Duran queda fora del Congrés amb la meitat de vots que Espadaler
El líder democristià assumeix la derrota però no fa, de moment, cap pas enrere
BarcelonaSis mesos enrere Unió tenia tres consellers al Govern, una desena de diputats (afins) al Parlament i sis al Congrés de Diputats. Ara és una força extraparlamentària a l’estat espanyol, que ahir va obtenir al voltant de 63.000 vots (un 1,7% dels sufragis). L’ocàs del partit no és menor que el del seu màxim líder, Josep Antoni Duran i Lleida, que amb una de les carreres més dilatades del Congrés de Diputats aquest 20-D s’ha quedat sense escó amb poc més de la meitat de vots que el seu número dos i cap de llista a les eleccions catalanes, Ramon Espadaler. Respecte a fa quatre anys, ahir Duran va viure una nit electoral diametralment oposada: des de la seu d’Unió li va quedar molt lluny la celebració de la victòria de CiU -l’única- a les eleccions espanyoles del 2011 a l’Hotel Majestic de Barcelona.
Abans d’acabar l’escrutini, Duran i Lleida va comparèixer davant els mitjans de comunicació per reconèixer la derrota i assumir la “màxima responsabilitat”. “No hi ha justificacions, no hem sabut arribar a la ciutadania”, va dir el democristià envoltat dels membres del comitè de govern del partit. A diferència del 27-S, però, que va posar el seu càrrec a disposició la mateixa nit electoral, ahir Duran no va concretar com es traduiria aquesta assumpció de responsabilitats. Només va apuntar que, d’acord amb els resultats, Espadaler havia sigut “millor” candidat que ell i que, per tant, era un actiu que s’haurà de tenir en compte en un futur. “No he sigut capaç de retenir ni el resultat del 27-S”, va reconèixer. En aquesta línia, va ungir implícitament Espadaler: vol que li agafi el relleu definitiu quan arribi el moment. Malgrat els mals resultats, Duran va mostrar-se convençut que hi ha espai per a Unió en el si del catalanisme moderat i que un partit amb tanta història ha de ser “útil” per “vertebrar” aquest espai.
Una estratègia fallida
Al llarg de la jornada, els quadres del partit -molts presents en col·legis electorals- parlaven de “confusió”, d’“escenari expectant” i “obert”, ningú es volia situar en la hipòtesi dels 0 escons. Les mirades estaven posades en la participació, ja que si repetien els resultats del 27-S a la demarcació de Barcelona -poc més de 75.000 vots- podien obtenir un escó mentre la mobilització de la ciutadania es mantingués en paràmetres normals. La realitat se situava lluny d’aquest resultat i el primer sondeig a peu d’urna va caure com una galleda d’aigua freda a la seu del carrer Nàpols. Els pocs militants que es van acostar a la seu del partit a Barcelona vivien un déjà-vu de la nit del 27-S amb la diferència que ara, amb dues derrotes a la motxilla, saben que “la remuntada serà molt difícil”.
Unió ho havia fiat tot al seu líder en aquestes eleccions. Confiaven en la seva trajectòria i popularitat -és un dels polítics més coneguts a tot l’Estat segons el CIS- i fins i tot amb un cert vot despistat que identifiqués Duran amb la ja desapareguda CiU. No ha funcionat. Tampoc ha quallat la campanya de la por que ha orquestrat Unió respecte a un pacte entre Junts pel Sí i la CUP. I, alhora, queda en no res la idea del mateix Duran d’esdevenir el Miquel Roca d’una segona Transició a Espanya.
Sense representació al Parlament ni al Congrés de Diputats, Unió corre el perill de desaparèixer del mapa. Cal tenir en compte que, en aquesta campanya, Duran s’ha beneficiat de la quota de pantalla que ha tingut gràcies als blocs electorals, que li han donat espai en els informatius dels mitjans públics del país. Ara, sense representació parlamentària, els serà molt més difícil ser presents a l’agenda política.
Un Congrés a la vista
Ara el partit queda en una situació de respiració assistida -té 16 milions d’euros de deute- i, si no hi ha noves eleccions al març, afrontarà un congrés el primer semestre del 2016. Allà, Duran haurà de decidir si segueix ostentant la presidència del comitè de govern o fa un pas enrere -una decisió que ha deixat a l’aire-. Passi el que passi, però, queda clar que Unió inicia la seva travessia del desert, amb menys d’un centenar de càrrecs locals i un eurodiputat, Francesc Gambús.
Percentatge de vot d'Unió per municipis