Eduardo Zaplana, condemnat a 10 anys i mig de presó

ValènciaA la segona ha estat la vençuda. L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana no ha pogut tornar a escapar-se de la justícia i ha estat condemnat a deu anys i cinc mesos de presó en el conegut com a cas Erial. L'Audiència Provincial de València l'ha considerat culpable dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals pel cobrament de comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997). A més, li imposa multes superiors als 25 milions d'euros i 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació de càrrec públic.

Zaplana no ha pogut repetir la jugada de l'anomenat cas Naseiro, que a finals dels anys 80 investigava el presumpte finançament il·legal d'Aliança Popular. Es tracta de la causa per la qual se li atribueix erròniament l'afirmació que estava en política per enriquir-se, quan el que es va enregistrar era que desitjava tenir molts diners per comprar-se un cotxe. Tot i la mala fama generada, d'aquell procés el polític conservador en va poder sortir indemne perquè el cas es va tancar en ser anul·lades les escoltes que el sustentaven.

Ara, si el Tribunal Suprem no corregeix la sentència davant el més que presumible recurs de Zaplana, l'excap del Consell, ideòleg del PP valencià i pare polític de l'actual president, Carlos Mazón, haurà de fer front a una important condemna i al decomís dels diferents béns i quanties intervingudes durant la instrucció. Una pena que hauria estat més elevada encara si el tribunal també l'hagués considerat culpable del delicte de pertinença a grup criminal i, sobretot, de cobrar comissions per les adjudicacions del pla eòlic (2003). L'Audiència Provincial ha determinat que no es pot provar la seva participació en aquest apartat. Es tracta d'un fet determinant, ja que les comissions investigades pels dos processos –ITV i pla eòlic–, sumaven més de 20 milions d'euros.

A més de l'expresident valencià, la sala també ha considerat culpables uns altres cinc acusats. Entre ells, hi ha els màxims col·laboradors de Zaplana: els seus testaferros, Francisco Grau i Joaquín Barceló, i el seu ex cap de gabinet Juan Francisco García. La pena més alta és per al primer —l'únic dels tres que es va mantenir fidel a l'expresident durant el judici— i per a qui els magistrats han fixat una pena de cinc anys de presó i una multa de 20 milions d'euros. Molt més lleu ha estat la condemna a Barceló, que sí que va confessar, i per a qui la pena no supera l'any i tres mesos de presó i els cinc milions d'euros. També s'ha beneficiat d'una important rebaixa per la seva col·laboració amb la justícia García, a qui li han fixat dos anys i 11 mesos de presó. Els altres tres condemnats són els empresaris Vicente i José Cotino i Francisco Pérez López, als quals s'ha interposat una pena de tres anys i cinc mesos de presó per suborn, falsedat i blanqueig de capitals. Els altres set acusats han estat absolts després que la Fiscalia retirés l'acusació per a tres d'ells i per no apreciar proves que sustentin una condemna en la resta de casos. Entre ells figura el també expresident de la Generalitat José Luis Olivas.

"Sí, jo era el testaferro d'Eduardo Zaplana"

Segons l'escrit de la sentència, l'expresident va rebre suborns de nombrosos empresaris, com ara de la controvertida família Cotino. Al capdavant de la nissaga i del conglomerat empresarial es trobava l'exdirector general de la Policia Nacional, exconseller i expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, mort l'abril del 2020 durant la instrucció de la causa. Segons van confessar els nebots durant el judici, el seu oncle va constituir a Luxemburg, juntament amb Joaquín Barceló i José Francisco García, les empreses que haurien servit per transferir 6,4 milions en comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV. La xifra pactada equivaldria a una participació del 30% de la companyia concessionària, per la qual els Cotino van obtenir en una posterior venda 43 milions d'euros.

Una altra confessió determinant va ser la de Joaquín Barceló, ex "amic de l'ànima" de l'expresident valencià, que al judici va afirmar que els 6,4 milions d'euros que posseïa a través de l'empresa luxemburguesa Imison International els gestionava "per part d'Eduardo Zaplana", que era el propietari dels diners i qui li va demanar que es fes càrrec dels fons. "Sí, em demanava favors i els feia. Si això es diu testaferro, doncs testaferro", va contestar al fiscal anticorrupció Pablo Ponce.

Barceló també va explicar que cinc milions d'euros que tenia en un compte bancari a Andorra eren d'Eduardo Zaplana. En el mateix sentit, va detallar que els immobles que va comprar amb aquests fons els va adquirir per encàrrec de Zaplana. "Els àtics [a Altea] no són meus", va dir, i també va negar que fossin de la seva propietat "la finca de Somosaguas [a Pozuelo de Alarcón]" i "el pis" [a Madrid] on va residir l'expresident valencià. "Jo signava el que ell demanava, era el meu amic de l'ànima", es va justificar. Segons Barceló, en l'organigrama de la trama, l'excap del Consell donava les ordres, els seus assessors fiscals dissenyaven l'estructura financera i ell es limitava a signar.