Duran promet no canviar de partit però insinua que podria deixar Unió si perdés la seva "especificitat"

Barcelona"Aquest estiu farà 41 anys que milito a Unió i no militaré en cap altre partit que no sigui Unió ni deixaré de tenir l'honor de formar-ne part mentre el meu partit continuï defensant la seva personalitat i la seva especificitat". El president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha referit d'aquesta manera aquest divendres al debat intern que manté el seu partit sobre el full de ruta per als propers temps. Sense fer al·lusió al full de ruta independentista acordat entre CDC i ERC, Duran ha subratllat que l'"especificitat" d'Unió "tant en el terreny nacional com en el dels seus postulats socialcristians" permet al partit "presentar credencials pròpies amb reconeixement internacional".

En la seva carta web a la militància, Duran també ha anunciat la seva decisió de delegar en el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, "tot el pes polític i la representació en la propera campanya electoral". Ha reconegut la seva "voluntat de projectar altres dirigents", principalment Espadaler. "Això no vol dir que jo no participi en la campanya quan altres obligacions m'ho permetin. Estic al servei de qualsevol candidat que demani el meu suport. I tant!", ha puntualitzat. Duran ha insistit que el pas al costat que farà en aquestes municipals no significa que ja hagi decidit "deixar el partit".

D'altra banda, ha avançat que aquest dissabte no acudirà al consell nacional conjunt de CDC i Unió perquè té "un compromís fora de Catalunya assumit fa temps". Segons ha revelat Duran, en la reunió del comitè de govern d'Unió, dilluns passat, Espadaler va informar de la "tensió que en els darrers dies hi ha hagut entre CDC i Unió en la preparació de les llistes municipals". "Només diré que no em sorprèn", ha sentenciat.

La resposta al jihadisme

A la carta setmanal adreçada a la militància, Duran també fa referència a la desarticulació a Catalunya d'una cèl·lula jihadista formada per alguns conversos a l'islam. A parer seu, "la secularització i l'exclusió social afavoreixen les conversions a l'islam". "Hi ha gent que troba en l'integrisme els referents perduts en el nostre món cultural", ha constatat.