EH Bildu amaga la independència per disputar la victòria al PNB

MadridEl cicle electoral amb tres comicis comença aquest dijous amb el tret de sortida a la campanya a Euskadi, on el PNB i EH Bildu es disputen per primera vegada la victòria a les urnes. Sense incògnites pel que fa als pactes postelectorals –nacionalistes i socialistes advoquen per reeditar la coalició actual–, l'interès el centra qui guanyarà els comicis, més enllà de la formació de govern. Els abertzales, sota el lideratge de Pello Otxandiano, un enginyer de telecomunicacions de 40 anys que fins ara pilotava el discurs del partit des de la sala de màquines, discuteixen la primera plaça als jeltzales, que han rellevat Iñigo Urkullu i aposten per un perfil poc conegut, el doctor en ciències polítiques Imanol Pradales, amb l'objectiu de rejovenir la marca. EH Bildu, que consolida la seva aposta per un horitzó confederal amb l'Estat –no la independència–, ha crescut els últims anys cultivant la seva cara més pragmàtica i prioritzant l'eix social per millorar la seva assignatura pendent: ser creïble com a força de govern.

L'última enquesta, la del Centre d'Investigacions Sociològiques d'aquest dilluns, atorga al PNB 30 o 31 escons i a EH Bildu 28 a 29, frec a frec. Fa quatre anys la diferència entre les dues formacions era de deu diputats –31 a 21–, de manera que als abertzales els ha funcionat la seva estratègia negociadora a l'Estat, acompanyada d'un cert desgast del govern d'Urkullu. La sanitat pública s'ha convertit en el principal problema per als bascos, tal com reflecteix el CIS, i és una bandera que EH Bildu vol disputar a les altres formacions d'esquerres, el Partit Socialista d'Euskadi i Podem, ara dividit en dues candidatures: la lila i la de Sumar. Com a Galícia, Yolanda Díaz se la torna a jugar. Segons els sondejos, els socialistes, capitanejats per Eneko Andueza, podrien mantenir els 10 diputats, però els sis que va aconseguir Podem l'any 2020 viatjarien cap a EH Bildu.

Bona part del secret de les bones perspectives de la formació liderada per Arnaldo Otegi és haver tret del focus les aspiracions independentistes, que el 2020 ja van desaparèixer del programa electoral. En termes semblants, el d'aquest 2024 també parla de plantejar una "proposta confederal basada en la bilateralitat" amb l'Estat "sense subordinació al Tribunal Constitucional ni el Congrés dels Diputats". No en va, EH Bildu ha evitat els últims mesos i evitarà fins a les eleccions cap entrevista amb mitjans catalans, davant el risc que els paral·lelismes amb Catalunya distorsionin l'estratègia de captar votant no independentista d'Euskadi. En sentit contrari, en canvi, el PNB ha volgut reforçar el seu discurs sobiranista per aturar possibles fugues cap a EH Bildu. A principis d'any, Urkullu va defensar l'autodeterminació a Brussel·les juntament amb Pere Aragonès, malgrat que ERC és l'aliat dels abertzales a a Madrid i a les eleccions europees.

Als comicis de l'any passat, ja es va reflectir aquesta igualtat: a les municipals EH Bildu es va quedar a menys de tres punts en percentatge de vot respecte al PNB, i a les generals del 23-J les dues formacions van pràcticament empatar, amb el 24,1 i el 24% dels sufragis. El baròmetre del CIS situa Otxandiano com el líder més ben valorat –5,6–, una dècima per sobre de Pradales –5,5–, però el successor d'Urkullu es distancia quan es pregunta als bascos a quin candidat veuen més preparat per resoldre els problemes d'Euskadi: 28,8% per 21,3%. En la mateixa línia, un 47,6% creuen que els nacionalistes són els que estan més "capacitats per governar" i un 22,1% que ho és EH Bildu.

La governabilitat, amb el PP?

Més enllà d'aquesta rivalitat, es dona per fet que PNB i PSE tornaran a governar en coalició. Han estat socis en les últimes legislatures i ho són també al Congrés, on a Pedro Sánchez li convé mantenir un tracte preferent per al PNB que li eviti possibles temptacions de mirar cap a la dreta. La incògnita és si tots sols arribaran a la majoria absoluta –38 diputats– o necessitaran el suport del PP. Alberto Núñez Feijóo ja ha cedit governs municipals i a les diputacions a nacionalistes i socialistes per evitar que governés EH Bildu, però aquest escenari està provocant problemes en la governabilitat. La Diputació de Guipúscoa, per exemple, no ha pogut aprovar pressupostos per la negativa dels abertzales i també dels conservadors. Les enquestes apunten que el PP, amb Javier de Andrés al capdavant –un altre cap de llista debutant–, mantindria els sis escons de fa quatre anys, mentre que Vox malda per mantenir la seva única diputada.

Els principals líders estatals s'implicaran en la campanya, i el president espanyol acompanyarà Andueza aquest dissabte a Vitòria. El PSE va guanyar a Euskadi el 23-J, però les expectatives en clau autonòmica són discretes. Una de les crítiques que el PP fa a Sánchez és que els rèdits dels seus pactes amb Bildu se'ls emportin, precisament, els sobiranistes. Els socialistes també han optat per un nou perfil i la vicelehendakari, Idoia Mendia, ha cedit el testimoni a Andueza, guipuscoà de 44 anys, que va arribar com a diputat al Parlament basc el 2016 i en només cinc anys ja va assolir la secretaria general del partit. Sánchez no es juga especialment les garrofes en aquesta contesa electoral mentre el PSE pugui mantenir-se al govern de coalició, mentre que Feijóo constatarà que l'espantall d'ETA que el PP branda de manera recurrent té un suport escàs a les urnes.