Política30/04/2013

L'Estat veu efectes jurídics i polítics en la declaració de sobirania, i el Parlament hi treu ferro

Els lletrats del Parlament, que insisteixen en la naturalesa "essencialment política" i sense capacitat normativa del text

Marc Toro
i Marc Toro

BarcelonaL'Advocacia de l'Estat ho té clar: "No es necessiten gaires raonaments per demostrar la radical inconstitucionalitat" de la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. El recurs que ha presentat al Tribunal Constitucional (TC) en representació del govern espanyol -avançat ahir per El Punt/Avui - es fixa en les sentències contra el pla Ibarrtexe i l'Estatut per demanar la nul·litat de la resolució del Parlament.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El recurs deixa clar que la declaració té efectes polítics i jurídics que representen un "desafiament" obert contra la Constitució. Específicament, considera que tant "l'orientació política del Govern" com "la promoció del debat i la participació política dels ciutadans" que es desprenen de la declaració estan viciats pel text, que té "clara rellevància externa fora de l'àmbit domèstic" de la cambra catalana.

Cargando
No hay anuncios

Unes afirmacions que volen contrarestar les al·legacions que, al seu torn, han fet arribar al TC els lletrats del Parlament, que insisteixen en la naturalesa "essencialment política" i sense capacitat normativa del text. Les seves consideracions asseguren, per tant, que la resolució no té per què entrar en "conflicte jurídic" amb la Constitució. "Exclou a priori la voluntat de ruptura del marc constitucional", afirmen.

Precedents

Cargando
No hay anuncios

La inexistència d'impugnacions anteriors no crea immunitat

L'escrit de l'Estat deixa clar que la "falta d'impugnació" de resolucions parlamentàries anteriors en favor de l'autodeterminació de Catalunya no "purga la inconstitucionalitat" de la resolució aprovada al gener.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la jurisprudència, el recurs fa esment constantment de la resolució 135/2004 del TC contra l'anomenat pla Ibarretxe, mitjançant el qual el llavors lehendakari plantejava la sobirania pròpia d'Euskadi i el dret a decidir d'una manera semblant a com ho fa ara Catalunya. El recurs també es remet, entre d'altres, a la sentència del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Sobirania

Cargando
No hay anuncios

Resideix de manera exclusiva

en el poble espanyol

Cargando
No hay anuncios

L'Estat afirma que l'acte del Parlament de Catalunya atempta contra l'article 1.2 de la Constitució, en el sentit que declara sobirà el poble català com a "subjecte polític i jurídic". L'Advocacia recorda que -segons l'article citat- la "sobirania nacional resideix" de manera exclusiva en el poble espanyol, "l'únic titular reconegut" per la carta magna.

I no només això. El recurs considera que la declaració constitueix un "acte de poder constituent" mitjançant el qual Catalunya quedaria exempta de "límits constitucionals". Límits com el que fixa l'article 2 de la Constitució, que declara la "la indissoluble unitat de la nació espanyola". El text alerta que la sobirania del poble català suposaria "atribuir el dret de secessió" a Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Consulta

No es pot exercir el dret a decidir sense reformar la Constitució

Cargando
No hay anuncios

L'exercici del dret a decidir només seria possible a través "d'una reforma constitucional per la via de l'article 168". El recurs de l'executiu espanyol considera, doncs, que el procés cap al dret a decidir que planteja la declaració és un "acte visible d'insubmissió a la Constitució", i tanca la porta a la celebració d'una consulta no acordada amb Espanya.

El text remès pels lletrats del Parlament s'esforça tant com pot a suavitzar aquesta consideració. Deixa clar que la convocatòria de la consulta esgotarà "tots els marcs legals" i que es farà -en virtut de la resolució del dret a decidir aprovada al març- a partir del diàleg amb l'Estat. "El procés del dret a decidir queda obert i indefinit respecte al seu resultat i possibles efectes jurídics", diu el text. I aclareix: "Pot convertir-se en el futur en una realitat jurídica, sense excloure [...] un procés de reforma constitucional".