Els efectes del rearmament dels turullistes dins de Junts

BarcelonaTant en el congrés de Junts a Argelers, per escollir la direcció, com en el conclave del cap de setmana passat a l’Hospitalet de Llobregat, per definir el rumb del partit, el sector més pragmàtic de Junts va sortir reforçat. Primer, perquè el secretari general, Jordi Turull, va treure més vots que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i segon perquè van aconseguir frenar les aspiracions del sector més abrandat de posar data a una consulta sobre sortir del Govern o trencar el pacte per la Diputació de Barcelona amb el PSC. Així, encara que els discursos del congrés van ser retòricament durs i que Turull manté el mateix discurs que Borràs –sovint els turullistes són més pragmàtics que el mateix exconseller–, aquest sector ha assolit els seus objectius de mínims en aquest procés congressual: mostrar múscul intern i mantenir el rol institucional del partit. Ara bé, quines implicacions té això per a Junts? En què es tradueix?

El primer que implica és que poden erigir-se com a oposició interna a les decisions que pugui prendre la presidenta del Parlament. La primera prova de foc serà si se li obre judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i acaba suspesa de diputada, perquè Esquerra no li fa costat al Parlament. En privat, l’entorn de Borràs ha verbalitzat que, si això acaba passant, la coalició a la Generalitat amb els republicans no pot continuar com si res. Una coalició que ja qüestionen d’entrada perquè consideren que no s’està complint el pacte de legislatura, com ara treballar entre tots els independentistes una alternativa a la taula de diàleg. Després del congrés, els més pragmàtics creuen que tindran força interna per contrarestar aquest discurs i evitar una desestabilització de l’executiu. És a dir, ara veuen més difícil que Junts surti del Govern pel cas Borràs, almenys sense que hi hagi una dura batalla interna. De fet, els membres de l’executiu ja van enviar un missatge ben visible a la presidenta del Parlament el dia que se li va organitzar un acte de suport a l’Ateneu Barcelonès davant del processament pel cas de la Institució de les Lletres: no va assistir-hi cap dels consellers.

Com que el moment s’acosta –a partir d’ara el jutge pot obrir judici oral a Borràs en qualsevol moment–, les diferents ànimes de Junts ja han començat a marcar el relat. Divendres en una entrevista a l’ARA, la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, va mullar-se: va apostar perquè Junts es mantingui al Govern i per tenir-hi més lideratge. Alsina no és militant del partit, però és qui s’encarrega de l’avaluació del pacte amb Esquerra que està elaborant la direcció i expressa una visió compartida per bona part del sottogoverno. Per contra, Aleix Sarri, membre de la direcció i pròxim a la presidenta del Parlament, afirmava a Vilaweb que el que faci ERC amb Borràs serà un “factor important” a l’hora de dirimir la continuïtat al Govern.

L’alcaldable a la capital

L’altre gran debat en què Junts es juga el futur és Barcelona. La recepta dels pragmàtics és que es torni a presentar l’exalcalde Xavier Trias fent tàndem amb Neus Munté –actual regidora a la ciutat– i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon; mentre que l’aposta de Borràs seria el diputat Jaume Alonso Cuevillas, que ha flirtejat públicament amb la idea de presentar-se.

La fórmula que s’acabi escollint –probablement després de l’estiu– marcarà el tarannà de Junts entre els que volen que torni a ser un partit més similar a Convergència però independentista –el primer a reivindicar-ho ha sigut el conseller d’Economia, Jaume Giró, també com a nou lideratge– i els que volen que Junts trenqui del tot amb aquesta tradició. Si els candidat són Trias i Argimon, els provinents de CDC creuen que JxCat s’assemblarà més al partit en què havien militat antigament, mentre que si s’imposa la segona recepta se n’allunyaran encara una mica més. Aquesta tardor el turullisme es juga si el rearmament que s’ha visualitzat al congrés es tradueix en alguna cosa o queda supeditat a Borràs; mentre que Junts, que està en definició permament, es torna a jugar què és.