar la Lehendakaritza a Otxandiano, i una gran coalició sobiranista entre el PNB i EH Bildu es considera antinatural a nivell ideològic. En administracions municipals i forals també es van fer pactes l’any passat per impedir alcaldies i governs dels abertzales, com a Vitòria, però a Pamplona els socialistes sí que van entregar l’alcaldia a EH Bildu per fer fora la dreta. L’estratègia d’Otxandiano en aquesta campanya ha sigut mostrar-se, precisament, com un candidat pactista i capaç d’entendre’s amb qualsevol partit, excepte el PP. Així s’explica també l’actitud d’EH Bildu a Madrid, on s’ha erigit en un aliat segur per a Pedro Sánchez.
De moment, a Euskadi l’aliança del PSE serà amb el PNB. El cap de files dels socialistes, Eneko Andueza, ha manifestat que “estarà a l'altura”. “El vot dels que ens han fet confiança servirà per al que hem dit durant la campanya”, ha deixat clar. No necessitaran ningú més per governar. A l’esquerra del PSE, la divisió entre Sumar i Podem ha passat factura a l’espai. La formació de Yolanda Díaz aconsegueix un diputat, però continua perdent pes institucional i el projecte queda qüestionat. Pel que fa a la dreta espanyolista, el PP ha crescut gràcies a l’aposta per un candidat de tarannà més moderat que no pas el seu antecessor, Carlos Iturgaiz, més vinculat a Jaime Mayor Oreja. Una nova etapa s’obre a Euskadi.