Eduardo Zaplana, condemnat a 10 anys i mig de presó

ValènciaA la segona ha estat la vençuda. L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana no ha pogut tornar a escapar-se de la justícia i ha estat condemnat a deu anys i cinc mesos de presó en el conegut com a cas Erial. La secció quarta de l'Audiència Provincial de València l'ha considerat culpable dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals pel cobrament de més de 20 milions d'euros en comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997) i del pla eòlic (2003) del País Valencià. A més, li imposa multes superiors als 25 milions d'euros i 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació en càrrec públic, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià.

Zaplana no ha pogut repetir la jugada de l'anomenat cas Naseiro, que a finals dels anys 80 investigava el presumpte finançament il·legal d'Aliança Popular. Es tracta de la investigació, per la qual se li atribueix erròniament l'afirmació que estava en política per enriquir-se, quan el que es va enregistrar era que desitjava tenir molts diners per comprar-se un cotxe. D'aquell procés el polític conservador va poder sortir indemne perquè la causa es va tancar en ser anul·lades les escoltes que la sustentaven.

Ara, si el Tribunal Suprem no corregeix la sentència davant el més que presumible recurs de Zaplana, l'excap del Consell i ideòleg de l'actual PP valencià, haurà de fer front a una important condemna i al decomís dels diferents béns i quanties intervingudes durant la instrucció de la causa. Una pena que hauria estat més gran encara si el tribunal també l'hagués considerat culpable del delicte de pertinença a grup criminal.

A més de l'expresident valencià, la sala també ha considerat culpables altres cinc acusats amb penes d'entre un any i tres mesos i set anys i mig de presó per prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals. Es tracta dels empresaris Vicente i José Cotino i Francisco Pérez López. També ha condemnat l'assessor els seus testaferros, Francisco Grau i Joaquín Miguel Barceló.

Segons l'escrit de la sentència, l'expresident va rebre suborns de nombrosos empresaris com ara de la controvertida família Cotino. Al capdavant de la nissaga i del conglomerat empresarial es trobava l'exdirector general de la Policia Nacional, exconseller i expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, mort l'abril del 2020 durant la instrucció de la causa. Segons van confessar els nebots durant el judici, el seu oncle va constituir a Luxemburg junt amb Joaquín Barceló i José Francisco García -excap de gabinet d'Eduardo Zaplana- les empreses que haurien servit per transferir 6,4 milions en comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV. La xifra pactada equivaldria a una participació del 30% de la companyia concessionària, per la qual els Cotino van obtenir en una posterior venda 43 milions d'euros.

Qui també va confessar va ser Juan Francisco García, que ha quedat absolt, i que va explicar que "[Juan] Cotino em va transmetre l'interès [per les concessions] en presència de Zaplana". També va reconéixer que va aprofitar la presidència de la comissió d'adjudicatària de les ITV per dissenyar una convocatòria que predeterminava que Sedesa fos la guanyadora del concurs.

Un altra confessió determinant ha estat la de Joaquín Barceló, examic "de l'ànima" de l'expresident valencià, que al judici va afirmar que els 6,4 milions d'euros que posseïa a través de l'empresa luxemburguesa Imison International els gestionava "per part d'Eduardo Zaplana", de "qui eren els diners" i qui li va demanar que es "fes càrrec" dels fons. "Sí, em demanava favors i els feia. Si això es diu testaferro, doncs testaferro", va contestar al fiscal anticorrupció Pablo Ponce.

Barceló també va explicar que els 5 milions d'euros que tenia en un compte bancari a Andorra eren d"'Eduardo Zaplana". En el mateix sentit, va detallar que els immobles que va comprar amb aquests fons els va adquirir per encàrrec de Zaplana. "Els àtics [a Altea] no són meus", "la finca de Somosaguas [a Pozuelo de Alarcón]" i "el pis" [a Madrid] on va residir l'expresident valencià "no eren meus, eren d'Eduardo [Zaplana]", va insistir. "Jo signava el que ell demanava, era el meu amic de l'ànima", es va justificar. Segons Barceló, en l'organigrama de la trama, l'excap del Consell donava les ordres, els seus assessors fiscals dissenyaven l'estructura financera i ell es limitava a signar.

Els altres set acusats han estat absolts després que la Fiscalia retirés l'acusació per a tres d'ells o per no apreciar proves que sustentin una condemna. Entre ells figura el també expresident de la Generalitat José Luis Olivas.