Duran s’obre a liderar una llista d’Unió a Madrid
BarcelonaEn les hores més calentes del dimecres 17 de juny, després que la direcció d’Unió acordés deixar el Govern i descarregués així el cop definitiu als pilars que havien sostingut durant 37 anys una aliança amb CDC que ja s’ensorrava, Josep Antoni Duran i Lleida va voler curtcircuitar les especulacions que circulaven sobre el seu imminent adéu a la política. “Prou d’intoxicació. No és cert! Cal contrastar abans les notícies, sisplau”, va exclamar des de Twitter. Era l’enèsim cop que sortia a desmentir uns rumors que, en més d’una ocasió, ell havia alimentat.
Ahir va reblar el clau: ara que Unió es disposa a navegar en solitari per les aigües d’un “catalanisme tranquil” -en paraules d’un dirigent del partit-, Duran no pensa anar-se’n cap a casa. “Davant d’aquest repte, no amagaré el cap. Sóc aquí per donar la cara i defensar aquest projecte al costat de qui sigui”, va assegurar des del Congrés de Diputats. No va voler confirmar si serà ell qui finalment encapçalarà la candidatura del seu partit per a les eleccions generals o si concorrerà al 27-S, però sí que va assenyalar que es veu amb cor de fer-ho. “En tinc ganes, mai he dit el contrari. Ja sé que alguns tenen ganes que desaparegui d’una vegada, però encara tinc reserves i capacitat i em sento molt lleuger per contribuir a una bona campanya on faci falta”, va raonar.
Espadaler ja enfila el 27-S
Fonts democristianes consultades per l’ARA indiquen que, ara mateix, l’esquema més probable és que el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, lideri la candidatura al Parlament i Duran es postuli per Madrid. Ara fa dos anys Duran expressava públicament la seva recança a repetir com a candidat de CiU al Congrés i ho deixava tot en mans d’una conversa amb la seva dona i les seves filles, que, segons deia, el veien poc per casa. Segons les fonts consultades, Duran està ara “molt més en forma” que llavors i també està disposat a presentar batalla a les generals. Pel que fa a la llista del 27-S, a la cúpula d’Unió ningú sembla discutir el número u a Espadaler, que ha fet pinya amb Duran en tot el procés de trencament de CiU. El mateix Duran va retuitejar una piulada en què s’informava que Espadaler s’ofereix com a cap de llista el 27-S. Una de les opcions sobre la taula és que Duran també hi figuri en un lloc simbòlic -podria tancar la llista-, però en tot cas és segur que s’hi bolcarà perquè Unió no punxi.
Un altre dels seus desafiaments serà aconseguir representació a Madrid. Duran està convençut que pot connectar amb la gent que “se sent òrfena de sentit comú, moderació i radicalitat en el respecte a la llei i les institucions”, amb els “catalanistes que volen que es respectin les regles de joc i es facin les coses bé”. Ho va dir el dia en què els deu diputats de CDC i els sis d’Unió van escenificar el seu trencament, suavitzat amb una fórmula de cohabitació fins al final de la legislatura.
Abans que sortís a parlar Duran ja havien comparegut els diputats convergents, que comparteixen grup amb els d’Unió però que faran vides paral·leles. Duran es manté formalment com a portaveu del Grup Català de CDC i Unió, però els convergents només obeiran el seu, Pere Macias. Carles Campuzano en serà el portaveu adjunt. Els dos subgrups es partiran els torns de paraula als plens i a les comissions i es dividiran les iniciatives a presentar. Vénen mesos en què cadascú voldrà marcar el seu propi perfil.
