Duran posa al límit la relació amb CDC

BarcelonaEl dia 26 de maig les cúpules d’Unió i de Convergència es van reunir per separat abans de fer una trobada conjunta per analitzar la derrota davant d’ERC a les eleccions europees. De les cites separades se’n van escapar una mica abans que acabessin Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida, que es van reunir a soles durant una hora. “Això va fer que el comitè executiu nacional de la federació comencés una mica tard, perquè la trobada entre els dos líders es va allargar”, indiquen fonts nacionalistes. Durant aquella conversa, segons les mateixes fonts, ja es va començar a parlar del futur de Duran al capdavant de la secretaria general de CiU, un càrrec que ja feia mesos que el cremava. I, segons va avançar ahir El Periódico, el líder d’Unió té previst abandonar aquest càrrec després de la coronació de Felip com a rei prevista per al 19 de juny.

La sortida de Duran de la secretaria general de la federació no la confirmen ni la desmenteixen els portaveus oficials d’Unió, però els dirigents democristians consultats per l’ARA admeten que està feta. “Ja fa temps que hi reflexiona, tot i que no hi ha cap decisió presa”, va indicar ahir la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, al 3/24. Ortega és una de les dirigents d’Unió amb qui Duran ha valorat la seva situació política dins la federació de CiU. El més ben posicionat per ocupar la secretaria general és Ramon Espadaler, president del consell nacional d’Unió i que ha guanyat molt protagonisme en els últims mesos. De fet, ell va ser l’encarregat de tancar el congrés extraordinari celebrat al febrer i de substituir Duran a la campanya de les europees, en què gairebé no va participar per un mal d’esquena.

Conseqüències al més alt nivell

Les implicacions de l’adéu de Duran a la secretaria general de CiU són profundes. Bàsicament perquè té previst seguir com a portaveu al Congrés -on ja no repetiria com a candidat- i com a president del comitè de govern d’Unió. Traducció: queda lliure de responsabilitats a CiU i pot fer un discurs “sense cotilles” i al marge del de CDC sobre el rumb del país. Amb una fita, per cert, a l’horitzó. Les plebiscitàries que, si l’Estat bloqueja el 9-N, seran la via triada pel president per complir la seva paraula que els catalans decideixin si volen o no un estat. Segons El Periódico, Duran ha dit al seu cercle que seria candidat d’Unió en aquestes eleccions, que podrien ser les primeres en què la formació democristiana es presentés sola.

És per aquest motiu que dins de CDC, segons fonts de la cúpula consultades, observen una “traïció” en el moviment de Duran en la mesura que es desentén de Mas i obre la porta a enfrontar-se als seus socis. A més, que Duran no es plantegi deixar la política fa arrufar el nas als dirigents de CDC, alguns dels quals intueixen moviments per bastir una tercera via per frenar el president. El càrrec que sí que deixarà Duran és la presidència de la comissió d’exteriors del Congrés, que li ha servit per greixar l’agenda internacional i que ara se li fa incompatible amb abstenir-se en el relleu monàrquic.

Batalles perdudes

El cap de files de CiU a Madrid ha perdut batalles importants amb CDC. L’última, la del vot a la llei de successió. Era partidari de del sí, però CiU s’abstindrà. Abans hi va haver la batalla pel candidat a Europa. Ramon Tremosa va vetar el candidat d’Unió, Salvador Sedó, fidel a Duran. El xoc va acabar amb Tremosa cap de llista i Sedó descavalcat. Els resultats -victòria d’ERC, però amb CiU guanyant 100.000 vots i el bloc sobiranista reforçat- li van impedir alçar la veu.

ERC ha sigut un dels maldecaps de Duran. De fet, el pacte de legislatura amb els republicans -a qui el líder d’Unió considera el principal “adversari” polític de CiU- ja li va costar d’acceptar. Ara troba “excessiva” la complicitat CDC-ERC. El procés sobiranista li ha generat tensions amb Mas. La inclusió de l’estat propi al programa del 2012 i les preguntes de la consulta -que pregunta explícitament per la independència i no per la via confederal- van ser motiu de debat.

Duran ja va amenaçar d e deixar la secretaria general fa un any per les crítiques que CDC li feia, però va fer que la cúpula d’Unió votés per unanimitat ratificar-lo en una reunió on ell no hi era, i així va avortar el pas enrere anunciat ahir.

El distanciament amb Mas s’ha eixamplat aquesta setmana arran del discurs postabdicació de Joan Carles i els seus dubtes sobre l’assistència a la coronació de Felip. El líder d’Unió va parlar amb el president per fer-li saber la seva irritació amb les paraules -matisades després- del conseller de la Presidència, Francesc Homs, sobre el relleu en què titllava la monarquia de “negoci familiar”.

Ara s’obre un escenari imprevisible a CiU. Al comitè de govern d’Unió -on encara no s’ha debatut el pas enrere de Duran i que es limitarà a ratificar-lo- hi ha independentistes que no li seguiran, segons fonts consultades, els passos. “No pot portar el partit al bloc del no”, diuen. I a CDC, com va apuntar ahir Josep Rull, no hi falta qui troba que no té sentit que algú que abandona la secretaria general de CiU pels desacords en segueixi sent portaveu a Madrid. La crisi a la federació revifa -i potser entra en fase resolutiva- a cinc mesos del 9-N.