Duran i Unió tornen a situar-se al centre del procés
El líder democristià pren embranzida i col·loca el partit en una posició de força per fixar una pregunta "inclusiva"
Barcelona"Tot això que tenim organitzat... Es pot desmuntar?" Aquesta és la pregunta que els responsables logístics del Parlament van rebre hores abans que Artur Mas i Oriol Junqueras firmessin l'acord de governabilitat el 19 de desembre de fa un any. El nerviosisme era màxim en els instants previs a la signatura. L'escenari -l'auditori de la cambra catalana- estava degudament bastit i només faltava que hi entressin els protagonistes, però l'acord definitiu es resistia. "Fins a cinc minuts abans de l'hora convinguda -la una del migdia-, Duran es resistia. Deia que hi havia aspectes que no li agradaven. La tensió va ser forta", recorden fonts properes a la negociació entre CiU i ERC. Finalment, però, tant l'escenari com la signatura es van poder mantenir.
Aquest episodi exemplifica el grau d'influència que Josep Antoni Duran i Lleida i el partit que lidera, Unió, han mantingut sobre els processos decisius de la política catalana. I s'està tornant a demostrar en el camí cap a la definició de la data i la pregunta de la consulta. "El temps sempre posa les coses al seu lloc, i ara estem al centre, que és on ens toca estar", assenyala a l'ARA un membre de la cúpula democristiana. Unió, segons fonts consultades, es veu "vencedora" del debat sobre la "pregunta inclusiva" i sosté que és clau per evitar que el procés quedi "exclusivament" en mans d'ERC.
El futur de Duran
Abans de les vacances d'estiu, els decibels sobre un pròxim comiat de Duran al capdavant d'Unió van tocar el seu màxim. Dirigents de CDC fantasiejaven amb una sortida exprés del líder d'Unió cap al sector privat. Passats uns mesos, la seva marxa sembla descartada a curt termini, però cap dirigent dóna per fet que el seu lideratge s'allargui gaires més anys. Els compromisos polítics que apareixen en el calendari dels pròxims anys -consulta, hipotètiques plebiscitàries i eleccions espanyoles del 2015-, sumats a la incògnita sobre el futur de la federació nacionalista, fan que cap resposta pugui tenir un cent per cent d'efectivitat. "Per ara, no marxa. I està demostrant un altre cop la seva habilitat", explica un dirigent proper a Duran.
"Se'l veu en forma, més animat que fa uns mesos", sostenen dirigents que comparteixen reunions amb ell restringides a la cúpula del partit. Fins i tot ha fet un pas endavant positiu en la seva relació amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que fa uns mesos qualificava de "millorable". "Han mantingut més contacte", apunten fonts nacionalistes. Els democristians han rebut amb un somriure l'actitud de Mas aquesta setmana al Parlament, on va acostar-se a ICV apel·lant a "grans majories" i a una pregunta que pugui acollir el màxim de forces polítiques catalanes.
"Ara mateix, a l'hemicicle hi ha dos partits, Unió i els ecosocialistes, que tenen una posició decisiva. No es pot avançar sense que hi siguin tots dos", sostenen fonts democristianes, que apunten: "El més senzill era anar només amb ERC i fer-ho tot de pressa. Però després que el PSC es despengés, aquesta via no és la més correcta", assenyalen els mateixos interlocutors. Duran té molt interioritzada la dita "si vols anar ràpid, fes-ho sol; si vols anar lluny, fes-ho acompanyat" i l'aplica a l'hora de negociar els termes de la consulta.
Les interpretacions de l'acord
Mas -així ho va expressar dimecres al Parlament en resposta a Joan Herrera- no vol un acord que es pugui interpretar de "diferents maneres". D'aquí que parli de "claredat" en el plantejament de la pregunta cada cop que s'hi refereix. "A porta tancada, el president, que assegura tenir clara la seva proposta de pregunta, sempre ens insisteix que un cop pactada no hi pot haver disparitat l'endemà sobre el seu contingut", asseguren fonts nacionalistes. Malgrat això, no falten dirigents que arrufen el nas quan combinen una pregunta "inclusiva" -que alguns ja tradueixen com una pregunta "que no pregunti sobre la independència"- amb la voluntat de Mas de no veure interpretacions diferents sobre la qüestió.
Tot i aquesta voluntat, el líder de CiU no amaga que vol una pregunta que acontenti els independentistes i els confederalistes. Així ho va expressar dijous en un acte a l'Ateneu Barcelonès, on va vaticinar un acord que no seria "perfecte", però que serviria per als que volen un estat "com Àustria i Dinamarca" i per als que tinguin la idea d'oferir alguna "associació" a Espanya un cop fet "un exercici total de sobirania". Altre cop, un gest cap a ICV -el dia anterior ja ho havia fet al Parlament- i cap a Duran, que no vol sentir a parlar d'una consulta que parli sobre la independència.
La idea que tenen al cap els estrategs nacionalistes és eixamplar al màxim la base social a favor del dret a decidir per exhibir unitat davant l'Estat -i la comunitat internacional- quan les institucions espanyoles es neguin a celebrar la consulta. Mentrestant, però, el focus seguirà posat en com els partits catalans basteixen la consulta i la presenten davant la ciutadania. I és en aquest escenari on Unió se sent còmoda, forta i legitimada per mantenir-se al bell mig d'un debat decisiu per al futur de Catalunya.
Trias votaria 'sí' tot i no ser independentista
L'alcalde de Barcelona i secretari general adjunt de CiU, Xavier Trias, no se sent independentista, però en cas que se celebrés un referèndum d'autodeterminació optaria per un vot favorable a un estat independent. "No sóc independentista, però votaré independència, perquè el pitjor que ens pot passar és quedar-nos com estem", va explicar en una entrevista a Efe. Segons Trias, són molts els catalans que estan en la mateixa situació que ell i que en l'última Diada van sumar-se a la Via Catalana malgrat no ser "independentistes en el sentit clàssic". Per a l'alcalde de Barcelona, la situació financera a què es veu sotmesa la Generalitat per l'ofec de l'Estat és "inversemblant", i la "falta de respecte" cap a la llengua i la cultura catalanes resulta sovint "insuportable".
A parer seu, ara la pilota és a la teulada de l'estat espanyol, que no és conscient que té un "problema gros" amb una Catalunya cada cop més inclinada cap al sobiranisme. "Algú ha de moure peça, i si ningú ho fa, ho farem nosaltres", va advertir. Trias considera que mantenir l' statu quo autonòmic seria "un desastre", però no creu que de Madrid n'arribi cap oferta seductora, perquè estan "atrapats" en les seves "idees antiquades".