Arrimadas, cada cop més sola en el seu agònic final de mandat a Ciutadans

BarcelonaEn temps de carestia els líders es desgasten al doble de velocitat, i dos anys després d’haver perdut 47 diputats a les generals Inés Arrimadas no ha aconseguit que Ciutadans aixequi el cap, ni que sigui per deixar-se veure en alguna enquesta electoral. La dirigent, en el passat una figura incontestable entre els seus, arriba al final del seu mandat panteixant, esquivant els entrebancs que li posa el PP i per un camí cada dia més solitari. El debat sobre quin ha de ser el nou model del partit ha tornat a fer aflorar les crítiques internes. S’ha distanciat de la seva mà dreta al Congrés, Edmundo Bal, i ha perdut influència al seu propi grup parlamentari. Esperona la tensió el seu antic rival a les primàries, Francisco Igea, i també des d’Europa ha rebut queixes dels seus eurodiputats. Al gener, les bases decidiran qui ha de liderar la nova etapa.

Fa mesos que entre alguns dels caps visibles del partit planen els dubtes sobre Arrimadas. La decisió de Bal d'anunciar que es presentarà a les primàries del partit al marge de l'actual líder ha certificat la ruptura entre els dos dirigents que s'havia anat evidenciant a cop de filtracions als mitjans i tibantors a les xarxes socials. El portaveu de Cs al Congrés s'ha avançat a Arrimadas, que encara no ha confirmat si es presentarà o no a les primàries. "Li he trucat abans d'anunciar-ho", ha explicat. "Li he dit que aquest és un partit de tots", ha puntualitzat, i ha insistit que no es presenta "contra" ella, sinó perquè "cal un canvi de lideratge": "Li pot anar bé al partit".

Les diferències sobre el suport de Cs a la llei del només sí és sí del govern espanyol (Bal i la diputada Sara Giménez van promoure el vot afirmatiu en contra de l'opinió d'Arrimadas) van obrir la veda i va deixar intuir que la primera ja no compta amb l'aval de tot el grup parlamentari. Una altra mostra d'això va ser el fet que el diputat Miguel Gutiérrez pengés una fotografia del grup al Congrés amb Bal al capdavant i sense Arrimadas, amb el text: «Equip A». El gest va fer aixecar algunes celles entre els taronges.

Amb aquest escenari s’obria el debat en la reunió executiva de l’últim divendres de novembre sobre el model de partit que s’havia de portar a les bases en el marc dels treballs per a la refundació de Cs. La proposta que es va acabar imposant va ser la d’una direcció bicèfala, amb un secretari general que ostenti el poder intern i un altre que sigui el portaveu polític. Bal defensava un altre model més tradicional, alineat amb l’antic rival d’Arrimadas a les primàries, Francisco Igea, que segons va avançar El País també hauria estat el més votat per la militància en els qüestionaris interns que havia repartit Cs. Però finalment es va acabar votant la bicefàlia per unanimitat gràcies a una transacció que remarca que el lideratge polític i la secretaria general s’hauran d’escollir en primàries i en una papereta conjunta. Després de dies de tensions, Arrimadas i Bal van escenificar una treva amb una abraçada que ha durat menys d'una setmana.

Segons considera una veu taronja, aquest model de bicefàlia permet donar una sortida a la líder, desgastada per les seves decisions estratègiques i les fugues internes, i alhora mantenir-se com a portaveu política. Però el lideratge d’Arrimadas arriba trontollant a la refundació. La pressió interna en l’últim any la va portar a escriure una carta de comiat, encara que finalment va optar per posar la seva direcció a disposició de les bases. El debat que s’obrirà en les pròximes setmanes és aquest. ¿Arrimadas ha de continuar al capdavant de l’executiva? Mentre diverses veus consultades valoren el seu capital polític i insten a no perdre "talent", d’altres defensen que una refundació ha de venir també acompanyada d’una renovació de líders. "Tothom coincideix en el valor polític d’Arrimadas, però ella ha sotmès el seu lideratge a una ratificació en una assemblea, i ha d’anunciar què vol fer", explica Dimas Gragera, membre de l’equip de refundació i candidat per Cs a Santa Coloma, que dona suport a la líder, però admet que "és cert que hi ha un escenari obert".

Setmanes decisives

Fins i tot alguns dels defensors més fidels d'Arrimadas admeten en privat que el seu lideratge ja no és el que era i ningú descarta que no hi pugui haver altres candidatures a banda de la de Bal. Per la seva banda, Igea va fer una crida pública perquè els nous líders del partit siguin cares noves i va atribuir "errors personals" a Arrimadas, encara que va deixar clar que ell tampoc es presentarà: va donar suport a Bal en la seva decisió. A aquestes crítiques s’hi han de sumar les de l’eurodiputat taronja José Ramón Bauzá, que dimecres va fer una sèrie de piulades en què es va declarar "riverista" i va rebutjar la línia ideològica de la nova direcció, que rebutja els pactes amb el PP. A l’altre cantó, i la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, va assegurar que ella no es presentarà a les primàries i, fent costat a la líder, va demanar unitat. El pinyol català del partit també és encara molt pròxim a Arrimadas. Els líders del partit a Catalunya han presentat una esmena als estatuts en què reclamen que el nom del partit (podrien renunciar a la marca Ciutadans) es mantingui a Catalunya i sol·liciten que els líders interns autonòmics del partit també s’escullin per primàries, com ha sabut l’ARA.

Després d’una setmana convulsa, l’executiva va fer públic un comunicat en què va admetre discrepàncies sobre la ponència dels estatuts en l'última reunió, però va destacar que es van expressar amb "molt de respecte". Nombroses fonts consultades insisteixen a remarcar que les tensions van ser normals en un procés intern i rebutgen el "soroll" que acompanya la refundació. Sigui com sigui, les setmanes vinents seran decisives perquè Cs esculli els seus nous líders.