Certesa econòmica, interrogants polítics: la visió dels economistes sobre la independència de Catalunya
El Col·legi d'Economistes de Catalunya presenta un llibre sobre l'impacte d'un hipotètic estat català
BarcelonaEl Col·legi d'Economistes de Catalunya ha presentat aquest dijous un llibre en què han participat 18 professionals del ram que s'encarreguen de respondre a una sèrie de preguntes plantejades sobre la independència de Catalunya. Els encarregats de presentar l'estudi i les conclusions han estat els coordinadors del text, Modest Guinjoan i Oriol Amat. La principal conclusió a què arriba el llibre és que Catalunya és viable des del punt de vista econòmic, però que l'èxit d'un hipotètic estat català passa en bona part pel procés polític que s'esdevingués. "Hi ha interrogants polítics", ha apuntat Amat.
"La independència maximitzaria les potencialitats de l'economia catalana", ha apuntat Amat en la seva intervenció, en què també ha recordat que el 53,7% dels associats al Col·legi d'Economistes està a favor d'un estat propi, d'entre els 1.200 consultats. Un 71% dels enquestats considera que una Catalunya independent és viable econòmicament.
Endeutament i repartiment d'actius
Els economistes David Ros i Roger Fatjó consideren que el nou estat se situaria amb un deute del 52% sobre el PIB en el millor dels casos (és a dir, tenint en compte els líquids que té l'estat espanyol), o bé en el 103% del PIB en el pitjor dels escenaris analitzats pels autors. Un 56% dels economistes considera que amb un estat català l'endeutament es podria reduir més ràpidament.
Catalunya a Europa
Pel que fa a la pertinença del nou estat a la Unió Europea (UE), l'economista Francesc Granell considera que "cal aconseguir que cap estat membre s'oposi a la sol·licitud d'adhesió". Miquel Puig, en canvi, considera que Catalunya "naixeria" dins de la UE "en interès de totes les parts". En referència al sistema financer, Anton Gasol i Xavier Segura consideren que seria "imprescindible" seguir dins les institucions europees.
Crearia ocupació la creació d'estructures d'estat? Es podrien arribar a crear entre 51.000 i 71.000 llocs de treball en l'administració estatal catalana.
En referència a les pensions, les economistes Núria Bosch i Marta Espasa arriben a la conclusió que estan més garantides en un estat català que no pas dins d'Espanya.
El perill del boicot
"Caldria un boicot comercial d'una magnitud impensable, i altament improbable, per anul·lar l'efecte positiu de l'eliminació del dèficit fiscal", conclou el llibre en una part desenvolupada per Xavier Cuadras i Modest Guinjoan. Antoni Castells estima la caiguda del comerç en un 1,5% del PIB, que seria subsanada per l'eradicació del dèficit fiscal.
Pel que fa a l'impacte en el nombre d'empreses i de multinacionals, Francesc Raventós considera que les conseqüències negatives de la independència no serien d'especial gravetat i durada.
Un problema de poder
El notari Juan José López Burniol, que ha fet una introducció prèvia a la intervenció dels coordinadors del projecte, ha defensat la consulta sobiranista i ha reclamat un debat "en què es parli dels avantatges i dels inconvenients" de la independència. "La decisió final s'ha de prendre amb el cap, amb el cor i amb la cartera", ha assenyalat. López Burniol ha volgut afegir que no es tracta del "problema català", sinó d'un problema de poder en el marc de l'Estat.
L'encarregat de presentar l'acte ha estat el degà del Col·legi d'Economistes, Joan B. Casas, que ha anunciat la voluntat de l'entitat de participar "activament" en un debat com aquest. "Aquest és un text que, quan es llegeix, es veu que no és agressiu", ha apuntat Casas en la seva intervenció inicial.