De revulsiu d’urgència a aspirant a president en temps rècord

BarcelonaUn cap de setmana. És el temps que es va rumiar Oriol Junqueras la proposta de Joan Puigcercós i Joan Ridao -temerosos de perdre l’acta a Brussel·les just després d’agafar el volant del partit- de liderar ERC a les europees del 2009. “Vaig tenir dubtes. La vida fora de la política era interessant”, reconeix, immers com estava a la universitat i col·laborant en mitjans en la seva faceta d’historiador. Ja era regidor a Sant Vicenç dels Horts però no creia que, a part d’això i la incursió a Europa, la seva vida política anés gaire més enllà. Va ser el 21 de febrer -avui fa cinc anys- quan el consell nacional d’ERC el va ratificar per àmplia majoria tot i que aquell era un partit trencat. Ara els sondejos el situen com a aspirant a presidir el país.

Tanmateix, algunes coses no han canviat tant, com la fallida oferta de tancar una llista amb CiU. D’altres, però, sembla que evoquin la Prehistòria. ERC encara governava amb el PSC, la reivindicació a Europa no era l’ampliació interna, sinó l’oficialitat del català, i Junqueras va agrair la seva ratificació disparant a CiU. “Si algú ens busca les pessigolles [referint-se a CiU], toparà amb la nostra ànima”, va etzibar.

Va fer tàndem amb una desconeguda Marta Rovira, amb qui va reeditar l’eurodiputat amb el 9,2% de vots, menys que a les europees del 2004 però més que en les estatals d’un any abans. ¿El got mig ple o mig buit? Un diari afirmava d’ell la nit electoral: “Lluny d’il·luminar una nova era republicana, perpetua la seva lenta decadència”. L’ara president d’ERC veia en el resultat “un primer pas cap a la independència”.

El que podia ser una fugaç incursió, però, es va accelerar el 2011. Després de la patacada de les autonòmiques, es va afiliar a ERC al febrer -número de militant 36.394- i poc després ja se’l veia com a candidat de consens a liderar el partit. Una posició que va guanyar força després que ERC tampoc alcés el cap a les municipals del maig mentre ell aconseguia l’alcaldia més gran del partit en una ciutat poc nacionalista, amb una llista heterogènia i fent campanya també en castellà.

Totes les famílies que quedaven al partit el van avalar, va tancar una nova direcció plural i, després de situar Alfred Bosch de candidat a les estatals de la tardor en lloc de Ridao, va salvar el primer match ball retenint els tres escons. Des de llavors, el partit ha anat a més. Virant cap a l’acord amb CiU i aprofitant l’onada sobiranista i una capacitat discursiva brillant -no ha rebut mai classes d’oratòria però omple auditoris arreu sense utilitzar guions escrits-, va catapultar ERC a la segona força.

Des del 25-N, és líder del partit, alcalde, cap de l’oposició i pare -va tenir el fill en plena campanya-. Com ho compagina? Trepitja poc el Parlament i l’ajuntament, delega les funcions a una cort de confiança, fuig de la vida interna del partit i es reserva per als grans debats, trobades amb la societat civil i actes pel país. “M’ajuda molta gent”, diu. No tota la cúpula veu bé el control reservat dels temes més delicats, ha protagonitzat polèmiques com en proposar aturar l’economia, ICV l’acusa de girar a la dreta i fins i tot premsa ultra ha fet córrer que ha abraçat l’islamisme. Cinc anys més tard, però, és el principal valor republicà i ja no veu quan acabarà el parèntesi polític. “Ja ho veurem”, es limita a respondre sobre el futur.

Junqueras participarà en la marxa d’aturats

Oriol Junqueras participarà en la marxa d’aturats del Baix Llobregat, que des de demà i fins dijous recorrerà la comarca i culminarà a les portes del Parlament en un dia de ple per fer arribar les seves reivindicacions. La Coordinadora d’Aturats del Baix Llobregat va presentar ahir la iniciativa, que comptarà amb el suport de diversos partits, entre els quals ERC, i la participació del seu líder diumenge, el dia en què la marxa passarà per Sant Vicenç dels Horts, la ciutat de la qual és alcalde. Altres dirigents republicans participaran en el recorregut, com la seva portaveu, Anna Simó, i el diputat al Congrés Joan Tardà.